Un títol per “posar seny”

La imatge d'un jove estudiant a la seva habitació no resulta habitual a Can Llupià, el centre d'internament per a menors més gran de Catalunya. Per això, enguany, després de veure-la diverses vegades, els cuidadors van trucar a la direcció per preguntar què estava passant. Si alguna cosa sobra en aquest edifici gris, situat a pocs metres del laberint d'Horta; són les històries de fracàs escolar. Entre els adolescents que acaben rere les seves tanques, el més comú és trobar expedients acadèmics amb un rendiment pobre i un o diversos cursos repetits.

La dotzena d'interns que han participat aquest any en el Pla de Garantia Juvenil, tanmateix, s'han pres seriosament el programa de 140 hores per aprendre a ser cambrers de restaurants i bars, segons assegura el coordinador de formació del centre, Pedro Tàrraga. És només un curs més dels que imparteix diàriament el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) a Can Llupià, on no està permès quedar-se al dormitori i tots han d'apuntar-se a alguna activitat educativa. Però és l'únic que atorga un certificat de professionalitat emès per la Generalitat. “Per a ells és fantàstic que els diguis que obtindran un títol. Possiblement sigui la primera cosa remarcable que hagin aconseguit a la seva vida”, explica Tàrraga.

Els que hagin aconseguit un nivell d'estudis superior, poden no donar importància a un diploma que acredita competències per ser cambrer. Però per a un jove que no va acabar l'ESO, que no té experiència laboral i s'ha passat els últims anys entrant i sortint d'un centre de menors, enganxat a una espiral de robatoris, baralles o consum de drogues; és un aval per demostrar que ha “posat seny”.

Almenys és així com ho veu la Tània, una catalana de 17 anys que es troba a Can Llupià per tercera vegada per motius que resumeix en “problemes familiars i robatoris”. El seu primer ingrés va ser als 15, al costat de la seva germana bessona. En sortir, aquesta va deixar el “món que no era correcte” —amb drogues, festes i “males companyies”— i va aconseguir una ocupació com a model. La Tània, en canvi, va haver de tornar dues vegades més per tenir-ho “més clar”. Ara, s'ha traçat un pla de vida per als propers cinc anys: usarà el certificat per treballar com a cambrera mentre segueix dos programes de formació professional. Així anirà augmentant de nivell salarial fins a estalviar els diners necessaris per muntar un estudi de tatuatges.

Combatre la desocupació

La jove és una dels 21.900 catalans menors de 30 anys que s'han beneficiat del Pla de Garantia Juvenil, un projecte de la Unió Europea per combatre la desocupació en aquest col·lectiu, la taxa d'atur del qual s'eleva al 28%. Des que s'implantés el setembre del 2014, només un 36% ha aconseguit feina gràcies a ell. La majoria d'actuacions es donen en formació: com la Tània, prop de la meitat dels participants no té ni tan sols el títol de l'ESO.

La Paula sí que el té i fins i tot va iniciar un cicle de formació professional, però era “una niñata” que es divertia irrompent a les cases amb amics per robar. “Se m'anava l'olla, no m'importava que hi hagués gent a dins. Si ens enxampaven, em barallava i alguna vegada ens van treure un ganivet”, recorda asseguda al petit menjador on practica com parar la taula d'un restaurant i servir cafès. Aquesta també és la seva tercera temporada a Can Llupià, i la més llarga: 14 mesos per violar la llibertat vigilada. Usava els diners per anar de festa i comprar-se coses. Consumia cocaïna des dels 16, com els amics que té “repartits” en diferents centres de menors i presons de Catalunya. Insisteix que aquesta vegada, quan surti, “serà diferent”, entre altres raons, perquè ja té 20 anys i si torna a delinquir, acabarà a la presó.

El CIRE participa des de l'any passat en el Pla de Garantia Juvenil per donar una segona oportunitat a joves com la Tània i la Paula. Fins ara, 233 interns han obtingut certificats en els sectors de l'hostaleria i la logística. “Hi ha tanta competència que qualsevol diferència mínima, com un diploma, ajuda. I finalment, si al mercat no té tant valor, a nivell d'autoestima, sí”, assegura Tàrraga. A més, ara ningú tindrà per què saber que es van treure el títol en un centre de menors, destaca Rubén Darío Torres, un dels professors que imparteix el curs: a diferència de la resta de certificats que atorguen en aquests establiments, en ser emès per la Generalitat, s'omet que els estudis es van seguir en un programa del CIRE.