‘Espècies protegides’, un hàbitat radiofònic

Per acostar l’actualitat cultural del país a l’oient d’una manera divertida, tot creant un hàbitat particular, festiu i pintoresc”. D’aquesta manera va justificar el jurat dels premis Ràdio Associació la tria d’Espècies protegides (Cadena SER, de dilluns a divendres, de 12 a 13.30 h) com a millor programa de ràdio. “Hàbitat particular” perquè el programa es fa des del “parc natural del carrer Casp”, on hi ha els estudis de Ràdio Barcelona. “Divertit i festiu” perquè la seva gent fuig de qualsevol solemnitat a l’hora de parlar de cultura. Però, i “pintoresc”? Òscar Moré, el cap de colla d’Espècies protegides, pensa que deu ser perquè porten tota mena de gent, i molt diferent, que tenen coses a dir. 

“Els donem un espai perquè s’expressin, d’ací el nom del programa, que va néixer per protegir aquelles espècies que no surten molt als mitjans”. I si conviden gent molt coneguda no és perquè expliquin el que ja han explicat vint vegades. Fa poc, per exemple, van tenir Manel. “Jo havia dit”, explica Moré, “que no m’agradaven els seus primers treballs, que estaven entristint Catalunya, i tenir-los al programa va ser una manera de reconciliar-nos. La veritat és que els vaig agafar mania, perquè coincidint amb els seus primers discos em van començar a caure els cabells. Jaume Perich també va agafar mania a Perales per la mateixa raó. Durant el programa, els oients em van fotre canya perquè havia dit que no m’agradaven i estàvem fent-los la pilota”.

El programa fuig del tractament acadèmic de la cultura i, sobretot, busca el talent amagat, poc present als mitjans. “És que sembla que en aquest país la cultura la faci sempre la mateixa colleta”. Un programa, a més, que té el seu convidat durant hora i mitja, que no s’escapa després de quatre preguntetes. “I intentem que vingui un quart d’hora abans per parlar de com serà el programa. Li diem que pot intervenir en qualsevol moment, que fa el programa amb nosaltres. Són bàsics, perquè cada dia són gent molt diferent que el fan diferent cada dia. El programa el pensem en funció de qui ve”. De vegades es troben que, al convidat, fer hora i mitja de ràdio li fa por. “Ens ho va dir l’actriu Yolanda Ramos, que havia estat a punt de no venir perquè era hora i mitja de programa. Al final se li va fer curt”.

Sembla que en aquest país la cultura la faci sempre la mateixa colleta

El programa té dos anys. Al principi, a la redacció eren el Moré i el Víctor Fernández. Ara hi ha també la Marta Delcor, el Guillem Arnal i l’Abel Jiménez. “L’any passat, l’Abel era el becari i fa dos anys conduïa camions. Però era un gran oïdor de ràdio i en volia fer. Va deixar els camions, va fer un curs i ara és amb nosaltres”.

Espècies protegides també s’alimenta dels mateixos oients. Dues vegades han fet el programa des de la casa d’uns d’ells. També hi ha les trucades a gent anònima. “Són trucades que gravem prèviament i la persona ha d’autoritzar voler sortir. No es tracta de riure’ns d’ells. Els volem fer participar de la nostra bogeria i ho fem amb molt de respecte per a tots perquè aquesta gent ens fa créixer el programa”. I també hi ha les tietes, dues senyores de 61 i 81 anys que Moré coneix del bar on esmorzava. “Les sentia parlar i ens vam fer amics. No es tallen per res, ho comenten tot, i tenia clar que havien de ser en aquest projecte”. Acostumen a gravar les seves intervencions a casa d’elles, però alguna vegada han demanat voler ser a l’estudi per conèixer el convidat.

A l’acte de lliurament del premi, entre molts altres agraïments, Moré va tractar de “pares de la criatura” Jaume Serra i Ramon Iglesias, responsables de Continguts i d’Informatius de SER Catalunya. “Jo sóc de flipar a la vida i volem seguir flipant molts anys”, va dir. Més d’una vegada, des del programa, la gent que el fa admet que “se’ns va l’olla”. Els ho va recomanar Josep Maria Martí. Però ho diuen no perquè es tornin bojos per moments, sinó perquè els agrada provar moltes coses. És un programa sense pors.