_
_
_
_
_

Les entitats de Gràcia rebutgen liderar la mediació amb els okupes

El districte barceloní assegura que hi ha hagut avenços en el diàleg amb el Banc Expropiat

Clara Blanchar
Activistes acampats davant del Banc Expropiat.
Activistes acampats davant del Banc Expropiat.Massimiliano Minocri

Gràcia es mou, però a poc a poc. Les entitats del districte estan disposades a col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona en la resolució de la crisi del Banc Expropiat, però rebutgen capitalitzar aquesta mediació. D'entrada, perquè la interlocució amb els okupes és complexa. “Només volen tornar al banc”, han afirmat representants de la trentena d'associacions que el regidor Eloi Badia ha reunit per abordar l'assumpte. Badia, amb tot, ha assegurat que hi ha hagut avenços en el diàleg amb els okupes. La reunió de dimecres ha congregat unes 40 persones de 29 entitats que més enllà de la crisi puntual, han alertat que el cas del Banc Expropiat és la punta de l'iceberg de la gentrificació i la pressió turística que viu el districte.

Aquesta, com la del dijous passat, ha estat una cita insòlita en un barri ric en vida associativa però on les entitats constitueixen un mosaic que no té un espai en què es coordinin. Hi ha des d'entitats centenàries com els Lluïsos de Gràcia, fins a ateneus alternatius com La Torna o La Barraqueta, plataformes de recent creació com Gràcia on vas? o les associacions de veïns de tota la vida. Tant és així que una de les qüestions que s'han posat damunt la taula és la possibilitat d'aprofitar l'experiència per crear una Mesa d'Entitats del Districte.

Una altra de les qüestions tractades és la necessitat que la crisi del Banc Expropiat no alteri la normalitat en un barri on constantment hi ha actes programats. “Hi ha hagut una petició expressa per part de molts de nosaltres que es garanteixi la normalitat en la celebració d'actes, i hi ha consens en què així ha de ser”, afirmava un assistent. El mateix consistori lamenta que els veïns no es reconeixen en una situació, la més conflictiva, la dels disturbis, que entenen que és puntual.

La reunió també ha servit per descartar la idea de la compra col·lectiva del local al propietari, Manuel Bravo Solano, que demana el que va gastar en comprar-lo: 500.000 euros. Precisament la revelació del preu, una bogeria segons els presents, va ser l'espurna perquè entre les veus de les entitats aflorés el malestar per la gentrificació del barri. “No reconec les places, amb terrasses i botigues de moda”, lamentava un veterà assistent. Badia insisteix en l'oferiment d'un local alternatiu. Una negociació per la qual demana calma i que diu que es cou a foc lent.

“L'esclat després del desallotjament té molt a veure amb el que està passant al barri, amb la pujada de preus dels locals, l'aterratge de botigues que poc tenen a veure amb el teixit local, l'expulsió de veïns pels alts preus de l'habitatge...”, afirmava un altre assistent.

D'altra banda, el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha anunciat la creació d'un fons de 25.000 euros per ajudar els comerciants que han sofert les conseqüències dels disturbis. No serà un fons per distribuir en forma d'ajudes directes, sinó per organitzar accions promocionals o de difusió del comerç al barri.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_