_
_
_
_

Col·leccionar el món

Una mostra recull les obsessions del jove Xavier Miserachs en 80 peces ‘vintage’

Fotografies de l'exposició de Miserachs a la sala Anna Mas Project.
Fotografies de l'exposició de Miserachs a la sala Anna Mas Project.

En l’evolució de la passió per col·leccionar fotografies podem diferenciar tres moments. Es comença per la recol·lecció de fotos banals, agafades al vol a les revistes gràfiques o als encants, fins que un dia ens adonem que la caixa és plena o cal un altre quadern per enganxar més fotografies sobre allò del món que ens interessa. Aquest estadi hauria d’anar compassat amb un altre: la col·lecció de llibres —que són col·leccions en si—, perquè un es va adonant que, per comprendre la complexitat del món, és més efectiu fer-ho a través de la mirada d’un poeta, és a dir, d’un bon fotògraf. Llavors es pot produir el desig de posseir una còpia d’autor, perquè ja distingim les motivacions més enllà dels temes. Hem entès el que és la fotografia. I si som capaços de sobreposar-nos al domini de l’autor sobre el món, la fotografia és un art que ens dóna la possibilitat d’assumir nosaltres el punt de vista de la imatge. De manera que guardem a la nostra col·lecció el que més s’assembla a l’experiència d’haver viscut en primera persona un succés de manera sublim. Col·leccionant fotos donem llum una constel·lació que només ens defineix a nosaltres.

L’esforç que duen a terme els escassos galeristes de fotografia per convèncer els col·leccionistes d’art que s’inclinin per la fotografia és en va. El col·leccionisme de fotografia se centra en altres valors diferents de les arts plàstiques. Es fonamenta en la multiplicitat de les còpies i la literalitat del seu llenguatge. El col·leccionista de fotografia s’interessa per alguna cosa, la qual tracta de concretar perseguint i guardant fotos. S’informa, necessita dels llibres, de les explicacions, de les antologies, dels noms, de les dates, de la història. Ordena, classifica. Es pregunta per les motivacions que van estar a l’origen de la fotografia en comptes de fixar-se en l’aparença del que es mostra casualment a la imatge.

A Barcelona, a l’espai de Foto Colectania (entitat col·leccionista en si mateixa, i dedicada a la reflexió sobre col·leccionar fotografies), s’exposa la col·lecció singular de Michel Frizot, que porta en si la tesi revolucionària que hauria de moure qualsevol col·leccionista com a autor: la consciència de la seva importància en el procés d’enllumenament d’una bona foto, pel fet d’inserir-la en el conjunt de la seva col·lecció. Fins a tal punt és el cas de Frizot, que ha constituït una altra Història de la fotografia, la més voluminosa, amb el desplegament d’una col·lecció reunida amb el desig de donar resposta als enigmes que li planteja cada imatge amb relació al seu temps històric i al desenvolupament de la tècnica que la va fer possible.

A l’acabada d’inaugurar sala Anna Mas Project, de l’Hospitalet de Llobregat, hi ha una exposició amb 80 originals vintage del fotògraf Xavier Miserachs. Entenem per vintage aquella còpia fotogràfica que ha estat produïda en el mateix temps que la presa fotogràfica. Rara avis en els autors de la dècada de 1960, i per això és tot un rècord el conjunt que es mostra de Miserachs. Aquesta exposició té la finalitat de captar l’atenció del col·leccionista, que a les parets veurà les fotografies agrupades segons els temes i les obsessions que van preocupar Miserachs durant la seva joventut. Un Miserachs col·leccionista del món, reflexiu a l’hora de seleccionar els instants impulsius del seu dia a dia, als quals ens sentirem reflectits, commoguts, excitats, fins al punt de no voler desprendre’ns d’aquesta o d’aquella altra imatge que ens mostra tan obertament l’evidència dels nostres enigmes. Si és així, és que ha arribat el moment de posar la mà a la cartera i calcular l’envergadura del sacrifici que ens suposarà adquirir-la. Atenció: per a qui no pugui assumir el preu del vintage, sempre queda la possibilitat d’adquirir una còpia moderna a preu més assequible. A la reproducció ad infinitum rau la natura democràtica de la fotografia. L’important és sentir la presència de la imatge a través de la materialitat d’una bona còpia, actualitzar l’escena en l’acte de casar-la amb aquelles altres que romanen a la nostra col·lecció, per així compondre la constel·lació del que som.

MISERACHS

Anna mas Projects. Isaac peral, 7

L'Hospitalet de Llobregat

TODA FOTOGRAFÍA ES UN ENIGMA

Foto-Colectania. Fins al 21 de maig

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_