Juncker a l’euròfob Nigel Farage a l’Eurocambra: “Per què és aquí vostè?”

Jean-Claude Juncker ja no necessita empassar-se saliva i respirar profundament. El sonor silenci amb què Brussel·les va despatxar la campanya del Brexit per no irritar els partidaris de l'abandó de la Unió Europea ja és cosa del passat. L'estratègia no va funcionar i mai se sabrà si una actitud més activa hauria canviat alguna cosa, però una vegada celebrada la votació, l'habitual ironia del president de la Comissió Europea va reaparèixer lliure dels calculats lligams electorals.

“Estic sorprès de veure'ls aquí. Vostès van donar suport a la sortida. Per què són aquí?”, va etzibar mirant directament a la bancada de l'UKIP, en la qual hi havia el seu líder, Nigel Farage, durant la sessió extraordinària convocada aquest dimarts a l'Eurocambra per abordar el Brexit. El Parlament hi va aprovar per una àmplia majoria de 395 vots a favor, 200 en contra i 71 abstencions una resolució per instar Londres que activi “al més aviat possible” l'article 50 i accelerar així la seva sortida de la UE.

Abans de la votació, Juncker va reclamar al Regne Unit celeritat en la notificació del seu desig d'abandonar els Vint-i-vuit: “Fins que no s'invoqui l'article 50 no començaran les negociacions”, va resoldre. El polític luxemburguès va reconèixer la gravetat de la situació i va insistir que cal acabar amb les incògnites que envolten les relacions UE-Regne Unit després del referèndum, al qual ha seguit una forta caiguda dels mercats financers. “No m'agrada la incertesa”, es va queixar Juncker. I els dubtes són ara mateix inabastables: ningú sap amb exactitud quant durarà el procés de sortida ni els seus efectes futurs.

La profecia de Farage

En una sessió particularment intensa, Juncker va negar els rumors que li atribueixen problemes de salut, i es va mostrar combatiu i disposat a plantar cara a l'escepticisme que planeja sobre el futur del projecte comunitari, amb formacions populistes que tracten de capitalitzar el descontentament a França, Holanda o Àustria: “No estic ni cansat ni malalt. Lluitaré per una Europa unida fins al meu últim sospir”.

La formació euròfoba liderada per Farage encara ocupa els seus seients al Parlament Europeu a l'espera que es posi data a l'adéu britànic, un procés que pot durar anys. El polític anglès va aprofitar la seva intervenció per estendre dubtes sobre el futur dels Vint-i-set. “El Regne Unit no serà l'últim país a deixar la UE”, va dir a manera de profecia. Abans havia aprofitat per recordar el missatge amb el qual va aterrar a Brussel·les com a eurodiputat. “Quan vaig venir aquí fa 17 anys i vaig dir que volia liderar la campanya per treure el Regne Unit de la UE, tots vau riure de mi. Ara ja no rieu”, va dir desafiador des del seu escó, en el qual reposava una petita bandera britànica.

El suport més significatiu li va arribar a Farage des d'uns seients més amunt, on la líder de l'ultradretà Front Nacional francès, Marine Le Pen, va prendre la paraula per subratllar com n'era d'històric el moment i va acabar el seu discurs amb visques a França i al Regne Unit: “És l'esdeveniment més important des de la caiguda del Mur”, va proclamar amb entusiasme.