La ‘festassa’ d’Almodóvar a Canes

Quan la Terremoto de Alcorcón va culminar el paroxisme, cantant amb Jorge Micropunto –àlies com a músic de l'actor Jorge Calvo– Je suis Cannes, Jean-Paul Gaultier va començar a aplaudir i udolar furiosament, mentre que uns metres més endavant, enganxades a l'escenari, les actrius de Julieta ballaven desfermades. Òbviament, era la festa de Pedro Almodóvar al Festival de Canes, el tancament d'una llarga jornada que havia començat amb entrevistes durant l'esmorzar 14 hores abans, i que es va acabar amb aquesta celebració de l'univers Almodóvar, a la qual van acudir cineastes amics, com Jim Jarmusch, l'argentí Santiago Mitre (que presideix en aquesta edició el jurat de la Setmana de la Crítica, i que la va guanyar l'any passat), l'hongarès László Nemes, Oscar amb El fill de Saül, o el mateix director de Canes, Thierry Frémaux.

A Le Petit Paris, la terrassa situada a la platja de la Croisette, de l'Hotel Martínez, senzillament se celebrava l'alleujament final després de l'estrena de gala a la sala Lumière del Palau dels Festivals, i aquesta pèrgola a tocar del mar es va convertir a la una del matí en l'epicentre del cinema d'autor. El porter de la zona VIP no feia distincions entre Mitre o Nemes, i només va deixar passar Frémaux a la primera per ser qui és. Almodóvar no va parar de rebre felicitacions i abraçades, però el moment fan el va patir Jarmusch, a qui periodistes, productors, actrius i gairebé qualsevol que veia des de lluny la seva llegendària cabellera blanca li van demanar fer-se una foto.

Unes hores abans, la projecció de gala havia servit també com a homenatge a Almodóvar, que durant el dia havia reflexionat en veu alta sobre la possibilitat que aquesta fos la seva última vegada a Canes. Grans aplaudiments a l'arribada del seu equip (les germanes Lola i Rosa García, Bárbara Peiró, Javier Giner, Agustín Almodóvar i la seva família) i del repartiment (Emma Suárez, Adriana Ugarte, Michelle Jenner, Inma Cuesta i Daniel Grao), antics companys de viatge (Marisa Paredes i Chema Prado, que s'acaba de jubilar de la direcció de la Filmoteca Espanyola, o Jean-Paul Gaultier), i tota una plèiade de gent del cinema, com Terry Gilliam, assegut just al davant de l'equip de Julieta, o Vincent Maraval, totpoderós productor francès amb Wild Bunch. A la petita catifa vermella de Canes –petita en longitud, però plena de fotògrafs i estrelles locals amb ganes de posar– els julietas van gaudir del moment amb un Pedro Almodóvar pletòric. En acabar la sessió, un no parar de llàgrimes accentuades per l'ovació.

Així que la festa va servir com a detonant de les emocions. Primer la Terremoto i Jorge Micropunto van fer pujar les revolucions, i l'alegria es va desbordar: van acabar improvisant bisos mentre Gaultier aplaudia i abraçava Almodóvar amb el crit d'“Ovació, ovació!”. Ja amb dj triant la música i els assistents sopats, entre ells una nombrosa presència espanyola, com el productor Pedro Hernández Santos (escollit en aquest Canes com un dels 20 productors emergents), directors de festivals, representants o periodistes, van arribar Jarmusch i l'enrenou. Al nord-americà el van assaltar cinèfils de tot el món, en una imitació cahierista de les believers adolescents. Després de les fotos, salutació afectuosa de Jarmusch amb el director espanyol, que just després va anar a asseure's una estona amb Nemes. Minuts més tard, Frémaux, amb les actrius ballant en una petita i improvisada pista a la zona VIP, es va unir a la parella. I finalment, abans que s'acabés la festa, a les dues del matí, Almodóvar va acabar a peu de platja xerrant amb quatre periodistes, en una conversa sobre les seves pel·lícules, els gloriosos accidents rodats que donen vida al que apareix a la pantalla, i sobre el futur... I Almodóvar encara té molta corda.