Viatjar per trobar-se

En el fons, viatjar segurament deu consistir en un trastorn íntim, en una commoció que malmena la rutina i que, més tard, acaba reordenant d’una manera més alta el canvi, l’entotsolament o la revelació que s’ha produït. A Haru, Flavia Company (Buenos Aires, 1963), a part d’escriure la seva millor novel·la fins ara, opta pel viatge iniciàtic: una noia jove, després de la mort de la seva mare, en un Japó intemporal, ingressa a una escola on s’ensenyen els secrets del tir amb arc, però els avatars de la protagonista el que mostren són la recerca de la disciplina de l’escriptura: “El camí del tir amb arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un camí per fer coincidir la fletxa dels pensaments amb la diana dels actes, passant per la corda de les paraules”.

Com si es contagiés de la saviesa elemental que traspua a cada pàgina, Company fa fàcil el difícil; el lector que estigui acostumat a subratllar frases memorables hi trobarà una pedrera inesgotable, i és probable que es tanqui el llibre amb la ferma convicció que l’estat d’ànim és un ritme i que, en els viatges interiors com que el protagonitza Haru, el que es visita confereix una nova identitat cultural gràcies a la semblança amb l’altre.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970), en canvi, a La ràbia emprèn un viatge cap el seu passat, cap a la memòria dolorosa de l’adolescència perquè a l’institut patia bullying: “Sentir ràbia és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida”. A La ràbia, l’autora reivindica la diferència amb els altres i, si bé aconsegueix mirar el passat amb esperança, també és veritat que el lector a vegades es troba immers en un món on sona massa sovint la música de l’autocompassió. De totes maneres, el relat és vigorós, i, a pesar de la indignació constant que transmet cada pàgina, gràcies a l’habilitat de l’autora per escorcollar el fons del seu passat, el que s’obté de la lectura de La ràbia és la força d’una esperança enorme, la recerca del triomf de la denúncia. És possible que amb aquest llibre Bosch hagi tornat a assolir el nivell dels seus primers títols.

Somiar també pot ser un viatge, de la mateixa manera que l’inefable és el que no s’ha vist però sí que s’ha sentit: a El dia del cérvol, Marina Espasa (Barcelona, 1973) va més enllà de la seva primera novel·la, La dona que es va perdre, tot i que aquest títol també podria servir per descriure el cúmul d’anècdotes sense fi que viu la protagonista. La vida quotidiana desemboca en el sobrenatural o mític, i, si resulta que se surt d’una temporada immersa en la lectura de novel·les medievals, és lògic que el desvari de la imaginació penetri dins dels fets ordinaris de cada dia, en l’espai, les accions i les conseqüències que se’n deriven, i arreu hi hagi cementiris perillosos, joglars, cavallers medievals, duels, animals salvatges i fonts d’on brollen uns dolls d’aigua considerable. Espasa surt a la recerca de la fantasia, encapritxada amb l’afany de divertir-se i divertir el lector amb el poder d’una imaginació que no sempre compleix amb el deure d’entretenir, com si a l’autora a vegades li passés el mateix que a la protagonista i fes també “els típics passos per no fer res en concret i que sembli que has treballat molt”.

Anar a la recerca d’una recerca també pot ser una altra manera de viatjar cap a l’interior d’un mateix: és el que fa Alicia Kopf (Girona, 1982) a Germà de gel, premi Documenta 2015 i flamant premi Llibreter, un intent de “buscar resposta quan la incertesa de tot plegat assetja”, o l’intent d’ordenar en un mosaic de textos inconnexos una autobiografia d’artista, o un exemple més de com els vicis de l’egoficció poden malmetre el talent personalíssim d’una escriptora massa conscient de ser escriptora. No s’acaba de veure el nexe entre la fascinació per les exploracions polars, la congelació de les relacions familiars i la gelor sentimental que es narra amb mà segura, però també és veritat que hi haurà més d’un lector que s’apunti el nom de Kopf per comprovar si en el pròxim llibre afina més la revelació dels secrets literaris que indica tenir.

HARU / LA RÀBIA / EL DIA DEL CÉRVOL / GERMÀ DE GEL

Flavia Company / Lolita Bosch / Marina Espasa / Alicia Kopf

Catedral / Amsterdam / L’Altra Editorial

384 / 176 / 208 / 240 pàgines

21,95 / 17,90 / 17 / 18 euros