L’Ibex 35 tanca amb la caiguda més gran de la seva història per l’efecte del ‘Brexit’

El triomf del Brexit en el referèndum del Regne Unit ha sembrat una reguera de pèrdues en els parquets de tot el món i ha disparat la prima de risc d’Espanya. Aquest divendres l’Ibex 35 ha tancat la sessió amb unes pèrdues del 12,35%, cosa que suposa la caiguda més gran de la història del selectiu espanyol després del descens del 9,14% sofert el 10 d’octubre del 2008 en plena tempesta per la caiguda de Lehman Brothers que va suposar un col·lapse financer mundial.

Els números vermells s’estenen per gairebé totes les places europees. El CAC francès s’ha deixat prop d’un 8%; el DAX alemany, gairebé un 7%. Milà és el parquet europeu que registra més pèrdues, darrere de Madrid, en deixar-se més d’un 11% en el tancament de la sessió.

En el parquet madrileny, els valors que més han caigut són els que tenen més interessos al Regne Unit. Gairebé totes les multinacionals espanyoles tenen negocis importants a les Illes.

En el tancament de la sessió, IAG, el gegant aeronàutic que va sorgir després de la fusió d’Iberia i British Airlines, ha registrat unes pèrdues del 24% per la seva gran exposició al mercat britànic. Entre els valors que més perden hi ha totes les entitats financeres afectades per un escenari perllongat de tipus d’interès baixos i les ombres creixents d’una frenada en l’economia mundial. El Sabadell es deixa gairebé un 20%; Bankia i CaixaBank perden gairebé un 18% del seu valor a Borsa. El Santander –que obté gairebé un terç dels seus beneficis a les Illes– s’ha deixat el mateix després de començar la jornada deixant-se gairebé un quart del seu valor a Borsa. El Popular i BBVA també han perdut entorn d’un 15%.

Tots els valors que cotitzen en el selectiu espanyol han registrat números vermells en la sessió d’aquest divendres. Telefónica, ArcelorMittal o la socimi Merlín Properties, que aquesta setmana ha anunciat la seva fusió amb Metrovacesa, també s’han deixat un bon pessic en el parquet. La cotitzada de l’Ibex 35 que millor aguanta a mitja sessió és FCC, amb una baixada del 0,16%.

Wall Street també s’ha despertat amb fortes caigudes, les més importants en 10 mesos. L’índex industrial Dow Jones perdia 2,2% en els primers minuts de cotització, mentre que S&P, 2,3% i el tecnològic Nasdaq, 2,8%.

Al mercat de deute sobirà, el rendiment del bo alemany a 10 anys se situa en el 0,168%, és a dir, que els inversors han de pagar 0,15% per invertir en el deute germànic. I la prima de risc d’Espanya s’ha arribat a disparar fins als 190 punts, gairebé 50 punts més que el dijous passat. Arriba així al seu nivell més alt des de febrer del 2014. A mitja sessió, la prima ha rebaixat l’escalada fins als 169 punts bàsics, gairebé 30 punts més que a l’inici de la jornada. L’estampida de la prima té a veure tant amb la caiguda de la rendibilitat del bo alemany —els inversors el consideren el més segur i recorren a ell, fet que empeny la seva rendibilitat a la baixa— com pels dubtes sobre l’impacte del Brexit sobre l’economia espanyola.

Mentrestant, l’euro s’apunta la baixada més important de la seva història. La moneda europea descendeix el 2,9% a mitja sessió pel que fa al bitllet verd, fins als 1,1 dòlars. Així viu la caiguda més profunda en un dia des del 1999. El preu del petroli també es veu afectat per les sacsejades als mercats i s’abarateix més d’un 5% fins al voltant dels 48 dòlars.

Es tracta del descens més important de la història de l’Ibex, superant l’enfonsament del 9,14% sofert el 10 d’octubre del 2008. En aquest divendres negre, l’FMI constatava les perspectives pèssimes de l’economia mundial després de la fallida de Lehman Brothers. Això sí, el dilluns següent l’índex rebotava un 10,65% animat pels plans del G-7 i les mesures aprovades per donar suport a la banca i el mercat interbancari. La caiguda també supera les principals caigudes sofertes durant la crisi de deute sobirà. En aquests moments en què es dubtava de la continuïtat de l’euro, la caiguda més important va ocórrer el 10 de maig del 2010, quan l’índex es va deixar un 6,64% just abans de la retallada anunciada per Zapatero.

El descens més gran de la lliura

La lliura sofreix la patacada més gran de la seva història i retrocedeix fins a nivells mai vistos en tres dècades, ja que ha caigut gairebé 8% davant del dòlar, un 11,1% davant del ien i al voltant del 5% davant de l’euro. La caiguda davant de la divisa europea és una cosa menor perquè aquesta també està patint els vaivens del Brexit i l’euro cedeix un 4% davant del dòlar.

La divisa britànica es desploma fins i tot més que el famós dimecres negre del 1992 en el qual George Soros es va fer ric especulant contra la lliura. Llavors només va caure un 4,1%. Standard & Poor’s ha avançat que la qualificació de triple A per a l’economia britànica es fa insostenible.

Totes les cases d’anàlisis i les institucions de l’àmbit econòmic ho advertien. La sortida del Regne Unit de la Unió obriria un període d’incertesa i de fugides de capitals. Al seu torn, això tindria un impacte molt fort als mercats i en la lliura esterlina. Tan aviat com s’ha conegut el resultat del referèndum, les borses asiàtiques s’han enfonsat i el ien japonès, considerat un actiu refugi, es dispara un 15% davant de la lliura, més d’un 8% davant de l’euro i més d’un 5% davant del dòlar. L’índex Nikkei es desploma un 8% en el tancament de la sessió, el Han Seng de Hong Kong es deixa un 5%.

L’atenció es dirigeix ara cap als bancs centrals. Tant el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, com el president del BCE, Mario Draghi, van advertir de la caiguda de la lliura i van anunciar que prendrien mesures extraordinàries per estabilitzar els mercats. El BCE ja ha convocat una roda de premsa per les deu del matí. S’espera que Mario Draghi anunciï mesurades de liquiditat per suportar els mercats.