Mor l’actriu Emma Cohen amb 69 anys

Emma Cohen ha estat exquisida fins al final. Ahir, dilluns, a la tarda va morir a casa seva, amb 69 anys, víctima d'un càncer que havia amagat a gairebé tots els seus éssers estimats. Al costat seu hi havia Helena de Llanos, cineasta i néta de Fernando Fernán Gómez, la seva parella durant 37 anys. Just aquest divendres 15 de juliol es reestrena als cinemes Bruja, más que bruja (1976), una pel·lícula insòlita dirigida per Fernán Gómez i interpretada per ell mateix, Emma Cohen i Paco Algora, que va morir el passat mes de març.

Cohen va néixer a Barcelona el 1946, en una família de casa bona amb la qual va trencar molt jove. A París va viure el Maig del 68; a Barcelona, l'ambient de la Gauche Divine, i a Madrid, el món de les nits i tertúlies del Café Gijón, l'Oliver o el Bocaccio, on la seva bellesa i la seva gràcia surrealista arrasaven. Sempre va ser rebel, àcrata, intel·ligent, amb espurna i molt inquieta, incapaç de ser només actriu.

Molts la van descobrir com la parella d'Edmundo Dantés a El conde de Montecristo (1969), la sèrie de TVE. Va interpretar cinema de tota mena, però, des del principi, es va convertir en musa dels més insòlits, audaços, rojos, avantguardistes i llibertaris. Com a actriu, la seva dècada daurada va ser la dels setanta. Al llarg de la seva carrera la van dirigir cineastes com Antonio Maenza, Jorge Grau, Javier Aguirre, Roberto Bodegas, Eloy de la Iglesia, Mariano Ozores, Fernando Colomo, Juan Luis Buñuel, José Luis Garci, Imanol Uribe i José Luis García Sánchez, o directors de teatre com Adolfo Marsillach. Als anys vuitanta va interpretar el seu personatge més cèlebre, el de la gallina Caponata de Barrio Sésamo, però molt pocs coneixien la identitat de l'actriu.

El 1970, durant el rodatge de la pel·lícula de Javier Aguirre Pierna creciente, faldilla decreixent es va trobar amb Fernando Fernán Gómez, l'home de la seva vida. Fernán Gómez la va dirigir en les sèries El pícaro —coescrita per ella i Pedro Beltrán— i Juan Soldado, i en les pel·lícules Mambrú se fue a la guerra (1986), El viaje a ninguna parte (1986) i El mar y el tiempo (1989). La seva última aparició al cinema també va ser amb ell, a El abuelo (1998), de José Luis Garci.

Va publicar la seva primera novel·la, Toda la casa era una ventana, el 1983, en l'època en la qual va començar a reduir la seva presència com a actriu. Després va escriure llibres com Muerte dulce, loca magnolia (1996) o el 2014, Magia amorosa para desesperadas y desesperados. Fa cinc estius, el juliol del 2011, en el 75è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil, Cohen va fer una feina que li va donar una alegria molt íntima: adaptar i dirigir per a la Cadena SER una versió radiofònica de Las bicicletas son para el verano, una de les grans obres del teatre espanyol. Cohen es recordava a la mateixa taula que Fernán Gómez, escrivint mentre ell escrivia aquella obra mestra.

Emma Cohen es va escapar sempre, de tots els llocs, de tots els clixés. Es va escapar de l'alta burgesia de Barcelona a la qual pertanyia; es va escapar de la interpretació per bolcar-se en la literatura i en Fernando Fernán Gómez; una vegada fins i tot es va escapar del mateix Fernán Gómez i se'n va anar amb Juan Benet. Però Fernán Gómez li va escriure una commovedora carta d'amor a Triunfo i Cohen va tornar al seu costat.

Era una persona molt estimada, i era molt fàcil caure rendit als seus peus.