El Regne Unit vota per deixar la UE

Regne Unit ha votat per abandonar la Unió Europea en el transcendental referèndum celebrat aquest dijous, amb un 51,9% dels suports per al Brexit, per un 48,1% dels sufragis a favor de la permanència. La decisió dels britànics desencadena una històrica caiguda de la lliura esterlina i dels mercats borsaris europeus, col·loca la Unió Europea davant d'un desafiament sense precedents i porta el Regne Unit en un territori del desconegut. Anglaterra i Gal·les van donar suport majorit a la sortida de la UE, mentre que Londres, Escòcia i Irlanda del Nord van optar per la permanència. Davant de la crisi oberta al país, el primer ministre, David Cameron, ha anunciat que deixarà el seu lloc després del congrés del seu partit a l'octubre.

El missatge dels riscos econòmics del Brexit, repetit fins a la sacietat per l'establishment polític, no va quallar entre els votants britànics, especialment al nord d'Anglaterra. Passades les quatre de la matinada, hora de Londres, Nigel Farage, líder de l'antieuropeu UKIP, declarava el seu anhelat “dia de la independència”. La històrica decisió, amb una participació extraordinària del 71,8% (30 miliones de persones), llança al Regne Unit a un territori desconegut, fereix el projecte europeu i dóna aire al moviment contra l'establishment polític que fa anys que creix a Europa. Se’n va la segona economia de la Unió Europea, situant el club, al qual els britànics pertanyen des de fa 43 anys, davant d’un desafiament sense precedents. El repte, des del costat britànic, l'haurà d'assumir un altre cap de Govern. David Cameron, en roda de premsa desde Downing Street poc després de les vuit del matí, ha anunciat que deixarà el seu càrrec després del congrés del seu partit, a l'octubre.

La negociació amb la UE, va manifestar Cameron en una breu intervenció en la qual va aparèixer acompanyat per la seva dona, Samantha, l'haurà d'emprendre un altre "capità". Aquest nou primer ministre, ha assenyalat el líder dels conservadors, serà el que hagi de fer ús de l'article 50 del tractat de la UE que preveu la sortida del club comunitari. Sobre la renúncia de Cameron s'havia expressat a primeríssima hora del matí un dels pares de la consulta, Nigel Farage, líder de l'independentista UKIP. Amb l'escrutini resolt, Farage, que durant la matinada havia declarat el "dia de la independència", va demanar al costat del Palau de Westminster la dimissió de Cameron i la formació d'un Executiu partidari del Brexit.

Un altre dels líders significats en la campanya per al referèndum, el laborista Jeremy Corbyn, principal referent de l'oposició i partidari de la permanència, ha evitat durant la seva compareixença demanar la marxa de Cameron, al que sí ha exigit que treballi per "estabilitzar la lliura i assegurar les inversions" de forma prioritària. Els primers efectes de Brexit s'han notat precisament als mercats. El valor de la lliura esterlina -que pujava des del dilluns a l'esclat de les últimes enquestes, que donaven un lleuger avantatge a la permanència- es va desplomar amb les primeres notícies de l'avanç del Brexit fins a nivells no coneguts des del 1985. Les pèrdues borsàries s'han estès per tota Europa després de la forta caiguda registrada al parquet asiàtic. A Espanya, l'índex de referència ronda una reculada propera al 7%.

El primer senyal va venir en forma d'una victòria massa ajustada a Newcastle per al Remain. Després, el Leave va guanyar a Sunderland, tradicional bastió laborista. Els primers resultats a Londres retornaven l'esperança al Remain, fins que Nuneaton, prototípica ciutat de l'Anglaterra mitjana, va votar Leave per un 66%. Gal·les va donar suport majoritari al Leave. Escòcia, al Remain, encara que amb menys participació de l'esperada. Bristol va donar un suport clar al Remain.

El resultat, amb un 51'9% dels suports a favor del Brexit i un 48,1% a favor de la permanència, mostra un país dividit que ho tindrà molt difícil per recuperar-se després de la consulta. A més, posa Escòcia en una complicada situació. Allà els electors han votat majoritàriament per la permanència (63%). La líder del Partit Nacionalista Escocès, Nicola Sturgeon, ja va advertir que en cas de Brexit podria convocar-se un altre referèndum per la independència, com el celebrat fa gairebé dos anys. Però el moment per fer-ho ara és complicat: la situació econòmica és pitjor i els suports, menors. Tot i així, els desitjos dels escocesos de mantenir-se a la UE, de la qual han estat expulsats pels vots dels anglesos, pot canviar les tornes.

La decisió també obre un horitzó desconegut per a l'illa d'Irlanda, per on fins ara discorre l'única frontera de Regne Unit amb un altre país de la UE. Irlanda del Nord ha votat majoritàriament per quedar-se. La República d'Irlanda, el primer ministre de la qual, Enda Kenny, ha mostrat clarament el seu suport a la permanència durant la campanya, es quedarà sense frontera terrestre amb la UE.