Ada Colau critica la política de refugiats europea a l’ONU

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reivindicat avui a les Nacions Unides el paper de les ciutats com a espais públics i vertebradors de la democràcia i ha criticat amb duresa la política de refugiats d'Europa. Colau, una coneguda activista per l'habitatge que va arribar al Govern de la capital catalana fa un any, ha aprofitat la participació a les audiències preparatòries de la cimera Habitat III per fer un al·legat a favor d'alguna cosa que forma part del seu ADN polític: els moviments de protestes com a catalitzadors del progrés social.

La primera visita de Colau a Nova York, tant en qualitat d'alcaldessa com de ciutadana, coincideix amb el cinquè aniversari del 15-M, la primera onada d'indignació popular a Espanya que la va alçar a l'alcaldia. I el 15-M ha estat present en el seu discurs a la caserna general de l’ONU. Ha recordat aquest moviment, també les protestes de Seattle, la primavera àrab, les protestes zapatistes o el Nuit Debout parisenc o l’Ocupa Wall Street. “No hi ha una notícia més bona per a la democràcia”, ha recalcat sobre aquests moviments. “Tenim una ciutadania que ens exigeix més i millor i aquesta és la base de la democràcia”, ha afegit.

També ha posat sobre la taula la crisi de refugiats a Europa per llançar un missatge dur. “Ens avergonyeix profundament que avui morin milers de nens i nenes, persones grans i malaltes, homes i dones ofegades al nostre mar Mediterrani, passant fred o penitència a les fronteres d'Europa. No és propi de ciutats que volen ser del primer món i exemple dels drets humans”, ha dit l'alcaldessa.

“Ningú se’n deslliura”

“Per acabar amb les polítiques davant de la desigualtat o d'acolliment dels refugiats hem de cooperar amb els estats (...) Ningú es deslliura d'això”, ha ressaltat. Colau ha demanat a l’ONU ajuda per traslladar aquesta pressió a les institucions europees. “Ens avergonyeix als que volem ser ciutats d'acolliment, de refugi, i compartir les responsabilitats”, ha emfatitzat en un discurs en el qual ha enaltit el concepte de “dret a la ciutat” com un dels drets fonamentals. En la seva Carta pel dret a la ciutat, l’ONU alerta que “els models de desenvolupament implementats en la majoria dels països empobrits es caracteritzen per establir nivells de concentració de renda i de poder que generen pobresa i exclusió”.

Barcelona és una d'aquestes ciutats convertida en marca i s'alterna amb les principals capitals turístiques del món, amb tot el bo i dolent que això comporta per als serveis de la ciutat. El primer any de govern de Colau ha estat marcat pels seus intents de frenar els desnonaments a la ciutat, el seu gran cavall de batalla, i de moderar l'expansió de la indústria turística, la qual cosa li ha suposat l'enfrontament amb els empresaris del sector. Avui, a l’ONU, ha recalcat la necessitat de “preservar els espais públics de les ciutats” i ha advertit de les “tensions” que s'estan generant. “No som antieconòmics, ens agraden les inversions”, ha defensat, però ha insistit en un model inclusiu, sostenible i que faci front a la desigualtat. En aquesta batalla, ha demanat més col·laboració amb els governs.

Molts dels problemes de desequilibris socials i empobriments que afecten les economies, tant les riques com les que estan en desenvolupament, s'agreugen a les grans ciutats, sobretot, per l'encariment de l'habitatge. Colau ha recordat que moltes de les polítiques necessàries per solucionar aquests conflictes transcendeixen els municipis, un missatge que aquest i altres ajuntaments de perfil progressista —com el de Nova York— traslladen davant les expectatives creades entre els seus votants.

Colau ha explicat com molts ciutadans l’aturen al carrer per explicar-li situacions econòmicament desesperades. “Els haig de respondre que no tot depèn de mi, que depèn dels estats, però no vull respondre amb excuses”, ha admès l'alcaldessa de Barcelona.