Mentir en directe a la televisió
El gràfic trucat de Pablo Casado: quan la temptació d'enganyar és més gran que el sentit del ridícul
Hi ha una cosa més ridícula que fer-se trampes al solitari. És fer-se-les a la vista de tothom i amb una càmera gravant el truc. La ciència de la psicologia ha de tenir alguna explicació per a una conducta tan temerària, però es fa difícil entendre com algú amb aspiracions polítiques, que ja té una notable projecció pública, que pretén representar la renovació del partit i que en aquest moment representa unes sigles que voten gairebé un terç dels electors, pot atrevir-se a mostrar un gràfic trucat d'una manera tan tosca en directe i a la televisió.
En el debat a set emès per TVE, Pablo Casado va ensenyar un gràfic de barres que “demostrava” que amb el Govern del PP, la despesa social s'ha disparat any rere any. Feia l'efecte, per la grandària de les barres, que amb el PP la despesa social s'havia multiplicat per set. Però no, simplement havia passat de 180.000 euros anuals a 187.000. Un primer truc que ja hem vist altres vegades, que consisteix a trencar els eixos. La columna se suposa que ve de molt avall, i està tallada. Si es representés sencera, es veuria que gairebé no hi ha variació. Però la segona alteració, i la més greu, no era només un efecte òptic: era directament una mentida. La grandària de les columnes mostrava un augment sostingut de la despesa social, que en realitat el 2014 i el 2015 va ser inferior a la del 2013, com es podria haver vist en les xifres situades al costat de les barres. Com que era difícil que algú les veiés en una exhibició destinada únicament a crear una impressió ràpida, ni tan sols va prendre la precaució de treure-les. Però després, incomprensiblement, algú de l'equip de campanya va penjar el gràfic al web i al cap de pocs minuts, era motiu de tot de comentaris de burla a les xarxes socials.
De debò que Casado es pensava que podria colar un gràfic tan mentider i potiner sense que ningú se n'adonés? Si s'ho va arribar a pensar, cal concloure que té la percepció emboirada. I si es va pensar que ningú se n'adonaria, el que està seriosament emboirat és el sentit de l'ètica, a més de la percepció, atès que implica que tenen un concepte molt baix de la intel·ligència dels conciutadans que aspira a representar.
Posats a esbossar alguna explicació, podríem fer referència a la teoria del semàfor. És aplicable a aquell individu que comença amb petites trampes, passant el semàfor en ambre, i quan comprova que no té conseqüències i ningú li retreu la seva conducta, es confia i cada vegada s'arrisca més. Com més creix el seu sentit de la impunitat, més atrevit es torna, i al final, acaba saltant-se el semàfor en vermell. Primer són petites distorsions en el relat o la interpretació de les xifres, enganyifes sense conseqüències; després ve la mentida grossa i l'estratègia de l'engany; i si queda impune, al final arriba a la gran corrupció.
Podem refiar-nos d'un candidat que és capaç de mentir-nos tan descaradament i amb aquest sentit de la impunitat? Podem deixar a les seves mans la gestió d'alguna cosa que tingui a veure amb el bé comú? Podem permetre que algú insulti la nostra intel·ligència d'aquesta manera? Són igual de fiables les altres dades de les seves intervencions? I les que ofereix Rajoy també són igual de fiables? I finalment, si hagués estat candidat en un altre país més enllà dels Pirineus, seguiria en campanya?
