Les filles de Muñoz Ramonet proposen una ‘treva’

Triple salt mortal amb tirabuixó en la guerra per l'herència que Julio Muñoz Ramonet va deixar a Barcelona el 1991 entre l'Ajuntament i les quatre filles de l'industrial. Després de 25 anys de la seva mort, i de tres sentències, una del 2012 del Tribunal Suprem que assegurava que Barcelona és la propietària de la col·lecció d'art, amb gairebé mil obres de grans artistes; les germanes Carmen, Isabel, Helena i Alejandra Muñoz Vilallonga i un dels néts, Manuel Castelo, asseguren que la Fundació Julio Muñoz Ramonet que impulsa l'Ajuntament i que fa 17 anys que es querella als jutjats contra ells pel llegat, no compleix la voluntat del testador Julio Muñoz.

Per això, el passat 26 de maig les filles van impulsar la creació d'una altra fundació, la Fundació Privada Casa Julio Muñoz Ramonet, de la qual els cinc familiars són patrons. Com a mostra de bona voluntat i per superar la judicialització de l'assumpte, conviden l'Ajuntament a incorporar-s'hi amb dos patrons i la Generalitat, amb un. Però la treva que proposen té un preu: L'Ajuntament haurà de dissoldre abans la fundació municipal i transferir tots els seus béns a la nova entitat.

La fundació de les germanes Muñoz, segons assenyala un esborrany de conveni que han enviat al consistori, “intentarà” que les obres que eren al carrer Muntaner i “les que ara com ara siguin propietat de familiars del testador, puguin ser exposades a l'edifici, buscant la cessió en forma de préstec, dipòsit o qualsevol altra forma”. Amb aquest escrit reconeixen, de forma implícita, que tenen obres del llegat, una qüestió que fins ara havien negat.

A més, l'Ajuntament, la fundació municipal, abans de la seva dissolució, i les quatre germanes “desistiran” en un termini màxim d'un mes de tota acció judicial, civil o penal contra l'altra part. El conveni estipula que l'Ajuntament i les filles emetran un comunicat o explicaran en una roda de premsa els seus acords “comprometent-se a evitar els retrets en relació amb els esdeveniments anteriors a la signatura del conveni”.

Però l'Ajuntament no sembla disposat a enterrar les armes. Eudald Vendrell, advocat de la fundació municipal, assegura que “ni la nova fundació ni qui l'ha constituïda tenen legitimació per complir la voluntat del difunt. És una altra manifestació de la seva demostrada actitud de defraudar el testament del seu pare”.

Però el més sorprenent d'aquesta iniciativa és la persona que promou la nova fundació, que és, de fet, el notari suís Romano Kuns, un dels marmessors testamentaris —l'altre era l'advocat barceloní Enrique Granados Jarque—. Kuns ha adreçat una carta a l'alcaldessa Ada Colau en la qual assegura que la intenció de la nova fundació i el conveni de col·laboració és posar fi a la conflictivitat actual i demana que es faciliti un interlocutor municipal.

En l'últim dels 11 testaments que va fer Muñoz Ramonet deixava (a més del llegat a Barcelona) un altre format per la col·lecció d'unes mil miniatures a la ciutat suïssa de Coira, que el notari Kuns havia de vetllar perquè es realitzés. I així ho va fer al principi, per la qual cosa les filles —que van impugnar la validesa de l'última voluntat del seu pare— van acabar traient-li els poders. El març del 1993, en una carta que va publicar EL PAÍS l'agost del 2014, acusaven Kuns de llançar “informacions gratuïtes respecte a propietats immobiliàries de Julio i col·leccions pictòriques a Espanya fantasioses”; li retreien que “abans de vetllar pels interessos de les filles i hereves, sembla que tot el seu interès és pel Cantó i Barcelona”; l'acusaven d'actuar amb “negligència professional”, “de forma temerària”, “mala fe manifesta” i de forma “perjudicial en una herència que, en definitiva, és de molt poca importància a Espanya [segons alguns càlculs va ascendir a més de 120 milions d'euros del 1991] i irrellevant a Suïssa”. Després de recordar-li que només té jurisdicció a Suïssa, ja que per als assumptes espanyols ja hi havia un altre marmessor, li van demanar que s'abstingués d'intervenir de qualsevol forma en l'herència i, sobretot, pel que fa als béns situats a Espanya, una qüestió que amb el pas dels anys ha deixat de tenir importància.

Patronat o patrocini

Al final, Kunz va renunciar al seu càrrec com a marmessor a canvi de cobrar 230.000 francs suïssos, i va passar de defensar la validesa del testament a declarar el contrari. Per això, va al·legar, no havia informat Barcelona del seu llegat.

Jos Prado, advocat barceloní de les germanes Muñoz que ha desenterrat el notari Kunz, assegura, a més, “que s'ha fet una lectura errònia del testament pel que fa al llegat per a Barcelona, ja que s'ha traduït que la fundació es faria sota el patronat de la ciutat, quan el terme alemany fa referència a patrocini, que és ben diferent”. “La declaració jurada que s'ha utilitzat sempre és la que van presentar les filles per a l'acceptació de l'herència del seu pare i hi posa patronat", assenyala Vendrell.