Ànima d’artista

Barrejats entre els llibres infantils i ocupant llocs de privilegi als aparadors, els darrers anys han aparegut llibres il·lustrats amb una aparença enciclopèdica, editats amb cura des del primer al darrer detall, amb ànima de regal, amb un tipus d’il·lustració contundent i personal que ha captivat més els adults que no pas els infants, amb èxit de vendes i ressò. A tall d’exemple, han destacat llibres com Princeses oblidades o desconegudes, de Rebecca Dautremer, i L’herbari de les fades, de Benjamin Lacombe (ambdues a Baula), Pequeño catálogo de instantes de felicidad, de Roger Olmos (Lumen), o bé Mirabilia, de Conrad Roset (La Galera). Les seves il·lustracions, més que no pas els textos, han esdevingut icones, i el seu estil s’ha exportat a productes de tota mena i a països de tot el món.

Observats els llibres i el fenomen, hom arriba a la conclusió que aquests exemplars són purs llibres d’artista, adquirits per adults que tenen infants a prop, però també per molts adults captivats per aquests professionals i que n’han esdevingut seguidors. Són exemplars que, si bé tenen forma i contingut enciclopèdic, en molts casos, quan hom els llegeix, veu que sota l’aparença de catàleg s’amaga un text de ficció, unes definicions inventades, com si d’un recull de contes es tractés. Al lector no li serveix com a informació, ni que faci referència a un món fantàstic, i li és més fàcil tastar-los a petits bocins que no pas llegir-los de cap a cap com un llibre d’imaginació. Els seus admiradors els acaben valorant com a objecte, com a catàleg d’una exposició artística, on meravellar-se davant de les imatges.

Al mercat, en segueixen arribant de nous. Laberint de l’ànima, d’Anna Llenas, seria un d’ells, tot i que la seva voluntat és elaborar un breu diccionari de termes de l’àmbit dels sentiments amb les il·lustracions de l’autora. No fa gaires anys que Llenas es dedica al llibre infantil, però el seu primer llibre, El monstre de colors (Flamboyant, 2012), i d’altres que l’han seguit, han tingut una important repercussió que l’ha portat a focalitzar-se en els sentiments. Aquest èxit ha provocat que les seves obres tinguin un aspecte més de llibre regal, on l’estil i els personatges brillen per damunt de tot i criden l’atenció als seus nombrosos seguidors. En aquest cas, proposa un glossari amb ordre laberíntic, com el títol indica, de termes relacionats amb l’ànima. Una breu definició de cadascun a cada doble pàgina i els seus quadres, elaborats amb collage i dibuixos, que amb pocs detalls n’il·lustren el contingut i n’augmenten el significat.

O bé Al cel, cabretes, que convida a entrar en el tema que proposa a partir de les il·lustracions de Mercè Galí, amb una repercussió important a casa nostra, i amb uns personatges i un estil que, de forma delicada i precisa, l’han portat a il·lustrar els millors llibres de poesia per a infants dels darrers temps a Catalunya. Aquí, acompanya els textos de Lola Casas (breus poemes per als fenòmens meteorològics), i d’Alfred Rodríguez Picó, que els defineix a partir del seu enorme coneixement del tema.

Per acabar, un exemplar paradigmàtic, exponent que conté tots els ingredients del que anomenaríem llibre d’artista: Los huesos cantores, de Shaun Tan. És un il·lustrador australià que s’ha guanyat l’admiració a nivell mundial pels seus magnífics i innovadors àlbums il·lustrats (La cosa perduda, L’arbre vermell, Emigrantes, tots editats per Fiore) en els quals n’elabora tot el conjunt. Com a bon artista, aquí fa un pas de rosca més: tria una bona pila de fragments dels contes dels germans Grimm, dels més populars als més desconeguts, i els il·lustra amb la fotografia d’una escultura que ha creat per transmetre’n l’essència. Són figures en miniatura, elaborades amb materials diversos i que recorden l’art precolombí, per a un llibre esplèndid, que a més de parlar dels nostres ancestres, ho fa de l’ànima i de la vocació artística d’un dels grans autors del segle XXI.