El 26-J dóna aire a l’independentisme

El desenllaç de les eleccions del 26-J ha donat aire a l'independentisme. La victòria del PP, combinada amb el naufragi de la proposta de referèndum de Podem, ha comportat que per primera vegada des del febrer de 2015 el sí a la secessió guanyi (47,7%) al no (42,4%). El resultat, que trenca l'empat tècnic del mes de març, està reflectit en el segon baròmetre del Centre de Estudis d'Opinió del 2016. La distància de 5,3 punts s'explica per la pujada en 10 punts dels votants de Podem que s'inclinen per la secessió. Amb tot, Junts pel Sí i la CUP patirien per mantenir la majoria absoluta per la reculada dels anticapitalistes.

L’estudi, sobre un univers de 1.500 persones i un marge d’error de 2,5%, es va realitzar entre el 28 de juny i el 13 de juliol i, per tant, després de la celebració de les eleccions generals del 26 de juny. El sondeig revela un sorpasso en l’opció secessionista, que perdia en la pregunta dicotòmica des de la consulta del 9-N, el novembre del 2014. En tot cas, aquesta és la primera vegada, des de febrer del 2015, que el sí guanya el no. Des de llavors, la pregunta és la mateixa: “I més concretament vol que Catalunya es converteixi en un estat independent?”. Al marge del 47,7% de sís i el 42, 4 de nos, un 8,3% opta per no decantar-se.

Jordi Argelaguet, director del CEO, va afirmar que s’ignora si el canvi apunta només a una “dent de serra” o a un canvi de tendència. “De moment, aixequem acta”, va dir. Malgrat tot, sí que va apuntar diverses raons que explicarien el gir en el qual, respecte al març, els independentistes pugen 2,4 punts (de 45,3 a 47,7) contra els 3,1 punts que baixen els partidaris de continuar a Espanya (de 45,5 a 42,4). Argelaguet va recordar que aquestes respostes estan sempre condicionades fortament per la perspectiva política del conjunt d’Espanya. I en aquest cas s’accentua per la proximitat del 26-J. L’element essencial és que els simpatitzants de la marca catalana de Podem favorables a la secessió han passat del 20,3% al març al 30,5% just després que naufragués la proposta del referèndum. “És una contribució destacable”, va al·legar el director.

Paral·lelament, aquesta mateixa tendència s’observa respecte a les preferències dels votants sobre l’organització de l’Estat. Mentre el 41,6% aposta per un nou Estat —3,1 punts més que al març— l’alternativa d’un Estat federal registra una notable reculada —del 26,3% al 20,9%— i cau a la tercera posició en benefici dels qui aposten per mantenir la comunitat autònoma, que puja 1,4 punts. Els simpatitzants de Sí que es Pot tenen predilecció per l’estat federal i malgrat el predicament del PSC per l’opció federalista, els seus votants prefereixen majoritàriament l’autonomisme.

La fotografia de l’accelerada demoscòpica independentista, justament perquè està sustentada en votants de Podem, no es traduiria de forma mecànica al Parlament si s’avancessin els comicis. El president Carles Puigdemont va confirmar aquest escenari si no supera al setembre la qüestió de confiança. Segons el sondeig, Junts pel Sí, la coalició de Convergència i Esquerra, i la CUP patirien per conservar la majoria absoluta, fixada en 68 escons (ara junts en tenen 72). Junts pel Sí, que en té 62, podria sumar entre 60 i 62 mentre que la CUP, que en té 10, es podria quedar entre 6 i 8. Per tant, a la forquilla baixa (66) perdrien la majoria i a l’alta (70), la mantindrien per dos escons.

El sondeig revela que la CUP va a la baixa després de trencar el pacte d’investidura amb Junts pel Sí i haver vetat els pressupostos. De fet, és la formació que més pateix per mantenir la fidelitat dels seus votants: només un 54,5% repetiria i perd 10,8 punts en aquest concepte. Aquest descontentament es reflecteix també en la valoració dels seus líders. La diputada Anna Gabriel, que encarna al sector més anticapitalista i contrari a Junts pel Sí, suspèn amb un 3,64.

Sí que es Pot passaria a ser de quarta a segona força en detriment de Ciutadans. La confluència d’esquerres, víctima, en paraules d’Argelaget, de la dinàmica plebiscitària del 27-S, doblaria els seus diputats —d’11 a entre 20 i 22— mentre Ciutadans podria perdre la seva condició de líder de l’oposició en passar de 25 a entre 18 i 21. El PSC i el PP mantindrien els seus resultats.