Per un Museu Picasso més contemporani, tecnològic i accessible

L'objectiu és “cuidar, restaurar i descobrir la col·lecció i buscar l'equilibri entre mostres dirigides al gran públic i propostes d'investigació que permetin actualitzar les lectures de Picasso a través d'aproximacions multidisciplinàries i col·laboracions amb institucions dedicades també a l'art contemporani”. Ho va afirmar Emmanuel Guigon (Besançon, 1959), reconegut expert en les avantguardes històriques i l'art europeu de postguerra, en la seva primera compareixença com a director del Museu Picasso de Barcelona, després de ser escollit a finals de juny per un jurat independent, entre 13 candidats internacionals.

Guigon, que prendrà possessió del càrrec l'1 d'octubre, va revelar les línies directrius de la seva política expositiva, que alternarà mostres monogràfiques sobre Picasso amb col·lectives temàtiques i propostes que posin en relació l'obra de l'artista malagueny amb la creació contemporània, per renovar la seva percepció i incorporar nous públics. “Volem proposar noves mirades, no només la de l'historiador de l'art i per això cal seguir desenvolupant el Centre de Coneixement i Investigació del museu i fer un esforç també econòmic per introduir les noves tecnologies en els diversos àmbits i sobretot en la mediació amb el públic”, va indicar Guigon, que vol ampliar l'accessibilitat de Picasso tant a nivell conceptual com pràctic, millorant la comprensió i la viabilitat amb nous recorreguts "més coherents i funcionals”.

El nou director va insistir en la necessitat d'actualitzar l'obra de Picasso mitjançant col·laboracions amb centres com el Macba, el director del qual estava present, la Fundació Miró, el CCCB i l'Arts Santa Mònica. També va manifestar la intenció de dedicar una mostra a l'alma mater del museu, Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso i una altra a la relació entre l'art i la infància. “Picasso solia afirmar que va haver d'aprendre a dibuixar com un nen i va realitzar diverses obres amb la seva filla Maya”, va explicar.

Pel que fa a la col·lecció, que considera “la identitat d'un museu”, va assegurar que no renuncia a la idea d'ampliar-la amb adquisicions de dibuixos i gravats i dipòsits, per la qual cosa parlarà amb la vídua del seu amic Pierre Daix, biògraf de Picasso. Malgrat que compareixia en un dia especialment trist per l'atemptat de Niça, Guigon no va ocultar la seva il·lusió i amb l'entusiasme del moment va deixar escapar que una de les seves primeres actuacions la propera tardor serà la presentació del recentment adquirit fons de Lucien Clergue, fotògraf i gran amic de Picasso, format per 350 retrats de l'artista. L'inesperat anunci va obligar el tinent d'alcalde Jaume Collboni, que l'acompanyava, a puntualitzar suaument que la compra ha estat aprovada, però encara no s'ha fet efectiva.

“El museu Picasso de Barcelona no compta amb una col·lecció que abraci totes les èpoques com el de París, però té un fons singular que pot aportar llum nova sobre aspectes inèdits de Picasso, algunes obres mestres i l'extraordinària sèrie de les Menines”, va indicar Guigon, recordant que el museu barceloní rep més d'un milió de visitants (el 70% turistes), mentre que el de París, que també va dirigir, no arriba als 800.000.

Guigon, que vol reforçar la relació amb el centre parisenc, espera portar a Barcelona la mostra que es presentarà allà el 2018 sobre la relació entre Picasso i Paul Éluard i també una altra que està realitzant sobre la reinterpretació d'Antonio Saura de la sèrie de gravats picassians Sueño y mentira de Franco. Encara que no descarta poder introduir alguna proposta pròpia, fins el 2018 haurà d'assumir les tres mostres programades pel seu predecessor Bernardo Laniado-Romero, que inclouen la de Rosa Martínez sobre la influència de Picasso en els artistes espanyols contemporanis.