Mor l’editor i escriptor Manuel Costa-Pau

L’escriptor, professor, editor, traductor, però també pensador Manuel Costa-Pau Garriga, personalitat forta, de gran capacitat d'observació i intel·ligència vivíssima, va morir aquest dilluns a Girona als 80 anys després de perdre la batalla contra la malaltia que li afectava el sistema respiratori.

Va néixer a Garriguella (Alt Empordà) el 9 d'abril de 1936 i tres anys després, acabada la guerra civil, va emprendre el camí de l'exili al costat dels seus pares i la seva germana. Es van establir a Ceret, a l'altra banda dels Pirineus. El seu germà es va quedar amb els avis. En tornar de l'exili va viure a Vilajuïga i Figueres.

Es va estrenar al món de la poesia amb Mont perdut el 1955, i pas a pas es va anar introduint en els cercles de la Barcelona cultural i clandestina. Va contribuir a redactar opuscles subversius, va col·laborar amb la revista La Jirafa, que dirigia Rafael Borràs, i va ser assidu del seminari de teatre que liderava Àngel Carmona. Va treballar en la redacció de l’Enciclopèdia Universal Espasa-Calpe i va ser director de l'edició catalana d’Alfaguara i director literari de Dima Ediciones. Era una firma habitual dels diaris El Correo Catalán i Tele/eXpres. Va fundar l'editorial Llibres de l’Índex i el 1995 va crear el segell Llibres del Segle, dedicat bàsicament a la poesia. El va dirigir fins al 2010, quan el va traspassar a Roger i Marta, dos dels seus cinc fills, per dedicar-se a escriure, entre altres coses, les seves memòries.

Persistentment compromès amb la construcció d'un relat alternatiu a la realitat imposada, va donar vida a un dels èxits editorials de l'època, Turistes, sirenes i gent del país (Ariel, 1967). Aquesta obra, que tracta de forma crítica el fenomen del turisme creixent i els seus efectes en els Països Catalans, va tenir successives edicions, va ser traduïda a diverses llengües i va ser comparada a Nosaltres els valencians, de Joan Fuster i Els altres catalans, de Francesc Candel.

Va combinar treball clandestí, redacció editorial i docència i va ser un dels introductors del català a l'escola, a l'empara d’Òmnium Cultural. El 1976, el Departament d'Ensenyament el va nomenar coordinador dels cursos de llengua i història a Girona i un any després va entrar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des dels anys 80, va compaginar la docència amb la seva activitat periodística i editorial.

En la seva obra, en la qual conviu el seu esperit combatiu amb la delicadesa, destaquen llibres com Sempre sentíem parlar de la guerra (1968), Història d'un home errat (1969), Conte d'amor (1971) i Els Països Catalans (1984). Juntament amb les seves memòries, de la seva última etapa són les novel·les Janna (2010) i Diana Palmer (2015), que havia de completar amb Àfrica, el llibre que tanca la trilogia. Es tracta d'un cicle narratiu amb caràcter autobiogràfic ambientat a l'Alt Empordà i la Catalunya Nord.

L'últim adéu a Manel Costa-Pau, referent intel·lectual i guanyador el 2012 del Premi Liberpress de literatura que reconeixia la seva trajectòria, la seva labor editorial i el seu compromís amb la llengua i la llibertat, serà aquest dimecres a les sis de la tarda a l'església de Gaüses, on residia.