Big Data per al canvi?

Fa uns dies, a la conferència final d'un interessant projecte d'investigació sobre tecnologies per a la democràcia directa i la participació, es va debatre la possibilitat de posar el Big Data al servei del canvi social. El Big Data es refereix a la possibilitat de gestionar i analitzar enormes bases de dades, però és més una marca que un concepte. No està definit quines dades, quin volum ni quins processos d'anàlisis són propis exclusivament del Big Data, per la qual cosa no és un concepte tècnic. No obstant això, funciona bé com a marca, per definir el processament de dades que incorpora grans volums d'entrades de diferents procedències. Com a definició de pa sucat amb oli, però útil, el Big Data és tot allò que ja no ens cap a la fulla d'Excel.

La possibilitat de creuar tantes dades relacionades amb activitats humanes obre les portes a uns nivells d'anàlisis de processos socials i polítics aclaparadors. El màrqueting fa temps que ho va descobrir, i des de fa anys tota la nostra activitat en línia i en xarxes socials alimenta estudis de mercat i campanyes de publicitat més o menys personalitzades que busquen generar ingressos sobre la base de la possibilitat de conèixer els desitjos, necessitats i nivell adquisitiu dels clients potencials. Si el Big Data ens diu que algú va al gimnàs i compra productes de dietètica, oferim-li aquesta màgica píndola per aprimar. Si algú té un cotxe vell, que passi pel concessionari amb aquesta oferta exclusiva i irrepetible.

També en l'àmbit policial s'ha buscat maximitzar les possibilitats de l'anàlisi de dades massives, amb més o menys encert, desenvolupant aplicacions de geolocalització i mapatge, i bases de dades que s'espera que contribueixin a poder predir delictes sobre la base de l'anàlisi de factors de risc ambientals o personals i sèries històriques de delictes.

Més recentment, la política ha començat a descobrir també que les dades personals poden proporcionar informació sobre tendències i creences ideològiques, o derivar-les d'altres rutines. Aquesta aproximació individualitzada i geolocalitzada pot fer més eficient l'assignació de recursos en campanya, i permetre un seguiment de la popularitat dels candidats i mesures polítiques molt detallat. Encara que les dades no són infal·libles ni estan lliures d'error en intentar predir tendències electorals (com a mostra el recent fracàs del guru de l'estadística electoral, Nate Silver, a predir l'èxit de Trump), una gestió adequada d'hipòtesi i dades pot arribar a marcar la diferència.

Aleshores, si publicistes, policies i polítics estan utilitzant el Big Data per guanyar més diners, atrapar més delinqüents i guanyar eleccions, per què no posar el Big Data al servei del canvi? La temptació és enorme. Però, es pot posar la societat de la vigilància al servei de la gent? Les dades no són un recurs qualsevol. “Tota aplicació digital que pugui ser utilitzada per a la vigilància i el control, serà utilitzada per a la vigilància i el control”, adverteix Shoshana Zuboff.

El problema del Big Data és que es basa en el registre constant i individualitzat d'activitats humanes, generant perfils de dades que recullen fets i rutines, però també interaccions, creences i sentiments. Ens imposa la transparència sense donar-nos la possibilitat d'opinar o controlar què passa amb la informació que hem generat. És una versió digital, ubiqua i inescapable de La vida dels altres. Saber que la nostra presència en una mobilització, un míting o una església pot ser registrada pot portar-nos a la interlocutòria-censura o la interlocutòria-limitació en l'ús de drets fonamentals. Constar a la base de dades d'un partit polític perquè un dia votem des d'una plataforma política pot ser utilitzat en contra nostra en un futur. Els nostres actes d'avui, registrats pel Big Data, poden tornar per aguaitar-nos. De la mateixa forma, les infraestructures de dades creades avui, des de la Smart City a les eines de participació política, poden un dia acabar en mans no desitjades. Les bases de dades sobreviuen més enllà de les nostres bones intencions.

En aquest context, intentar posar el Big Data actualment existent al servei del canvi emergeix com una temerària ingenuïtat. El problema no és qui usa el Big Data (els bons o els dolents) sinó la normalització del registre de tota activitat humana en democràcia. Significa això renunciar a la tecnologia per promoure el canvi social? En cap cas. El que sí exigeix és crear paradigmes tecnològics i de gestió de dades pròpies, basats en l'ús responsable de les dades i la seva anonimització en origen, en la creació de mecanismes creïbles de transparència i control per part de la ciutadania. I només quan hàgim definit aquest nou paradigma tecno-polític, quan disposem d'una definició i eines pròpies per a un Big Data Responsable, podrem entrar a les arenes movedisses del Big Data per al canvi.

Gemma Galdón és doctora en polítiques públiques