El procés pel 9-N

L’actualitat està saturada de processos penals. Massa; no és bo que els mitjans de comunicació s’omplin de cròniques de tribunals. La situació és preocupant. Entre aquests processos hi ha el seguit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la seva participació en la consulta del 9-N del 2014. A més, pels mateixos fets i per raons poc explicades, es tramita a la Sala Penal del Tribunal Suprem una altra causa contra l’exconseller Francesc Homs, quan el procedent seria que es tractessin en un sol procediment.

La pregunta de què és més favorable per als investigats manca de resposta fàcil. En favor de la competència del tribunal radicat a Catalunya es pot argumentar la seva proximitat als fets i a l’ambient de la seva producció i, especialment, que contra la seva sentència seria possible presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, és a dir, que els afectats disposarien de més garanties. Els motius en favor del Suprem són més febles: la seva llunyania, afavoridora, en principi de la visió objectiva dels fets, i la presumpta preparació/especialització superior dels seus membres.

Després d’una dilatada fase d’investigació, el jutge instructor ha dictat una resolució en la qual considera que els fets són constitutius dels delictes de desobediència i prevaricació i que els autors són els esmentats Mas, Ortega i Rigau. Els enfrontaments de la Justícia amb els presidents de la Generalitat restaurada el 1931 no són novetat. Tots ells els han sofert sigui amb l’espanyola o la francesa de la III República o del règim de Vichy, excepció dels presidents Maragall i Montilla. Mentre uns han criticat la resolució per condescendent i per ometre el delicte de malversació que plantejaven les acusacions, altres la consideren un senyal segur que els investigats seran sotmesos a judici oral i que seran condemnats. Tots aquests comentaris són precipitats, manquen de fonament, no afavoreixen els afectats i no són respectuosos amb els jutges que intervenen en la causa.

La resolució no és ferma, ja que és recurrible en reforma davant el mateix instructor i en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia. És a dir, que és possible la seva revisió en tot o en part. S’ha de destacar que en l’interregne s’ha produït el canvi de jutge instructor (per passar a la situació de magistrat en excedència voluntària), substituït per un magistrat veterà, d’oposició i no procedent, com l’anterior, del torn de designació del Parlament autonòmic, que, com és conegut, provoca certa polèmica dins de la magistratura.

La defensa dels investigats ja ha presentat un recurs insistint que es tractava d’una causa política, que l’organització del 9-N, a partir de la suspensió de la consulta acordada pel Tribunal Constitucional, va quedar en mans de ciutadans voluntaris i que la intervenció de la Generalitat es va limitar a l’exercici de les seves funcions legals en ordre públic, seguretat, dret a la informació i gestió dels sistemes públics informàtics, la qual cosa justificava la cessió d’edificis públics i d’ordinadors per al recompte de vots.

Si la resolució de l’instructor, ara impugnada, adquireix fermesa, es donarà trasllat de les actuacions a les parts acusadores perquè sol·licitin l’obertura del judici oral mitjançant la presentació dels corresponents escrits d’acusació i és en ells en què es procedirà a la identificació dels acusats, es determinaran els fets i es qualificaran. Complert aquest tràmit, l’instructor decretarà l’obertura del judici oral excepte que consideri que els fets no són constitutius de delicte o que no existeixen indicis de criminalitat contra tots o alguns dels acusats. És llavors quan els acusats presentaran els seus escrits de defensa amb proposició de les proves pertinents i se celebrarà el judici oral, que culminarà amb una sentència que, com ja s’ha dit, és recurrible en cassació davant el Suprem.

La descripció del que queda de procés mostra que queda un llarg recorregut i que res està escrit, encara que l’experiència indica que les persones assenyalades per l’instructor no ho tenen fàcil per escapar del banc dels acusats. Perquè per a això n’hi ha prou amb un indici de responsabilitat contra ells mentre que per a la seva condemna cal una prova plena i indubtable.

Durant aquests propers mesos, el que convé és respectar íntegrament i en tot moment les formes processals sense embolicar-se en qüestions subjacents que han de trobar la seva solució en altres àmbits. La decisió sobre presumptes delictes comesos el 9-N queda en mans de jutges experimentats que segur que actuaran amb coneixement, responsabilitat i objectivitat. A tots, ara, ens toca preservar el Tribunal de qualsevol tipus de comportament que pogués ser considerat com a pertorbador del seu natural assossec i tranquil·litat. La pau civil així ho exigeix.

Ángel García Fontanet és magistrat jubilat.