Cinc propostes ‘amagades’ al Grec

El Grec comença aquest divendres amb Les bruixes de Salem, un Miller dirigit per Andrés Lima, amb un repartiment de luxe. Amb aquest espectacle s'obre un mes amb teatre, música, dansa, circ, estrenes, reposicions... El Grec és sempre llaminer, sempre obert a noves visions de les arts escèniques, sempre amb cartells cridaners i (segur!) que ens farà gaudir el teatre. Les propostes que us presentem al Club dels Cinc donen fe d'aquest caràcter del festival però, potser, per al públic més allunyat del gènere queden amagades dins d'una programació amb 141 obres.

L’empestat

És una (per)versió de La tempestat, de Shakespeare, amb el segell inconfusible de Jordi Oriol i IndiGest. Per apostar a cegues per aquesta nova gosadia n'hi ha prou a prendre com a referència la seva anterior (per)versió del dramaturg anglès (La caiguda d'Amlet, o la caiguda de l'ac), un text completíssim i intens, un bucle de paraules, de sons, de significats confusos, inquietants... També sota la direcció de Xavier Albertí, i aquest cop acompanyat a l'escenari per Carles Pedragosa, Oriol juga amb La tempesta i, també, amb La pesta, de Camus, i La tempesta de Beethoven (que no és altra que la Sonata núm. 17). Tot plegat, un vendaval rítmic, gramàtic, poètic i dramàtic que ens deixarà bocabadats. La Seca, del 7 al 24 de juliol.

Birdie

L'Agrupación Señor Serrano ha apostat per un teatre diferent i, assumint i gestionant els riscos, ha triomfat amb un format amb projeccions, miniatures, maquetes, performances, documents, minicàmeres, música, tot narrant les seves històries d'una manera molt entenedora. Entre altres obres, recordem que van plasmar el drama de l’habitatge i de la pobresa amb cruesa, amb humor (i respecte) i amb molt de ritme a Brickamn Brando Bubble Boom i van capbussar-se en les conseqüències de l’atac a les Torres Bessones, fent-ne una crítica ferotge de tot el que ha vingut després a A House in Asia. Aquesta estrena ens parla de desforestacions, guerres, injustícies... contraposades a supermercats, serveis sanitaris, seguretat... Al mig, estols d'ocells. Hiroshimna, del 6 al 8 de juliol.

Circus Klezmer

La tropa d'Adrián Schvarzstein ens submergeix en l'atmosfera festiva a l'estil dels sons de la música klezmer, dels jueus procedents del centre d'Europa. Sense paraules, aquest muntatge vibrant i vertiginós, feliç i melancòlic, ens transporta a un casament i, per tant, ens parla d'amor, però també d'odi. És pura poesia escènica, amb un desplegament de força, de talent i de virtuosisme del millor circ contemporani. La peça, producció de l'Ateneu Popular 9 Barris del 2004, ha voltat mig món i torna per enèsima vegada a Barcelona per acomiadar-se: hi haurà una petita sorpresa postfunció als jardins del Grec. Teatre Grec, 21 de juliol.

Claudia

Fernández Giua i la seva companyia La Conquesta del Pol Sud tornen a capbussar-se en el teatre documental. Després que la jove afganesa Nadia expliqués la seva vida en l'obra del mateix nom, ara la protagonista és la Claudia, una argentina filla de desapareguts que ha estat educada per una família de militars. La noia, als 22 anys, enginyera de sistemes, va descobrir que havia tingut els botxins dels seus pares com a pares, com a model, com a cultura. Havia viscut una gran mentida. La recerca documental, el llenguatge teatral i la poesia escènica són les armes que despleguen els autors (Giua i Eugenio Szwarcer) i la mateixa protagonista de la història real. CCCB, del 23 al 31 de juliol.

La contadora de películas

"Com que a casa els diners anaven a cavall i nosaltres a peu, quan arribava una pel·lícula al poble aplegàvem les monedes per a una entrada i m'enviaven a veure-la. Després havia d'explicar-la a la família, reunida al living". Així comença la novel·la La contadora de películas, del xilè Hernan Rivera Letelier, on s'explica la tendra i dura (alhora) història de la María Margarita. La companyia xilena Teatrocinema presenta al Grec la seva particular adaptació, on els llenguatges teatral, cinematogràfic i musical n'esdevenen un de sol. Els actors van d'una pantalla a l'altra en una posada en escena diferent, gairebé com una poesia en blanc i negre. Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver, 15 i 16 de juliol.