Barcelona escalfa motors per al concert d’Adele

Fa cinc anys va actuar a la sala Bikini de Barcelona, davant tot just uns centenars de persones. Aquesta nit oferirà el primer dels seus dos concerts al Palau Sant Jordi, a la mateixa ciutat, havent esgotat les 36.000 entrades que es van posar a la venda en només cinc hores, la qual cosa suggereix que podria haver omplert el recinte encara més vegades.

En realitat, aquesta vocalista de Tottenham ha esgotat en minuts totes les entrades de la seva gira europea. Totes. És Adele, l'artista que més discos ha venut aquest segle XXI, reina de guardons, honorada amb l'Orde de l'Imperi Britànic, colossal col·leccionista de descàrregues dels seus temes a la xarxa i, no obstant això, i aquí ve el més sorprenent del cas, no és una artista problemàtica ni escandalosa, no té la figura que sembla que se li exigeix a qualsevol estrella jove i femenina del pop i es mostra com una dona malparlada, sense prejudicis i fins i tot amb capacitat d'ironitzar sobre ella mateixa. Si Amy Winehouse, artista amb qui a vegades se la compara, era blanc de comentaris sobre el seu erràtic comportament, Adele no deixa de semblar la veïna que canta bé.

Bé, s'hi hauria d'afegir també una extrema facilitat per abocar la tradició del soul i del jazz en un entorn principalment pop que apel·la a la sensibilitat d'un sector molt ampli dels aficionats a la música, i fins i tot a aquells que no ho són en sentit estricte. Però malgrat que la seva veu és un argument central per explicar el seu triomf –que, sens dubte, hauria estat més ràpid sense el seu sentit comú i la priorització de la vida personal sobre la que desenvolupa davant dels focus–, aquest instrument natural no és només potència, sinó també ductilitat, sensibilitat i tacte. Adele sap mesurar la seva força, una cosa que ha après, segons ella mateixa ha indicat cada vegada que n'ha tingut l'oportunitat, escoltant cantants com Etta James, Roberta Flack o Ella Fitzgerald.

Així doncs, Adele ha batut tots els rècords, però aquestes dades es queden curtes davant de la seva musicalitat, de la mateixa manera que triomfa com a model d'èxit aliè als dictàmens de la indústria sense per això ser una esbojarrada, ni una irresponsable, ni un subjecte sense idees pròpies –va vetar a Donald Trump l'ús en campanya del seu tema Rolling in the deep.

Els seus dos concerts a Barcelona, únics a Espanya, començaran a les nou del vespre i l'Autoritat de Transports Metropolitans ha decidit reforçar les línies que uneixen la plaça d'Espanya amb el Sant Jordi. Pel que fa al repertori que ha interpretat en els 36 concerts que ha fet des que va començar la gira, al febrer, no acostuma a introduir canvis substancials. Generalment, obre amb Hello, una peça que li permet mostrar el seu torrent de veu, i tanca amb Rolling in the deep com a divuitena peça. Acostuma a interpretar la versió de Dylan Make you feel my love, inclosa en el seu primer disc, de qui, a més, canta Chasing pavements, i hi ha una representació més nodrida dels seus dos altres discos d'estudi: escull vuit temes de l'últim, 25, i sis de l'anterior, 21. Res sembla que s'oposa davant la senzillesa i convicció d'una artista que lluny de complicar-se la vida, ha titulat els seus tres treballs amb l'edat que tenia en concebre'ls. Senzill, oi?