Ramon Casas, irònic i crític

Quan el dentista Josep Meifrén, germà del pintor Eliseu, es va instal·lar a casa de la seva neboda Carolina, portava, entre les seves pertinences, una petita caixa que contenia unes figuretes articulades de cartolina i filferro. Un tresor que conservava des que les havia creat, amb Ramon Casas, per fer representacions durant les vetllades al temple del modernisme català: el cafè Els Quatre Gats. Quan Meifrén va morir, les figuretes que representen personatges de l'època com Àngel Guimerà, Miquel Utrillo, Pompeu Gener, Pere Romeu o el mateix Casas, van passar a la seva neboda i d'aquesta al seu fill Pere Jiménez-Meifrén, que les ha tingut presidint el saló de casa seva fins fa ben poc. Ara, i durant deu anys, aquestes peces úniques han estat dipositades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). “És el millor lloc on poden ser, amb altres obres de Casas”, va explicar el donant aquest dimecres durant la inauguració de l'exposició Ramon Casas i les ombres xineses d'Els Quatre Gats, l'aportació del museu a l'Any Casas, que commemora els 150 anys del seu naixement i que descobreix, a partir de les ombres xineses i 43 obres més, el vessant més bohemi i irònic d'aquest artista.

Les figuretes són l'única representació d'una llarga tradició de diversió popular de la Barcelona del segle XIX, tal com demostren estampes i cartells en els quals s'anunciaven els espectacles programats pel grup al cafè que va crear Pere Romeu a semblança dels de París. L'exposició, muntada a la sala on es mostren dues de les icòniques obres de Casas: Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897) i Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil (1901), en el qual el pintor apareix amb dos protagonistes de la vida bohèmia de la Barcelona modernista, permet descobrir (mitjançant un esbós gairebé inèdit) que el tàndem va ser mutilat pels costats més d'un metre per Plandiura per poder exposar-lo a casa seva. Aquestes pintures, pòsters, àlbums i programes de mà on s'anunciaven les ombres xineses o franceses i espectacles de putxinel·lis a Els Quatre Gats i altres sales similars de París i Londres donen a entendre que els espectacles d'ombres eren habituals.

La mostra, comissariada per Francesc Quílez, reivindica la personalitat contradictòria del pintor, davant del convencionalisme que s'ha remarcat a partir de les seves obres icòniques i elitistes per a la burgesia, en presentar obres d'un art menor. “Posa en valor i contextualitza un conjunt inèdit del fons del museu alhora que reivindica un Casas bohemi que buscava la recuperació de les tradicions populars, una visió que descobreix la seva versatilitat gairebé renaixentista, a més de la seva ironia i sentit de l'humor”, remarca el comissari.

Segons Quílez, les ombres xineses van influir també en el repertori i van aportar solucions i efectes visuals en les produccions gràfiques de començaments del segle XX, com l'obra més emblemàtica i reproduïda d'aquesta tipologia: el cartell de Steinlen, Tournée du Chat Noir (1896), el famós gat negre d'enigmàtica i malèfica ombra que es pot veure a la mostra.

Pel que fa al sentit d'aquestes figures, no hi ha documentació, però Quílez creu que Casas i Meifrén les van crear per representar petites obres per perpetuar la memòria d'alguns dels personatges que es reunien al cafè. “L'arribada del cinema va posar fi a les ombres”, va explicar.

Jiménez-Meifrén va decidir donar les figuretes després de comprovar en una exposició sobre Casas que es parlava de les ombres xineses, però que no se sabia que havien sobreviscut. “Com que no puc viure sense elles només demano als responsables del MNAC que facin una reproducció per tornar-les a posar a casa”, va expressar.