Brian Eno: “Et pots graduar a la universitat sense tenir ni idea de res”

Brian Eno podria explicar-se com la intersecció d'una gran part dels fenòmens culturals de finals de segle passat i començaments d'aquest. La majoria de vegades, a més, hi havia arribat abans que esclatessin. Des de la fundació de l'experimentació amb sintetitzadors en el pop com a cervell de Roxy Music, a la creació de la gran figura del productor amb Talking Heads, David Bowie o U2, a la innovació musical i artística amb la fundació del so ambient o les escultures sonores. En part per això, i en la seva faceta de comunicador estrella, ha estat avui l'encarregat de pronunciar la conferència inaugural de la 23a edició del Sónar. Tot un al·legat del treball en comunitat i la cultura popular. De l'art com a motor de l'evolució humana, en definitiva, i com a forma d'aprenentatge del món.

Una hora abans de la conferència desenes de persones feien cua a la porta de l'auditori on havia de tenir lloc. Eno és una llegenda viva de la música que només puja als escenaris per parlar del món. Algú que aconsegueix ser cap de cartell d'un festival musical sense agafar un instrument i que avui prefereix parlar de política i d'ideologia que del so. Així que el discurs ha començat amb la crítica a l'exalçament de l'individu i del valor econòmic de les coses propiciat per la societat actual. "El valor de tot el que ens envolta està quantificat en una mètrica econòmica. En l'educació passa una cosa semblant: A Anglaterra només s'ensenya com aprovar els exàmens, i això no és educació. El sistema d'educació consisteix a recopilar notes i títols. És completament possible graduar-se a la universitat i no tenir ni punyetera idea de res", ha llançat davant de les rialles del públic. "I al final tot està basat en la idea que l'individu és la força que mou el món, i no les comunitats".

La teoria de la comunitat com a espai de rendició de l'individu no és nova. Fa anys que Eno la reivindica com a antítesi a l'egoisme individualista de manera teòrica, però també pràctica com a part integrant d'un cor de música espiritual. "La paradoxa d'aquest món individualitzat és que som més diferents que mai. Tots tenim part de la nostra vida que els altres no entendran: culturals, idiomàtiques, de coneixements... Per això necessitem una cosa que ens mantingui units", ha proclamat. Segons ell, aquesta cola d’enganxar es compon de dos elements: la ciència i l'art. Aquest últim és del que havia vingut a parlar en una conferència que cava algunes pistes en el títol, Why we play, amb més capes semàntiques en anglès (per què juguem, per què interpretem...).

Productor de grans icones del pop actual com Coldplay o U2, Eno ha prosseguit amb el seu al·legat d'aquest gènere definit, ha dit, per un amic seu com la religió de finals del segle XX. "La particularitat d'aquesta música és que està feta per gent completament diferent i al mateix nivell. I això és diferent de la música clàssica, en què la informació flueix de dalt a baix i el director en té el control. Això canvia amb el pop, en què es treballa de manera comunal, anàrquica. A més, va venir de gent marginal: jueus, irlandesos, negres... No ve de dalt, sinó de baix", ha assenyalat en referència als valors gairebé democràtics de la música. Dit així, ha sonat molt bé. Si no fos, és clar, perquè és famosa la seva tossuderia i imposició de criteri quan treballa amb aquest tipus d'artistes.

Durant la xerrada ha citat Chomsky, Darwin, Dickens, Thatcher i la Velvet. Aquests últims, ha assegurat, són el grup que més l'ha influït en la història. "I fixeu-vos, probablement cap no passaria una audició per les seves qualitats individuals com a músic. I això és perquè el pop no va només de les teves capacitats, sinó també de les teves limitacions". D'aquesta manera, amb un públic entregat, ha tornat al títol de la xerrada molt després i ha resumit la seva concepció de l'art d'aquesta manera: "És el mateix que representa el joc per als nens. S'aprèn i es mostra una visió del món a través d'aquest i es dóna una oportunitat als altres de tenir-la. Continueu enarborant aquesta bandera", ha demanat als presents a la sala.