Daniel Ortega fa un cop al Parlament i aconsegueix tot el poder a Nicaragua

El Tribunal Electoral de Nicaragua ha lliurat aquest divendres al president Daniel Ortega el control total del Parlament, en treure als diputats de l'oposició els seus escons. El mandatari nicaragüenc consolida així tot el poder en la seva figura, amb tints cada vegada més autoritaris, i imposa un règim de partit hegemònic al país centreamericà.

La decisió del tribunal ordena a la directiva de l'Assemblea Nacional que retiri els escons als diputats que van ser escollits el 2011 pel PLI, que comandava el líder opositor Eduardo Montealegre.

El 8 de juny, la Cort Suprema ja havia despullat Montealegre de la representació legal del partit. Amb aquesta decisió, la justícia nicaragüenca deixava l'oposició sense una casella electoral per participar en les presidencials del novembre, en les quals Ortega, del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), serà l'únic candidat important.

La Cort va lliurar la representació del Partit Liberal Independent (PLI) a un polític d'estar per casa que fins llavors era desconegut a Nicaragua, Pedro Reyes, qui va exigir obediència als 20 diputats triats el 2011 pel PLI i el seu aliat, el Moviment Renovador Sandinista (MRS).

Aquests representants opositors —que des de la seva elecció han denunciat des del Parlament les arbitrarietats d'Ortega, i es va convertir en una veu incòmoda per al president— es van negar a obeir Reyes, al que consideren un “aliat silenciós” d'Ortega, i aquest va demanar al Tribunal Electoral que els despullés dels seus escons, decisió que ha pres aquest dijous.

D'aquesta manera, Reyes passa a les pàgines de la història de Nicaragua com el polític que va lliurar tot el poder a Ortega, considerat per l'oposició com un mandatari autoritari que vol imposar una nova dinastia familiar al país, que no aconsegueix sacsejar-se un passat d'opressió, dictadures i guerres.

Diversos dirigents del MRS, fundat el 1994 per l'exvicepresident i escriptor Sergio Ramírez i conformat per dissidents del Front Sandinista, van denunciar en un comunicat publicat en xarxes socials que el president “ha liquidat l'Assemblea Nacional traient a diputats opositors”. Per la seva banda, el moviment Ciutadans per la Llibertat —que aglutina els simpatitzants de Montealegre i els diputats opositors despullats dels seus escons— també va emetre una nota crítica amb la decisió judicial. “Podran destituir-los tots i treure'ns un partit, però mai la dignitat i els principis”, remarcava.

Fins ara no queda clar quina serà l'estratègia de l'oposició després de quedar fora de la competència electoral i sense la seva principal força: la representació parlamentària. Algunes veus advoquen, des de l'interior del moviment opositor, un canvi d'estratègia i un nou lideratge.

“Es necessita un lideratge, però un que entengui que és temporal i dependent d'idees, d'una plataforma ideològica, no un líder que es faci amo del partit o segueixi per sécula seculórum [pels segles dels segles]. Precisament el que ens passa als liberals i a molts altres partits a Amèrica Latina, és que no tenim teoria de successió. Llavors, quan es tracta de succeir un líder, passa una guerra intestina que acaba esbocinant-nos”, admet el polític opositor Eliseo Núñez.

Sense oposició i amb tots els poders sota el seu control, ara a Ortega només li falta solucionar un problema: trobar una fórmula més o menys legítima per garantir la successió familiar en el poder i fundar una nova dinastia.

El mandatari ja ha situat els seus fills en càrrecs públics i al capdavant de l'administració de les empreses que han enriquit la seva família a l'empara de la ingent cooperació petroliera de Veneçuela. Però encara no ha designat cap dels seus familiars com a successor. Els rumors apunten a la seva dona, Rosario Murillo, una poderosa primera dama que controla tota l'administració pública i cogoverna amb Ortega. El mandatari té, segons la llei electoral, fins al 2 de novembre per nomenar el seu candidat a la vicepresidència. I a Managua es creu que la línia de successió arriba als peus de Murillo.