Desconfiança

Diu el filòsof Harry G. Frankfurt que una societat que de manera imprudent i obstinada es mostra negligent en la recerca de la veritat, està abocada a la decadència: “La civilització mai ha pogut prosperar ni podrà fer-ho sense quantitats ingents d'informació fiable sobre els fets”. Poder avaluar dades fidedignes ha estat sempre crucial, però en una societat globalitzada i cada vegada més complexa tecnològicament i organitzativament com la nostra, ho és encara més.

La ciutadania ha de jutjar propostes sobre qüestions molt complexes de les quals depèn el seu futur. Resulta altament sospitós que un tractat comercial com l'acord de lliure comerç entre Europa i els Estats Units, —el TTIP— que segons els seus promotors no canviarà el futur de 800 milions de ciutadans, sinó les regles mateixes de la globalització, s'estigui negociant amb tanta opacitat i secretisme. El TTIP constitueix una manifestació extrema i descarada d'un problema que cada vegada afecta més la qualitat de la democràcia: la dificultat d'obtenir informació fidedigna i realment rellevant.

Per prendre decisions informades, és imprescindible disposar de dades fiables sobre els assumptes a debat, i tenir accés a un coneixement expert que no sempre resulta fàcil de fer servir. I no obstant això, en la societat oberta, la societat de la transparència, en la qual teòricament tenim ple accés a la informació, vam acabar decidint sobre la base de dades esbiaixades i incompletes. Al ciutadà li resulta cada vegada més difícil distingir entre la informació veraç i la molta informació esbiaixada que les parts interessades emeten. El problema és que quan es pren la decisió en l'àmbit de la política, aquesta distorsió no sempre és visible, i només apareix temps després, quan els efectes que es perseguien són ja irreversibles. Ho hem vist en el cas de la reforma laboral i ho veurem també a partir del 2019 quan entri en vigor la part substancial de la reforma de les pensions.

La reforma laboral es va basar en informes que asseguraven que reduiria de forma substancial l'atur, però el que va fer va ser destruir un milió de llocs de treball, augmentar la precarietat i reduir els salaris. El sorprenent és que, malgrat que hi ha dades incontrovertibles sobre el seu efecte, el Govern francès s'hagi atrevit a utilitzar les mateixes promeses i arguments per justificar una reforma amb ingredients idèntics.

Passarà el mateix amb el TTIP? De moment, a més de l'opacitat el que veiem és que segueix el mateix patró que s'ha seguit en les reformes que comporten un alt grau d'involució social: posar l'accent en els suposats avantatges econòmics, ometent qualsevol altra consideració. Tot pel creixement. Tot per la competitivitat. Resulta sorprenent que quan ni tan sols s'han negociat la meitat dels apartats del tractat, proliferin estudis i informes sobre com serà de beneficiós. També resulta sorprenent que facin un balanç global positiu, quan tots saben que en un canvi comercial d'aquesta naturalesa, hi haurà sectors que guanyin i sectors que perdin. Però això no es preveu.

Tots aquests estudis parteixen de paràmetres especulatius i alguns han estat elaborats amb una metodologia molt discutida (el Model d’Equilibri General Computable), la capacitat predictiva del qual va fracassar estrepitosament en la recessió del 2009. Fins i tot The Economist ha advertit sobre aquest tema que “malgrat els esforços pronosticadors, el creixement és alguna cosa endimoniadament difícil de predir”. L'estudi amb el qual la Comissió Europea defensa el tractat ha estat elaborat pel Center for Economic Policy Research (CEPR), un think tank finançat per diversos dels bancs europeus més grans. Vaticina que el TTIP farà créixer el PIB europeu un 0,5% (119.000 milions d'euros) i crearà dos milions de llocs de treball, encara que adverteix que no es podrà verificar fins al 2027.

Altres estudis, no obstant això, donen previsions molt diferents, des del que vaticina que el PIB als EUA creixerà un 15% i a Europa només un 5%, als que adverteixen que Europa perdrà 1.3 milions d'ocupacions. Qui té raó? Quines dades són les fiables? Em temo que no serà fàcil aclarir-ho. El que sí que sabem és que en la negociació del tractat de lliure comerç entre els Estats Units, Canadà i Mèxic (el NAFTA), als mexicans se'ls va assegurar que el tractat serviria per treure el país de la pobresa i quan va entrar en vigor, el 1994, el blat de moro americà va envair el país i amb la crisi de las tortitas, la taxa de pobresa extrema va passar del 16% al 28%. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar que condeixi la desconfiança.