El ‘Brexit’ enfonsa el Regne Unit en un caos polític profund

A la una de la matinada del diumenge, mitjançant una trucada telefònica, Jeremy Corbyn acomiadava el seu portaveu d’Exteriors, Hilary Benn, després que aquest hagués deixat clar que havia perdut la confiança en el seu lideratge. L’expulsió de Benn, fill del mentor polític de Corbyn però marcat pels seus fidels després de la seva intervenció parlamentària en defensa dels bombardejos a Síria al desembre, ha deslligat una cadena de dimissions al Govern a l’ombra de Corbyn.

La tebiesa del líder a la campanya i el seu fracàs a mobilitzar els seus votants tradicionals contra el Brexit va ser la gota que va fer vessar el got de la rebel·lió que es forja en el partit des que el veterà socialista va assumir el lideratge al setembre, amb un fort suport a les bases que no es reflecteix en el grup parlamentari. A primera hora de la tarda del diumenge ja eren nou, dels 31 diputats que conformen l’equip d’oposició, els que van seguir Benn, i només cinc van expressar el seu suport al líder. Els rebels confien que la falta de suport obligui Corbyn a apartar-se, i evitar així que la moció de censura que començarà a tramitar-se dilluns llanci de nou el partit a una llarga i verinosa lluita pel lideratge. Però Corbyn, confiat que el seu suport a les bases segueix intacte, segueix aferrat al lloc. “Jeremy és el líder i és aquí per quedar-se”, ha dit el seu portaveu.

En el Partit Conservador, per la seva banda, la setmana que comença demà promet ser determinant en la lluita pel lideratge desfermada després de l’anunci de Cameron, el divendres, que deixarà el seu lloc de primer ministre a l’octubre. Les recriminacions que han començat a aflorar avui sobre el comportament dels uns i dels altres en una campanya que va dividir el partit en dos anuncien un procés endimoniat.

El titular del Foreign Office, Philip Hammond, ha demanat als victoriosos Boris Johnson i Michael Gove que retin comptes als votants. “Van fer promeses contradictòries al poble britànic i ara hauran d’explicar com compliran compromisos que són mútuament incompatibles”, ha dit. Els al·ludits s’han mantingut allunyats dels focus el cap de setmana.

Johnson segueix sent el favorit entre les bases per liderar el partit, segons estudis interns. Avui ha transcendit que Gove, que ha afirmat que ell mateix no està en disposició de ser primer ministre, donaria suport a l’exalcalde de Londres. Però la candidatura no té, ni de bon tros, el suport unànime dels diputats tories. El nom de Theresa May, menys cremada que altres membres del Govern després de la campanya, segueix sonant amb força com a figura de pes capaç d’unificar el partit i s’espera que doni a conèixer les seves intencions aquesta setmana. Les mirades estan posades també en els moviments del canceller de l’Exchequer, George Osborne, desaparegut durant el cap de setmana. Les crítiques a la seva exageració de les dades econòmiques per evitar el Brexit han minat les seves, en altres temps, sòlides opcions de succeir el líder, però ningú subestima els nombrosos poders que podria desplegar per donar suport a qualsevol candidat que s’enfronti a Johnson.

Mentrestant la política britànica es reconstrueix, decisions importants que havien de prendre’s en les properes setmanes —com el futur dels aeroports de Londres, la renovació de l’arsenal nuclear o la venda de les accions del banc Lloyds en poder de l’Estat— han estat traslladades al final de l’agenda. El ministre Sajid Javid ha reconegut la preocupació en el món empresarial per la incertesa desfermada després del referèndum, i ha volgut transmetre un missatge de normalitat que el discórrer dels esdeveniments s’obstina a desmentir.