Quatre indicis de dissimulació en deu segons

Segons els antropòlegs de la comunicació, mentim cada dia de la nostra vida, des que som nadons nounats i encara no posseïm ni tan sols llenguatge articulat, fins a l’ancianitat. Els psicòlegs asseguren que mentim sense parar fins i tot a nosaltres mateixos, un fenomen que és a la base de l’èxit dels llibres d’autoajuda i de transformació personal. Davant una pràctica humana tan generalitzada, seria comprensible entendre la mentida, l’engany i la simulació com a activitats comunicatives d’adaptació als complexos reptes de la vida social, professional i personal. Però quan la mentida pretén camuflar un presumpte delicte, som davant un abús asocial i antiètic de la simulació.

Paul Ekman i Edward Geiselman, gurus de la comunicació i experts en detecció de mentides, són autors d’estudis científics interdisciplinaris les conclusions dels quals apliquen, per exemple, l’FBI, la CIA i l’exèrcit nord-americà per aconseguir informació rellevant en els interrogatoris a sospitosos. Imaginem que tenim Ekman i Geiselman asseguts al nostre costat i que tots junts visionem la següent declaració a la premsa de l’exministre d’indústria: “Puc dir-li que desmenteixo totalment i rotundament que tingui absolutament res a veure amb cap societat radicada a Panamà ni cap altre paradís fiscal”. Senyors Ekman i Geiselman, vostès veuen algun indici d’engany en aquesta actuació comunicativa?

Probablement Ekman ens assenyalaria un primer senyal d’incomoditat en una relliscada gestual involuntària del declarant. El (en aquest moment) ministre acompanya amb un lleuger però perceptible moviment de negació amb el cap totes i cadascuna de les paraules que està afirmant verbalment, com s’adverteix en el vídeo de la declaració. En opinió d’Ekman, quan es manifesta una discrepància entre el comportament verbal (controlable racionalment) i el no verbal (irracional, orgànic) estem davant un indici d’ocultació.

Tal vegada Ekman cridaria també la nostra atenció sobre “Puc dir-li que…”, com un segon senyal de simulació, perquè aquest inici formulari, aquesta marrada verbal cerimoniosa que emmarca la declaració, indica que escoltarem un discurs “preparat” de justificació. Segons Ekman, la persona que enganya usa sempre respostes exculpatòries assajades prèviament i que poden sonar molt convincents si se’ls treu les marques de preparació, però, amb aquestes, les paraules sonen irremeiablement poc sinceres. Que una resposta estigui preparada no és indici en si mateixa d’engany, però si això apareix combinat amb altres indicis de dissimulació, es converteix en un senyal de càlcul i disseny estratègic d’un discurs que anhela legitimar l’exculpació.

Pel seu costat, potser Geiselman subratllaria com a tercer indici de dissimulació la discrepància entre l’emoció adequada al que es diu (indignació davant unes acusacions falses) i l’entonació de la veu (ferma, continguda, autocontrolada). Difamar, orquestrar una conspiració contra un ministre construint un muntatge malintencionat que inclou la falsificació de signatures és tan greu que potser requeriria una emoció propera a la indignació; en qualsevol cas, allunyada de la ferma contenció que mostra el polític. Per Geiselman, una divergència evident entre l’emoció esperable i el to del discurs indiquen simulació.

També seria esperable que Geiselman trobés en l’expressió “desmenteixo totalment i rotundament que tingui absolutament res a veure” un quart indici d’engany. Aquesta intensificació expressiva una mica exagerada i melodramàtica sol ser una estratègia discursiva típica que usen els mentiders per aconseguir que els qui els escolten els creguin veraços.

Si aparegués aïlladament només un dels indicis, tal vegada podria provocar dubtes en els analistes experts. No obstant això, l’aparició conjunta de quatre indicis d’engany de manual, identificats i classificats després de milers d’hores d’observació científica d’intercanvis comunicatius humans, introdueix la redundància suficient per arribar a una conclusió: són quatre indicis diferents d’ocultació que apareixen en tan sols 10 segons de discurs. Casualitat?

Presumptes corruptes poc sincers: Ekman, Geiselman i els ciutadans us estan observant.

Estrella Montolío Durán és catedràtica de la UB i experta en Comunicació.