El mapa mundial de l’alçada mostra en quins països es creix més

L’alçada d'una persona és molt més que uns quants dígits. Ser alt està associat amb una salut millor i una vida més llarga. Les persones de més alçada tendeixen també a tenir un nivell educatiu més alt, més ingressos i més estatus social. A canvi, les persones altes també són més propenses a tenir alguns tumors. En general, com més ric és un país més alts tendeixen a ser els seus habitants, cosa que converteix l’alçada en un indicador del desenvolupament mundial. Ara, el nou mapa mundial d'alçades revela els canvis més importants que hi ha hagut a l'últim segle i mostra quins països estan creixent més. Espanya n’és un.

El monumental treball va del 1914 al 2014 i conté la talla de més de 18 milions de persones en 200 països, l'anàlisi més detallada que s'ha fet fins avui. Les dades il·lustren com l'alçada s'està estancant en alguns països rics mentre que avança de manera imparable en altres parts del món tradicionalment menys afavorides.

L'estudi s'ha fet en coordinació amb l’Organització Mundial de la Salut i és resultat d'una xarxa de col·laboració d'uns 800 investigadors de tot el món que reuneixen dades nacionals sobre malalties no transmissibles. Fernando Artalejo, de la Universitat Autònoma de Madrid, és un dels científics espanyols que han aportat dades a l'estudi. La seva anàlisi dels resultats és que “la talla dels individus mesura el desenvolupament d'un poble”. “La genètica influeix molt en l’alçada de les persones, però la nutrició adequada, l'educació, les bones condicions de vida i la prosperitat econòmica són els elements que aconsegueixen que els subjectes arribin a la màxima alçada que permet la seva genètica”, explica. “A causa que el creixement econòmic ha estat molt desigual, els habitants dels països més rics segueixen sent aproximadament 20 centímetres més alts que els dels països més pobres”, destaca.

En la majoria dels països analitzats l'alçada segueix en augment. En aquest grup entren Espanya, bona part de Llatinoamèrica i les nacions de l'est de l'Àsia. En altres països el creixement s'ha estancat, com els EUA i el Regne Unit. Finalment, l'alçada mitjana està baixant en països de l'Àfrica negra com Sierra Leone, Uganda i Rwanda, on les noves generacions mesuren uns cinc centímetres menys que fa 30 o 40 anys.

Els habitants dels països més rics segueixen sent aproximadament 20 centímetres més alts que els dels països més pobres

Els dos països que tenen una població que ha crescut més a l'últim segle són l’Iran i Corea del Sud. En el primer, amb prou feines quatre generacions, els homes han guanyat de mitjana més de 16 centímetres. En el segon, les dones han crescut 20,2 centímetres. El Japó, Groenlàndia i països del sud d'Europa com Espanya, Grècia i Itàlia registren també augments molt destacats.

Als EUA, que el 1914 tenia el tercer i quart lloc mundial d'alçada d'homes i dones, cau a les places 37 i 42, respectivament. Mentre que els nord-americans han guanyat sis centímetres en l'últim segle, els xinesos n’han sumat fins a 11.

A Espanya, els homes nascuts el 1996 tenen una alçada mitjana d'1,76 metres, un augment d'uns 14 centímetres comparats amb els nascuts un segle abans. Les dones han passat de mesurar poc més de metre i mig a arribar als 1,63 metres de mitjana, un avanç de 12 centímetres, segons les dades de l'estudi, publicats avui en la revista científica d'accés gratuït eLIFE.

“La talla dels espanyols ha augmentat molt en l'últim segle, i ho ha fet especialment a partir del 1950, coincidint amb l'inici del desenvolupament socioeconòmic, i sobretot a partir del 1970, gràcies als canvis polítics i l'acceleració del creixement econòmic”, destaca Artalejo. “No sabem durant quant temps seguirem creixent, però és possible que en algunes dècades aconseguim una talla semblant a la d'altres països del nostre entorn que encara són més alts, com França”, diu.

En països de l’Àfrica negra com Sierra Leone l’alçada mitjana està disminuint

La bretxa entre els homes més alts i els més baixos del planeta és ara uns quatre centímetres més gran que el 1914. En dones, la diferència continua estable, igual que la diferència global entre homes i dones, d'uns 11 centímetres.

Els homes més alts del planeta són els holandesos (altura mitjana d’1,82 m) i els més baixos els de Timor Oriental (1,62 m). En dones, les letones ocupen la primera posició mundial (1,70 m) i les guatemalenques, l'última (1,49 m).

Majid Ezzati, investigador de l’Imperial College de Londres i coordinador del treball, diu que aquest estudi, especialment la bretxa entre els països rics i pobres, “confirma que hem d'ocupar-nos de l'entorn i l'alimentació dels adolescents i els nens en una escala global i assegurar-nos que els donem les millors oportunitats possibles”. El problema connecta també amb les pitjors epidèmies que afronten les nacions més riques. “Els països de parla anglesa, especialment els EUA, estan caient respecte a altres països rics d'Europa i l’Àsia. Atès que, a més, aquests països estan empitjorant la seva situació respecte a l'obesitat, això remarca la necessitat de polítiques més efectives per promocionar una nutrició més saludable al llarg de tota la vida”: