Rebel·lió a la gossera

Tres associacions de voluntaris vinculades al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) estan en peu de guerra. Consideren que la direcció els dóna un tracte “injust, obstructiu i poc respectuós”. A diferència de Rebel·lió a la granja, la novel·la de George Orwell, aquí no hi ha cap risc que els animals acabin aconseguint el poder i expulsant els humans, però sí que hi ha el perill que els voluntaris acabin marxant pel seu propi peu. I sense ells, la vida dels animals seria un autèntic turment.

L’Associació de Voluntaris per la Defensa dels Animals de Barcelona, Futur Animal i l’Associació per la Defensa dels Gossos Potencialment Perillosos han presentat una queixa a la Síndica de Greuges, Marià Assumpció Vilà, i han enviat una carta a l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, per denunciar la “pèssima gestió” que s’està fent del centre i per advertir que “el voluntariat és una peça clau per al bon funcionament del CAACB”. Les tensions entre els coordinadors del centre i els voluntaris fa anys que duren i les reivindicacions dels ciutadans que pugen diàriament fins a dalt de tot de la carretera de l’Arrabassada per treure a passejar els gossos continuen sense resoldre’s. Algunes són tan bàsiques com garantir que tots els animals surtin almenys un cop al dia a passejar o que el transport públic arribi fins al centre amb regularitat. Actualment hi ha voluntaris que hi pugen caminant.

Però durant els darrers mesos les tensions han pujat de to. El curs de formació obligatori per ser voluntari ha estat la gota que ha fet vessar el got. Només es pot fer dimecres al matí, “un horari incompatible amb la vida laboral”, segons els denunciants i una veritable “restricció” per a la incorporació de nous ciutadans. I el cert és que en fan falta. Actualment hi ha 160 voluntaris inscrits però els actius, és a dir, els que pugen cada dia a donar un cop de mà als treballadors de la gossera, són entre 20 i 25, segons la direcció, i una quinzena segons aquestes associacions. Sigui com sigui, és una xifra insuficient per als 150 gossos que hi ha al centre de mitjana. Gairebé cada dia hi ha cans que es queden sense sortir per falta de mans. A més, els cursos tampoc estan funcionant, ja que de les 70 persones que han fet el curs, només set han acabat sent voluntàries.

Aquest diari ha parlat amb diferents voluntaris i també amb un extreballador del centre, però cap d’ells ha volgut que es faci públic el seu nom per por de represàlies. Des de l’Ajuntament, institució responsable del centre, sostenen, en canvi, que “hi ha una relació molt bona amb la majoria dels voluntaris” i atribueixen els problemes a “una minoria”. La mateixa font va explicar que “si no surten tots els gossos cada dia és perquè hi ha voluntaris que han decidit estar 45 minuts amb un sol gos i no treure els altres”. El passeig mínim és de 30 minuts, però cal tenir en compte que només per entrar a la gàbia, lligar el gos i sortir a passejar ja es consumeixen 10 minuts.

Des de l’Ajuntament de Barcelona recomanen parlar amb l’Associació de Voluntaris i Amics del CAACB, que és l’única entitat que no ha signat el document crític. El seu president, Ramon Peiró, va reconèixer que existeix “un grup opositor” que té una manera d’actuar més directa: “Nosaltres anem més de bon rotllo i ells van a la Síndica”, va explicar. Tot i així, les reivindicacions són les mateixes. Peiró també va lamentar que no es donin “més facilitats als voluntaris per arribar fins aquí” i que hi hagi dies en què alguns gossos no surten a passejar per falta de mans.

Els voluntaris crítics també critiquen que no se’ls tracta a tots per igual, fent un honor al darrer manament de la novel·la d’Orwell: “Tots els animals són iguals, però uns més iguals que els altres”.