Una pintura digna del Prado

La pintura que surt a subhasta avui a la sala Balclis de Barcelona demostra la gran diferència que existeix entre haver estat feta per un gran mestre de la pintura universal com és Diego de Velázquez, o per algun dels artistes que van treballar al seu taller, encara que ho fes sota l'atenta mirada del mestre. De pintures de Marianna d'Àustria (1634-1696), esposa del rei Felip IV —un matrimoni que es va dur a terme, malgrat la diferència de 30 anys d'edat entre oncle i neboda, després de morir el seu cosí, l'infant Baltasar Carlos, per conservar l'hegemonia familiar a Europa—, se'n coneixen fins ara tres versions: La primera atribuïda al sevillà que va pintar entre el 1652 i el 1653 i que conserva al Prado, la millor de les tres; una segona al Kunsthitorisches de Viena, que amb tota seguretat és de Velázquez i una tercera que segur que no ho és, que es conserva al Louvre i que Espanya va lliurar a França (amb altres peces) perquè retornés la Dama d'Elx.

L'obra que surt a la venda, en mans fins ara d'un col·leccionista espanyol que per descomptat es manté en l'anonimat, seria la quarta versió d'aquest retrat oficial de la reina. El preu de sortida és de 50.000 euros, un valor considerat baix tenint en compte la retratada i que la pintura podria haver-la executat Juan Bautista Martínez del Mazo (gendre de Velázquez) o Benito Manuel Agüero, dos dels col·laboradors més propers del mestre. “Hi ha hagut molt interès previ per la pintura, que està en un perfecte estat de conservació, però ningú s'ha manifestat disposat a adquirir-la, per evitar ser el primer”, assegura Enric Carranco, responsable de pintura de Balclis, que no dubta a qualificar l'obra com d'“important contribució al corpus del taller de Velázquez”. L'últim quadre venut de Velázquez, un retrat de Felip IV, va arribar el 2015 als 750.000 euros.

La visió d'aquest enorme quadre de més de dos metres d'alt per un d'ample, remet a les obres del gran pintor de la cort. De fet, en totes les versions la reina llueix la mateixa indumentària —de vellut negre i plata— i només canvien els plecs del cortinatge que emmarca el quadre i subratllen el rang de la retratada, el tocat, una enorme perruca amb plomes i llaços del mateix color vermell que llueix als canells. La postura també és la mateixa: la reina estira el braç dret cap al respatller d'una butaca i amb la seva mà esquerra sosté un mocador. En aquesta que ara es ven s'ha eliminat el rellotge que apareix a les altres, que remet a la prudència que ha de tenir una reina.

Després de l'enllaç de Marianna i Felip va sorgir la necessitat de difondre la imatge de la nova reina, però Velázquez feia un any que era a Itàlia. “Els especialistes creuen que Martínez del Mazo la va pintar per primera vegada, però aquesta obra ha desaparegut”. En tornar d'Itàlia, Velázquez i el taller, amb Del Mazo al capdavant, es van lliurar a la realització de la resta dels retrats de la nova reina. “El tema del taller de Velázquez, com el del Greco, està en contínua revisió, i fins i tot les atribucions a Del Mazo són un tema polèmic”, prossegueix Carranco, que manté que des de Balclis no han volgut entrar en aquest tipus de discussions, però esperen que l'obra aconsegueixi un preu molt més alt que el que té de sortida.

Mocador més petit

L'expert no dubta a qualificar l'obra en venda de “retrat pretensiós” ja que el seu autor es va permetre llicències com la de dibuixar un mocador molt més petit. “En la pintura del Prado el mocador és enorme i baixa fins a sota el genoll, en el cas d'aquesta pintura el mocador és de grandària molt més reduïda”. Carranco descarta la mà de Velázquez en la pintura que avui es ven. “S'ha radiografiat i no hi ha presència de penediments, un dels trets més característics del pintor. Aquesta pintura es va fer d'una pintada”, explica. També ha estudiat les radiografies del quadre madrileny “i a la zona del mocador tampoc es veuen penediments, per la qual cosa no va haver-hi un mocador més petit en cap moment que pogués copiar-se”. Per això, no hi ha dubte que la pintura que es vendrà aquesta tarda la va fer algú proper a Velázquez que, “malgrat que defensava i vetllava per l'ortodòxia dels retrats”, no va dubtar a acceptar aquests canvis respecte a l'original.

Aquesta Marianna d'Àustria potser mai podrà exposar-se juntament amb la seva germana del Prado, però durant els tres dies que ha durat la subhasta ha estat la reina d'aquesta sala barcelonina ja que ha presidit, darrere del faristol on es rematen les licitacions, la venda de gairebé 2.200 lots, una de les subhastes més grans que s'han dut a terme a Espanya en els últims anys.