Els Madrazo, una dinastia de pintors

Si hi ha una obra que esglaia entre les 84 pintures realitzades per diversos pintors de la família Madrazo és el retrat del nadó mort Luisito Daza de Madrazo. Pintat el 1900, una setmana després de néixer, el nen, apareix vestit, de forma realista, amb tota la pompa d'un sonat bateig que mai no va poder ser. La seva prematura mort va posar fi a una de les branques dels Madrazo, fet que amb el pas dels anys ha possibilitat que aquesta impressionant col·lecció de retrats hagi acabat sent pública. El quadre és obra de Ricardo de Madrazo, membre de la tercera generació d'aquesta família considerada com la més destacada a l'Espanya artística de finals del segle XIX, i és l'única obra pintada per ell de les 84 que, entre el 1917 i el 2006 van romandre al domicili de Milagros Daza de Madrazo, al carrer del Príncep de Vergara. Aquell any van abandonar aquesta casa per passar a ser propietat de la Comunitat de Madrid, que els va adquirir com a dació en pagament d'impostos.

La Fundació Fran Daurel mostra en l'exposició Els Madrazo i Catalunya (fins al 30 de setembre), 67 d'aquestes pintures, la majoria retrats de personatges d'aquesta família, en la qual poden veure's pintures de José de Madrazo Agudo, el patriarca, dels seus fills Federico i Luis de Madrazo Kuntz (els dos primers van ser directors del Prado i pintors de cambra de la família reial, de Carles IV, Ferran VII i Isabel II) i dels fills de Federico, Raimundo i Ricardo de Madrazo Garreta.

El conjunt permet veure el pas de les tendències pictòriques des del neoclàssic dels primers retrats, com el de la marquesa de Branciforte realitzat per José (que ràpidament ens trasllada a les obres del francès Jean-Auguste-Dominique Ingres), fins al romanticisme i l'impressionisme, i comprovar el ben relacionada que estava aquesta família en els circuits comercials de la pintura, ja que van posar per a ells no sol personatges de la família real, sinó aristòcrates com la duquessa de Alba, burgesos i altres personalitats destacades. Molts, catalans, com l'industrial Camilo Fabra, el filòsof Jaume Balmes o el dibuixant i historiador José de Manjarrés de Bofarull.

La majoria d'obres són retrats dels propis membres de la família Madrazo el que permet conèixer els seus rostres i, fins i tot, veure'ls créixer i fer-se adults. Com Luisa, Rosa i Raimundo, els tres fills de Federico que va pintar el seu pare el 1845, una de les obres més destacades de la mostra.

Ràfols-Casamada a Madrid

També destaquen dos retrats de Cecilia (filla de Federico), l'esposa de Fortuny (és l'únic que no pertany a la col·lecció madrilenya i que ha cedit el MNAC per a aquesta exposició) i diversos de María Luisa Fortuny, filla del matrimoni. En un d'ells, realitzat per Luis de Madrazo, Cecilia llueix a l'escot la impressionant maragda que el marxant Adolphe Goupil va regalar a Fortuny després de la venda de La Vicaria, tal com van explicar els comissaris de la mostra i experts coneixedors d'aquesta saga de pintors, Montse Martí i Carlos González. A més, Ricardo, Cecilia i Isabel de Madrazo apareixen retratats en aquest quadre, un dels més famosos de Fortuny que avui exposa el MNAC. Les obres viatgen a Barcelona després d'un periple per altres ciutats com Roma, Poznan i Gdansk, a Polònia, o Nova York.

Els madrazos poden veure's a la seu barcelonina de la fundació Fran Daurel del Poble Espanyol, propietat de Francisco Daurella, gràcies a la unió amb la fundació madrilenya que té aquest mateix empresari i mecenes en Aravaca (sobretot amb obres de pintors catalans del segle XIX i començaments del XX). Com a compensació, viatjaran a Madrid (per participar en deu mostres itinerants) part de les obres de Ràfols-Casamada que s'exposen a la Fundació Perramon de Ventallò (Girona), una tercera entitat vinculada també amb Daurella.