La UE vol que el Regne Unit marxi al més aviat possible
Els presidents de les principals institucions comunitàries s'han reunit a Brussel·les per afrontar el nou escenari que obre el 'Brexit'
El que era inimaginable es va fer realitat: el Brexit condemna Europa a una era d'incertesa. Més enllà de les turbulències financeres, Brussel·les tem una sacsejada política després de la sortida del Regne Unit. “Esperem començar a negociar al més aviat possible”, van explicar les institucions europees, que van topar amb la negativa de l'Executiu britànic, que no vol apressar-se. El que ve és un llarg adéu carregat d'incògnites: Londres vol mantenir l'accés al mercat únic però frenar la lliure circulació de persones; Europa no n'està al cas.
Crash és una onomatopeia que procedeix de la física: del xoc d'un objecte de metall contra el formigó. Lehman Brothers va fer crash a la tardor del 2008 i va provocar un huracà a l'Atlàntic Nord. Grècia va fer crash poc després i va generar una crisi a la perifèria de l'euro. La Gran Recessió acumula un bon nombre de sacsejades d'aquest calibre, però ara el principal risc a Europa és que el crash esquitxi les aigües de la política. En tot el continent vénen apuntant populismes extremistes que han traslladat l'habitual lluita esquerra-dreta a una nova dicotomia: partidaris contra detractors de l'establishment.
El temor a Brussel·les, més enllà de les turbulències als mercats, és que el Brexit obri una etapa d'incertesa política amb potencials referèndums als països en els quals el populisme té més múscul. “El Regne Unit ha triat el camí de la inestabilitat; la resta de socis europeus no hauria de seguir aquest camí”, va encertar al respecte el cap de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
Londres retorna Europa al primer plànol de la crisi. Les turbulències financeres van ser excel·lents aquest divendres, amb la lliura i la banca en l'epicentre i tothom mirant de reüll les primes de risc. Però a Brussel·les es tem ara tant el contagi als mercats com el contagi polític si els partits euroescèptics, a l'alça a diversos països, copien el precedent britànic. Tant les institucions europees com els principals líders del continent van sortir com un vendaval per tractar de minimitzar aquest risc amb un missatge d'unitat dels Vint-i-set, que ja difícilment tornaran a ser Vint-i-vuit després del referèndum. I amb el desig de negociar el més aviat possible la sortida del club del Regne Unit “per evitar allargar innecessàriament la incertesa”, va explicar el cap de la Comisión Europea, Jean-Claude Juncker.
Aquesta premura és poc probable. David Cameron va dimitir aquest mateix divendres amb efectes retardats —seguirà fins a la tardor—, però va anunciar que no enviarà la petició formal de negociació fins a l'octubre, malgrat que havia donat la seva paraula de fer-ho immediatament. Aquest retard va causar un formidable malestar a Brussel·les. Londres vol assegurar-se el millor acord possible: mantenir l'accés al lliure mercat però restringir la lliure circulació de persones. París es nega a fer la mínima concessió sobre aquest tema, però fins i tot Berlín, amb una aproximació més pragmàtica, es resisteix a les peticions de Cameron per evitar donar arguments als Le Pen del continent.
Reguitzell de trobades
Els propers dies hi haurà una reguera de reunions prèvies a la cimera de la setmana que ve. Els ministres d'Exteriors dels sis socis fundadors de la UE es veuran les cares aquest diumenge a Berlín. La canceller Angela Merkel ha citat dilluns el francès François Hollande, l'italià Matteo Renzi i el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Els tres grans socis de la Unió volen pressionar Londres perquè s'avingui a negociar el més aviat possible, però busquen sobretot deixar clar que el projecte segueix en marxa, a més d'asseure les bases de com funcionarà una UE a Vint-i-set, sense el Regne Unit.
Res d'això serà fàcil. Els efectes secundaris del Brexit són molt diversos: per començar, la UE ja mai de la vida tornarà a ser un projecte irreversible. Europa perd la segona economia del bloc i aquesta sortida deixa enormes incerteses financeres i problemes econòmics: perilla la fràgil recuperació europea. A més, llança tensió política a dojo: Europa perd un contrapès d'Alemanya i França, i a aquesta sortida li poden seguir altres si els populistes, tal com van avançar aquest divendres, s'obstinen a seguir el camí dels referèndums. La resistència d'Europa, en fi, es posarà a prova en les properes setmanes. Per enèsima vegada en aquesta interminable crisi.
La Europa dels 27 comença a caminar
Encara commocionats per la sacsejada britànica, els líders europeus han decidit acostumar-se el més aviat possible a caminar sense el Regne Unit. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha convocat per al proper 29 de juny la primera cimera de caps d'Estat i de Govern que exclourà el mandatari britànic, David Cameron. Tot i que es tracta d'una trobada informal, constitueix el primer senyal que la UE projecta ja el seu futur sense la segona economia del club comunitari.
Tusk va enviar ahir la carta d'invitació per al cim del 28 i el 29 de juny i va esbossar els detalls d'aquesta trobada singular. Es tracta de discutir "les implicacions polítiques i pràctiques de el Brexit", en primer lloc, "l'anomenat procés de divorci" previst en l'article 50 del tractat europeu. A partir d'aquí, hi haurà "una discussió sobre el futur de la UE amb 27 Estats membres".
La cita es produirà un dia després que Cameron els expliqui als seus encara socis el nou escenari. Previsiblement, aquests li urgiran a invocar l'article 50, que permet començar a negociar la sortida i limitar la incertesa. Malgrat prometre que ho faria, Cameron renuncia ara a notificar formalment el resultat del referèndum.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
