_
_
_
_

Eurovisió retira la ikurriña de la llista de banderes vetades però en prohibeix l’exhibició

La nova política de banderes només permet mostrar ensenyes dels països participants i de les Nacions Unides

Mikel Ormazabal
Manifestació per la ikurriña a Tolosa, el 2013.
Manifestació per la ikurriña a Tolosa, el 2013.J. Hernández
Más información
Urkullu suggereix que Espanya es retiri d’Eurovisió pel veto a la ikurriña
Eurovisió es disculpa i retira la ikurriña de la llista de banderes prohibides
Les nou banderes prohibides que Eurovisió ha posat com a exemple

La ikurriña ja no figura en la llista de banderes vetades per Eurovisió 2016, però els organitzadors del festival de música continuen prohibint exhibir-la durant la gala del 14 de maig a Estocolm. El certamen només permet mostrar les ensenyes oficials dels 42 països participants o d’altres estats membres de les Nacions Unides.

Eurovisió 2016 ha rectificat la “política de banderes” arran de la polèmica suscitada la setmana passada, quan va transcendir que la ikurriña havia estat inclosa per l’organització com un exemple de les banderes “locals, regionals o provincials” que estaven prohibides. La basca apareixia esmentada dins d’una “llista no exhaustiva”, al costat de les de Kosovo, Nagorno-Karabakh, Crimea (annexionada per Rússia), Palestina, l’autoproclamada República Popular de Donestsk (a Ucraïna), Xipre del Nord i Transnístria (la també autoproclamada república independitzada de Moldàvia, a la frontera amb Ucraïna). En aquesta llista també es va incloure la d’ISIS.

La inclusió de la ikurriña entre les banderes prohibides va desencadenar la intervenció dels governs centrals, i Goodman va precisar que la llista de banderes que no es poden exhibir durant la celebració del festival “no s’ha fet contra cap organització ni territori específic”, i ha afegit que si la publicació dels exemples de banderes conflictives havia “ofès algú” l’entitat es “disculpa”, a més de les crítiques de tots els partits polítics. El ministre d’Afers exteriors, José Manuel García-Margallo, alineat amb el lehendakari Iñigo Urkullu, va sol·licitar divendres passat al matí a l’organització una “rectificació pública” que va arribar molt poc després.

L’organització sueca ha retocat avui la política de banderes per especificar que només es poden exhibir les ensenyes dels participants o de països que hi van participar fa poc, com per exemple Turquia, Portugal o Romania. També admet la bandera de la UE o la de l’arc de sant Martí, aquesta darrera “com un símbol de la tolerància i la diversitat”

En canvi, impedirà les altres banderes que no compleixin les especificacions anteriors. Tampoc no deixarà entrar al recinte símbols que continguin “un missatge comercial” o qualsevol lema que l’organització consideri “ofensiu, discriminatori o inadequat”. Entre aquests inclou les banderes de caràcter “polític o religiós”. Queden censurats els missatges que no estiguin escrits en anglès o suec, ja que és el país d’acollida del festival.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Mikel Ormazabal
Corresponsal de EL PAÍS en el País Vasco, tarea que viene desempeñando durante los últimos 25 años. Se ocupa de la información sobre la actualidad política, económica y cultural vasca. Se licenció en Periodismo por la Universidad de Navarra en 1988. Comenzó su carrera profesional en Radiocadena Española y el diario Deia. Vive en San Sebastián.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_