Urkullu situa els presos d’ETA com a clau per negociar amb el PP

Iñigo Urkullu ha instat aquest dilluns ETA a desarmar-se i dissoldre’s abans d’un any i ha demanat al proper Govern central que hi col·labori. El lehendakari també ha demanat a l’Executiu flexibilitzar la seva política penitenciària d’acord amb la legalitat, l’acostament de presos d’ETA a les presons basques i el traspàs de la gestió dels centres penitenciaris al Govern basc com a mesures clau en les negociacions polítiques després del 26-J. En els cursos de la Universitat Complutense a El Escorial, Urkullu ha matisat que aquestes exigències són part fonamental del bloc de propostes, l’anomenada "agenda basca", que el PNV presentarà en la ronda de converses anunciada pel president en funcions, Mariano Rajoy, per a la constitució del nou Govern espanyol.

L’"agenda basca" es completa amb mesures de reactivació econòmica per a la sortida de la recessió i el respecte del Govern central a la reforma de l’Estatut basc que els partits d’aquesta comunitat desenvoluparan en la propera legislatura. Urkullu ha lamentat l’actitud del Govern de Rajoy durant la passada legislatura de negar-se "a tractar d’acordar amb les institucions basques qüestions estratègiques com el desarmament d’ETA o la política penitenciària". "El Govern espanyol no ha volgut fer ni un sol pas que permetés culminar aquest procés".

Urkullu ha recordat com Rajoy ha fet cas omís a totes les seves propostes durant aquesta passada legislatura, des de l’impuls a les vies de reinserció de presos d’ETA com la via Nanclares, així com l’acostament de presos a presons del País Basc. També va retreure al president en funcions el seu rebuig a la petició del Govern basc el desembre del 2014 que participés en la verificació del desarmament d’ETA quan la banda terrorista va anunciar el procés de segellament dels seus arsenals i va recaptar la participació de l’Executiu central. Urkullu va atribuir aquesta actitud de Rajoy a "qüestions d’índole interna", mirades a curt termini i càlculs electorals.

Prèviament, Urkullu havia retret a ETA i a l’esquerra abertzale que, després del cessament definitiu del terrorisme fa cinc anys, no hagin fet més passos unilaterals. "No es pot comprendre la paràlisi d’ETA i de sectors del seu entorn polític en els àmbits de desarmament, assumpció de les vies legals penitenciàries o reflexió crítica del seu passat". "L’autocrítica és una actitud eminentment política, els seus efectes i objectius també són polítics. Té un alt valor per abordar les assignatures pendents del passat i reparar-ne les conseqüències", va assenyalar en referència a l’esquerra abertzale.

Urkullu va recordar, com davant aquest buit, el Govern basc s’ha vist obligat a "impulsar propostes per al desarmament i per a un canvi en la política penitenciària i de reinserció". "Estic convençut que constituiran la base del que hagi de realitzar-se en el futur immediat", va pronosticar. El lehendakari va insistir en la urgència de procedir a adoptar aquestes mesures perquè "el procés de pacificació va arribar tard i avança més a poc a poc del que la societat voldria". "Una de les conseqüències d’aquest retard és que la reivindicació de la pau, associada al final de la violència, ha sofert en la societat basca un procés d’envelliment ràpid. Ha passat a formar part d’una agenda antiga que té a veure amb restes del passat, amb objectius ajornats i allunyats de les preocupacions actuals de la societat basca", va assenyalar.

El lehendakari va proposar un segon calendari de propostes per al 2020 en els capítols de víctimes del terrorisme com la Llei de reconeixement i reparació, així com el programa Batera que promou la unió entre víctimes i societat. També es va comprometre al fet que es completin els informes per aclarir els fets ocorreguts en el període 1960-2010, així com el desenvolupament del Centre de Documentació i els projectes de col·laboració i coordinació entre instituts memorials.