Cinc opcions per comprar la coca de Sant Joan
Un recorregut per la tradició rebostera per celebrar l’arribada del solstici d’estiu

"Bany de Sant Joan, salut per a tot l’any", diu un d’aquells refranys que han perdut sentit amb el progrés, almenys de la higiene personal. El que segueix ben vigent, igual que la foguera, són les coques. Les dolces posen fi al sopar la nit de la revetlla o se serveixen de postres el dia de Sant Joan. Les de més tradició són de fruita confitada, crema o pinyons, però cap al sud i l’oest de Catalunya també se’n mengen de salades. Us proposem algunes pastisseres i fleques on en trobareu de tot tipus, però sempre artesanes.

Pastisseria Tugues | Lleida

A les comarques de Lleida es menja molta coca salada, explica Rafael Tugues, propietari de la pastisseria Tugues. “Pràcticament en fem tantes de salades com de dolces”, afegeix, i la gent les menja per la revetlla, unes de primer i les altres de postres. De salades, en fan de samfaina i salsitxa o arengada, d’escalivada amb anxova o bacó, de tonyina o de carbassó, ceba i ruca. En l’apartat llaminer, les tradicionals són de crema, fruita confitada i llardons, però en aquesta pastisseria cal tastar la coca vienesa, que és un bescuit amb dues capes, una de crema cremada i l’altra amb pinyons i sucre. “És la coca que més venem a la nostra pastisseria”, resumeix. Carrer Rovira Roure, 5, Lleida.
Forn Ribas | Perafort
Les coques de Perafort tenen fama als seus voltants. Les fan al forn Ribas, que regenten els germans Albert i Anton Ribas, la segona generació. Rosa Mari Rufà, esposa d’un dels germans, explica que el secret de les seves coques és el forn. Les coques es couen damunt la pedra d’un forn de llenya, i com que “estan fetes de pasta adobada, amb l’escalfor s’inflen”, afegeix. Aquí també en fan tant de dolces com de salades. La base sempre és la mateixa i varien els ingredients que s’hi posen. De ceba, de pebrot, d’espinacs amb panses i pinyons són algunes de les clàssiques. Les dolces es guarneixen amb xocolata, crema i pinyons, fruita confitada, o cabell d’àngel. A Tarragona, es poden trobar a la casa Quadras. Plaça de l’Església, 13, Perafort (Tarragonès).

Fleca Parés | Vilafranca del Penedès
“Som molt d’antes aquí”, diu Marc Parés, el forner de la fleca Parés, per explicar que són molt tradicionals a l’hora de menjar la coca de Sant Joan. De pinyons, de fruita i crema, o de llardons –a Vilafranca els llardons agraden molt, emfatitza– són les que tenen més sortida. La massa del brioix necessita un bon ferment i ell renova cada dia el mateix des de fa quinze anys, apunta. “Això li dóna una particularitat de gust i aroma, el ferment natural i el repòs en bloc”, continua. Ell defensa la tradició amb els dolços dels festius: “Per innovar ja tenim tot l’any, no cal que fem invents amb una cosa que funciona”. A Vilafranca també es mengen coques salades, “som a la frontera d’on comença la coca de recapte”, diu, que es menja molt més a les comarques de Ponent i al sud. Els vilafranquins les mengen sobretot d’escalivada i ceba. Avinguda de Tarragona, 5, Vilafranca del Penedès.
Forn Bertran | Badalona
Al carrer del Mar, un forn de referència és el Bertran. Aquests dies també traginen coques amunt i avall. Pere Crespo, fill del propietari, explica que fan la coca de brioix, i la condimenten amb crema, fruita confitada, llardons o pinyons. I destaca que fan servir els pinyons de Castella, “que són els més bons”, una elecció que encareix el producte, però té recompensa. A banda, també fan coques de pasta de full, amb xocolata, crema o cabell d’àngel. Però la que més es ven és la clàssica de brioix, tant amb fruita com amb crema. Carrer del Mar, 5, Badalona.

Cal Flequer | Cornellà del Terri
Cal Flequer va començar a Cornellà de Terri, però aquesta saga familiar, amb una història fornera de 110 anys, ja té 11 forns a diferents punts del territori gironí. L’obrador el mantenen a Cornellà de Terri, on segueixen treballant de forma artesanal i d’on aquests dies surten les coques de Sant Joan. Les fan amb pasta de brioix i hi posen crema i fruita confitada o també les farceixen de nata, crema o trufa. Aquí també tenen coca de recapte tot l’any, les acostumen a fer d’escalivada i formatge de cabra o anxoves. Plaça del Maig, 4, Cornellà del Terri (Pla de l'Estany).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma

Arxivat A
Últimas noticias
Starmer celebra el regreso del Reino Unido al programa Erasmus en 2027 como un paso más en el acercamiento a la UE
El documental ‘Justicia capturada’ sobre supuestos abusos de los jueces causa indignación en Rumania
La jefa de gabinete de Trump afirma en una entrevista que el presidente tiene “personalidad de alcohólico”
El subdirector de Emergencias declara que los debates en el Cecopi fueron demasiado largos el día de la dana
Lo más visto
- Elon Musk, más cerca de ser el primer hombre en alcanzar una fortuna de un billón de dólares
- El rechazo de Francia y las dudas de último minuto de Italia amenazan con descarrilar la firma del acuerdo entre la UE y Mercosur
- La UCO precipitó la detención del expresidente de la SEPI porque se percató de que lo seguían cuando iba a una cita con Leire Díez
- Interior nombra jefe de la UCO al coronel Pedro Merino, exintegrante de la unidad y que estuvo destinado en La Zarzuela y Seguridad Nacional
- El Gobierno de Mazón pagó 107 millones de euros más a Ribera Salud al aumentar su aportación por ciudadano




























































