Uns 20 hospitals superen el termini màxim per a visites a l’especialista

Les llistes d’espera per visitar un especialista als hospitals catalans acumulen més de mig milió de persones. Respecte al desembre del 2015, la cua s’ha reduït en 100.000 persones i la mitjana dels temps d’espera ha passat de 163 a 106 dies (un 35% menys), però aquestes xifres encara són lluny de complir el que estableix la llei. Segons una instrucció de Salut, els pacients en llista d’espera per a consultes externes no haurien de trigar més de tres mesos a fer la visita. No obstant això, en una vintena d’hospitals els retards superen, algunes vegades amb escreix, el termini màxim de 90 dies.

El cas més paradigmàtic és el de l’hospital comarcal de Sant Bernabé (Berga), que té un temps mitjà d’espera per visitar l’especialista de 242 dies, gairebé el triple del que marca la norma de Salut. Per visitar l’oftalmòleg, l’espera mitjana és de 10 mesos.

Però el Sant Bernabé no és l’únic centre sanitari amb temps disparats per a consultes externes. L’hospital de la Cerdanya té, en global, una llista d’espera mitjana de 167 dies, però el temps d’espera assoleix xifres rècord en especialitats com cardiologia, amb més d’un any d’espera de mitjana (397 dies), o en visites al metge digestiu, en què l’espera mitjana és de 10 mesos.

A Lleida, l’únic hospital que supera els 90 dies d’espera és el Santa Maria, amb retards especialment significatius en cardiologia i otorinolaringologia. A l’àrea del Camp de Tarragona, el Santa Tecla (gairebé quatre mesos d’espera mitjana) i l’hospital del Vendrell (100 dies de retard) són els centres que registren unes esperes més llargues. A Girona, els complexos sanitaris de Campdevànol (162 dies), Figueres (109 dies), l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa (gairebé cinc mesos) i el Santa Caterina (95 dies) són els que superen els terminis fixats per llei. A la zona de la Catalunya Central, l’hospital d’Igualada, amb 93 dies d’espera mitjana, supera, per poc, el temps d’espera màxim. L’Espitau Val d’Aran (112 dies) és l’altre centre que, junt amb el de la Cerdanya, fa pujar la mitjana de retards a la comarca de l’Alt Pirineu.

Dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), la gran empresa pública sanitària que gestiona vuit grans centres sanitaris i un 80% dels centres d’atenció primària de Catalunya, només el Verge de la Cinta de Tortosa supera els 90 dies de termini màxim. L’espera mitjana és de 101 dies i els retards són més pronunciats en oftalmologia i urologia.

A la regió sanitària de Barcelona, les demores també es detecten als grans hospitals, com el Clínic, que té 20.000 pacients en espera per visitar l’especialista i un temps de retard de sis mesos i mig. Dermatologia, oftalmologia, otorinolaringologia i traumatologia són les especialitats amb més retards. D’altra banda, el Sant Pau comparteix més o menys el mateix temps mitjà d’espera que el Clínic, encara que, en aquest cas, els retards es produeixen en totes les especialitats de les quals disposa, incloses ginecologia, neurologia o digestiu.

Els dos hospitals de Sant Joan de Déu, el de Martorell i el d’Esplugues de Llobregat, sumen retards de 122 i 121 dies de mitjana, respectivament. El Sant Rafael assoleix els set mesos i supera els terminis en totes les especialitats que ofereix el centre. L’hospital General de Granollers té un temps d’espera de tres mesos i mig, i el Consorci Sanitari de Terrassa registra uns retards de 159 dies, amb esperes significatives a oftalmologia. L’Esperit Sant, que té un retard de 225 dies, és l’únic centre sanitari que no ha facilitat totes les dades a causa de “problemes tecnològics”.

En el conjunt de Catalunya, gairebé totes les especialitats superen àmpliament el temps màxim de 90 dies. Se salven, pels pèls, dermatologia, cirurgia general i otorinolaringologia, que registren unes esperes de 89, 82 i 88 dies respectivament. Ginecologia i oftalmologia són les especialitats que surten pitjor parades de tot Catalunya (121 i 11 dies de retard respectivament).