Les entitats demanen un “debat seriós” sobre els canvis a l’IRPF

A les diferents propostes —fins i tot contradictòries— d'ajustos fiscals que han llançat aquesta setmana tant ERC com Convergència els han sortit crítiques per l'esquerra. Entitats socials i experts demanen que hi hagi un “debat seriós” sobre el sistema impositiu i la redistribució de la riquesa. “Esperem que això no es converteixi en moneda de canvi electoral”, va demanar Xavier Casanovas, de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. L'encreuament de retrets en el si de Junts Pel Sí va continuar aquest divendres per boca de l'eurodiputat Ramon Tremosa, que va qualificar d'“electoralista” la proposta republicana d'apujar l'IRPF a les rendes altes.

Des d'ERC s'ha proposat una pujada del tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes per compensar una baixada en les més baixes. A Convergència, d'altra banda, defensen que el programa electoral de la coalició independentista parlava d'una rebaixa del gravamen als contribuents amb menys ingressos. Una de les resolucions de l'últim ple contra la pobresa insta a crear figures fiscals i a millorar les existents per “garantir una millor progressivitat del sistema”.

Casanova considera una bona notícia que es comencin a considerar més elements progressius dins de la política fiscal, però qüestiona que la reflexió es limiti a l'IRPF i no s'estengui almenys a altres tributs en els quals Catalunya té competències. “S'ha de mirar tot el conjunt, es necessita un debat seriós”, assegura el portaveu de Fiscalitat Justa. “No s'haurien de llançar idees o globus sonda sense tenir la proposta completa, no es pot jugar amb una cosa tan seriosa”, critica.

La proximitat de les eleccions generals fa inevitable que el tema formi part de la campanya. Des de la Mesa del Tercer Sector consideren que la reforma fiscal hauria de ser un dels temes centrals dels debats i reivindiquen un impost negatiu, que tornaran a presentar als candidats catalans pel 26-J. “Una reforma parcial l'única cosa que fa és limitar el debat. La pregunta aquí és si el sistema fiscal és efectiu o no i la lluita contra el frau”, sosté Oriol Illa, president de la Mesa. L'impost negatiu proposat per les entitats socials, a més de gravar les grans fortunes, implica que les persones que actualment no declaren renda pels seus escassos ingressos percebin un percentatge de la diferència entre la seva renda i el topall mínim exempt per declarar.

Argument dubtós

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va justificar la proposta de rebaixa per ajudar els col·lectius més necessitats. Un argument que José Antonio Noguera, professor de Sociologia de l'UAB i membre de la Basic Income European Network, considera dubtós, doncs les famílies en pitjor situació tenen uns ingressos tan baixos que no superen el mínim per declarar.

“El principal dubte del Parlament a la Iniciativa Legislativa Popular sobre una Renta Garantitzada és que no hi ha ingressos i Junqueras calcula que baixar l'IRPF, depenent de la renda, costaria 650 milions d'euros”, explica Noguera. “Si es vol realment arribar a les llars més pobres aquests diners haurien d'utilitzar-se per crear una renda d'ajuda directa. Segurament és més difícil d'implementar, però és més efectiu en la lluita contra la pobresa”, diu el sociòleg.