Pressupostos de comèdia

El Govern de la Generalitat (CDC-ERC) continua venent fum, ara amb la presentació dels Pressupostos per al 2016, que en cas que s'aprovin entraran en vigor quan faltin pocs mesos per acabar l'any, per la qual cosa tindran una incidència molt limitada tant en la política d'ingressos com en la de despeses i inversions. Fins i tot sent uns pressupostos de comèdia, intentaré analitzar, a grans traços, la proposta presentada al Parlament i què significaria per als ciutadans en cas que s'aprovés.

Catalunya viu una situació d'emergència social, reconeguda pel Parlament mateix en el debat contra la pobresa. Dues dades corroboren aquesta situació: d'una banda, la taxa de risc de pobresa —després de les transferències socials— és del 20,9%. Això vol dir que 1.600.000 catalans viuen per sota del llindar de pobresa (20.512 euros d'ingressos en una llar formada per dos adults i dos nens). D'altra banda, només el 30,9% de les persones a l'atur rep algun tipus de subsidi (155.000 dels 500.000 aturats amb dades del primer trimestre del 2016).

Davant d'aquestes dades il·lustratives, hem de preguntar-nos si aquests Pressupostos responen a la situació d'emergència social. La resposta és que són del tot insuficients. En primer lloc, perquè no compleixen l'acord del Parlament, que en el debat contra la pobresa esmentat va demanar al Govern que apliqués noves figures fiscals i que en millorés algunes d'existents com l'impost de successions, l'impost sobre el patrimoni o el tram autonòmic de l'IRPF, entre d'altres. També s'instava a la lluita contra el frau i la garantia d'un sistema fiscal més progressiu. En la llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els Pressupostos no hi ha cap previsió d'incrementar els impostos a les rendes altes.

En segon lloc, encara queda marge per apujar els impostos de manera progressiva (qui més té, més paga) ja que la pressió fiscal a Catalunya està vuit punts per sota de la mitjana de la Unió Europea. Com en els governs d'Artur Mas, aquests pressupostos tampoc no tenen vocació redistributiva, són continuistes. És escandalós que les rendes altes no aportin més a través de l'IRPF o que els rics no paguin l'impost de successions.

En tercer lloc, el Govern és plenament conscient que podria augmentar els ingressos per aquesta via tal com indica l'estudi elaborat pel Departament d'Economia, en el qual es fa una anàlisi comparativa del tipus d'impost sobre la renda, en el conjunt de les autonomies. L'estudi conclou que, mentre que la població catalana amb una base liquidable de fins a 30.000 euros anuals paga el tipus de l'IRPF més alt, al contrari el tipus per a les rendes amb una base liquidable superior als 100.000 euros situa Catalunya per sota de la mitjana estatal. Són conscients d'aquesta injustícia social i no volen posar-hi remei.

Tot i així, Junqueras, com Mas abans, afirma que aquests són els pressupostos més socials. El cert és que des del 2010 (els últims del govern d'esquerres), la despesa social ha caigut en 2.733 milions d'euros, un 13,5% en termes nominals. Les retallades en sanitat han estat de 1.166 milions d'euros, en educació, de 837 milions, en habitatge, de 312 i en serveis socials, de 234.

El súmmum del desvergonyiment arriba quan s'analitza d'on provenen els 285 milions d'euros pactats amb la CUP. Una part d'aquests surt de mantenir i augmentar les retallades en educació: no es tornen als docents i a la resta d'empleats públics les pagues extra del 2012 al 2014, tot i que una sentència judicial i un acord del Parlament els obliguen a fer-ho. A més han augmentat el nombre d'hores de classe del professorat més gran de 55 anys i el personal interí no rep cap retribució els mesos de juliol i agost. Han decidit empitjorar les condicions laborals del professorat abans que apujar els impostos als més rics.

En definitiva, aquests pressupostos ens mostren que el Govern de Junts pel Sí és incapaç de donar resposta als problemes de la gent i desenvolupa una política liberal molt semblant a la de les retallades salvatges de Mas. El deute avança perillosament i les inversions continuen caient.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.