10 diferències entre la fira d’abril de Barcelona i la de Sevilla

Les fires d'abril sevillana i catalana s'assemblen, però no són iguals. En el cartell de l'esdeveniment barceloní d'aquest any apareix el que no pot faltar i que ambdues tenen: flamenques i una sínia. Tot i així, ambdues festes responen a orígens diferents. Els emigrants andalusos a Catalunya van intentar recrear la festa sevillana per excel·lència i aquest és el resultat.

La grandària. La fira d'abril de Barcelona ocupa 87.000 metres quadrats. 54.500 metres són la part de les casetes i 29.500 la d'atraccions que, en això també coincideix amb Sevilla: es diu “la calle del infierno”. Les dimensions a la capital andalusa són d'un altre nivell: 450.000 metres quadrats sense comptar amb “els cacharritos” (així és com es diuen les atraccions) que ocupen pràcticament el mateix espai.

El real. A Sevilla el recinte on se celebra la fira és públic, forma part de la ciutat, té la seva pròpia llista de carrers i numeració i per exemple, la policia local té la potestat en seguretat. A Barcelona la fira és un perímetre tancat, amb seguretat privada i control d'aforament, la qual cosa li dóna un punt de parc temàtic.

Els vestits. El 90% de les dones sevillanes de totes les edats van a la fira abillades amb el vestit de flamenca. Sí, de flamenca o de gitana, res de faralaes o de sevillana com se'l coneix a la capital catalana. El vestit està subjecte a la moda i va variant segons les tendències. A la capital andalusa és sagrat tenir un vestit nou cada any, si pot ser, i sinó anar-lo arreglant a poc a poc. A Barcelona són moltes menys les que s'atreveixen a enfundar-se en aquesta espècie de segona pell amb volants i ho fan, sobretot, dones grans. Tot i que no són majoria, encara es poden veure vestits amb la clàssica lechuga de volants en màniga curta o de tirants. Aquest va ser l'últim crit a Sevilla… als 90.

Ells. Els homes també vesteixen diferent. Mentre que a la capital andalusa és comú portar vestit jaqueta o vestit curt (només si van amb cavall), a Barcelona la llibertat és absoluta.

El ball. Encara que sembli estrany, és a la fira de Barcelona on es ballen ‘millor’ les sevillanes. El públic que va al recinte n'ha après molt a l'acadèmia i els balls són tècnicament impecables. Això li dóna un punt artificial que va desapareixent amb el pas de les hores i el rebujito, una barreja de vi manzanilla i seven up. És molt factible veure sevillanes de més de dues persones, cosa que complica les voltes i genera un espectacle més visual. Les casetes acostumen a tenir grans escenaris i en general la dansa és més ‘còmoda’. A Sevilla la gent n'aprèn de fira en fira, a cop de perdre la vergonya entre amics. Així que no importa saber-ne els passos rigorosament.

Els toros. Una diferència fàcil i contundent: A Sevilla n'hi ha i a Barcelona no. Catalunya va decidir prohibir les corrides el 2010 i per tant, no n'hi ha a la festa. A Sevilla la fira suposa l'inici de la temporada taurina i en principi, res sembla que hagi de canviar. Alguns aficionats van de la plaça al real amb cotxe de cavalls.

Menjar. A Barcelona tot val. Moltes casetes tenen rostidors i exposen a la porta la varietat de carn que hi ha perquè el públic piqui. Hi ha menús i paella pensada sobretot per a turistes impressionats amb glopets de gaspatxo. A Sevilla la carta es basa sobretot en pescaíto, fritades en general, chacinas, formatges i moltes casetes ofereixen brou per passar la ressaca.

Beguda. El rebujito regna en les dues però a Barcelona acostuma a ser més car (al voltant dels 12 euros la gerra), i acostuma a portar hierbabuena, cosa comuna en altres fires andaluses però no a Sevilla.

Les casetes. És l'aspecte més diferent. A Barcelona les 67 que hi ha són públiques i d'accés lliure, com en totes les fires andaluses excepte la sevillana. A la capital andalusa és l'etern debat que els locals sempre resolen amb una pregunta: “Obriries casa teva a qualsevol?” La fira de Sevilla en té 1.047 i són majoritàriament per a socis i familiars. També n'hi ha públiques que acostumen a ser de partits polítics, districtes municipals i entitats.

La música. A la capital andalusa és sagrat el repertori de sevillanes i rumbes, i poca cosa més. A la nit, algunes casetes —les més grans— tenen orquestra i sí que obren el ventall als èxits d'ahir i d'avui. A Barcelona es poden sentir des de ritmes llatins fins a pop. Moltes casetes sí que posen sevillanes i de qualsevol gènere, fins i tot de les lentes que no estan pensades, en principi, per ballar.