Colau i el PSC aïllen el pacte de Barcelona de la campanya electoral

“Un pacte per Barcelona, per a aquesta i amb aquesta, al marge de les sigles”, va dir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Posem la ciutat per davant, no hem fet càlculs electorals”, va reafirmar el seu nou soci al Govern, el socialista Jaume Collboni. Tots dos van presentar ahir l’acord, que ha de ser ratificat per les bases dels dos partits. Amb respostes gairebé calcades, van assegurar que les prioritats són les polítiques d’ocupació i la lluita contra la desigualtat i que posaran els objectius per davant de les sigles. Van afirmar que pretenen aïllar l’acord de ciutat del cicle electoral i que el Govern està obert a l’entrada d’ERC. Les crítiques de l’oposició, que va recordar que el pacte no suma la majoria del plenari, van ser dures i unànimes.

“Tenim diferències i crítiques mútues que no aparquem, però vam demostrar amb fets que posem objectius per davant de sigles”, va defensar Colau en resposta a les discrepàncies, que també existeixen en qüestions de ciutat, com la moratòria hotelera, la candidatura olímpica de Barcelona o el futur del centre social ocupat Can Vies, a Sants. “Construirem consensos”, va asseverar Collboni sobre les discrepàncies. Sobre la pugna electoral, i a la pregunta de si desafia el PSOE, va resoldre: “No és un pacte contra ningú i molt menys contra Pedro Sánchez, té tot el meu suport”. Collboni sol defensar que el pacte té l’aval tant de l’executiva del PSC com de la del PSOE i recorda que Sánchez defensa les “aliances d’esquerres”.

No es tractava d'una apreciació menor. A un mes escàs de l'inici de la campanya electoral, els rivals del PSC i de Colau ja afilen els ganivets assegurant uns que aquest acord és l'embrió del que pot passar després del 26-J i uns altres que Podem acabarà renunciant als seus ideals per pactar amb els socialistes. L'objectiu del PSC i de Colau és, doncs, deixar clar que Barcelona és Barcelona i que això no prefigura res del que pugui passar després de les eleccions generals en el conjunt d'Espanya.

Per entrar al Govern, els quatre regidors socialistes han acceptat part del codi ètic de Barcelona en Comú: no s’abaixen el sou als 2.200 euros mensuals que cobren 11 regidors del partit de Colau, però renuncien a les dietes dels ens supramunicipals (com l’Àrea Metropolitana o el Port) i si són investigats per casos de corrupció hauran de posar el càrrec a disposició de l’alcaldessa. Un punt que eludeix Collboni, imputat el desembre passat, en una peça del cas Mercuri per un suposat tràfic d’influències. El document de l’acord també fixa que en el debat sobiranista cada formació actuarà d’acord amb el seu programa polític. En l’última crida a ERC perquè se sumés al pacte, Colau va assegurar que Barcelona serà al capdavant de la reivindicació del dret a decidir.

A l’esperada pregunta a Colau de si passar d’11 regidors a 15, encara lluny de la majoria de 21, serveix de gaire, l’alcaldessa portava la resposta preparada: “15 regidors no són 21, però tampoc no són 11”. L’alcaldessa i Collboni també van contestar sense mostrar preocupació a la qüestió de si tenen por que l’acord de governabilitat suposi el veto d’ERC i la CUP a futures votacions. “Li prenc la paraula [al líder del grup municipal d’ERC] a Alfred Bosch, que sempre ha dit que cal parlar amb la ciutat per davant. Confio en la seva paraula, la ciutadania no entendria una negativa si hi ha coincidències de programàtiques. “La seva aportació ha estat positiva en els últims mesos, necessitem majories àmplies i estenem la mà a tots els grups”, va reblar Collboni.

Una negociació de cartipàs que “no ha estat fàcil”

Tant Colau com Collboni van admetre ahir que aconseguir el pacte “no ha estat fàcil”. El cartipàs ha estat la negociació més complexa en unes converses amb un pes que han portat des del gener —i amb la interrupció del pressupost— per part de Barcelona en comú el gerent, Jordi Martí; el regidor Eloi Badia, i el cap de Gabinet de l’alcaldessa, Manu Simarro; i per part del PSC, el cap de gabinet i coordinador del grup municipal, Salvador Ila; el secretari d’Organització de la Federació de Barcelona, Carlos Prieto, i el mateix Collboni.

L’alcaldessa va defensar que han evitat que els partits controlin àrees senceres: “No hem fet compartiments estancs, sinó de manera transversal, per compartir responsabilitats”. Però l’alcaldessa manté el control sobre premsa i comunicació, seguretat i prevenció i els plans de barris i Besòs. L’home fort i el portaveu continuarà sent Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, que controlarà les relacions internacionals, els plans d’ocupació, pressupostos, Hisenda, Barcelona Activa, les polítiques de Memòria Històrica i l’IMI.

Collboni serà el segon tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació. Des d’aquí controlarà les polítiques de promoció econòmica de la ciutat (la presència municipal a la Feria o la Fundació Mobile), coordinarà la comissió Ajuntament-Generalitat i l’empresa municipal més gran, BSM. De Collboni dependran les àrees de comerç i mercats, que capitanejarà la regidora Montse Ballarín, i el Comissionat de Cultura, que triarà el PSC per a una àrea que continuarà sense regidor.