El Govern espanyol empitjora la previsió de dèficit al 3,6% el 2016, vuit dècimes més

El Govern espanyol ha elevat la previsió de dèficit públic per al 2016 al 3,6% del PIB (des del 2,8%) i al 2,9% per al 2017 (des de l'1,4% pronosticat), segons les previsions que el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, està presentant aquest dimarts al Congrés, en què informa del Programa d'Estabilitat que enviarà a Brussel·les. D'aquesta manera, el nou pronòstic de desfasament pressupostari entre els ingressos i les despeses de les administracions públiques augmenta vuit dècimes per al 2016 —fins a igualar la previsió de la Comissió Europea— i en 1,5 punts per a l'any que ve —tres dècimes més del que preveu Brussel·les i quatre més del que preveu l'FMI—. També redueix algunes dècimes les perspectives de millora de la taxa d'atur i el deute.

Aquest nou objectiu de dèficit del 3,6% per a aquest any difereix de la trajectòria oficial de consolidació fiscal signada amb Brussel·les. És a dir, Espanya incompliria l'objectiu pactat amb la Comissió Europea, que havia previst que aquest any el desfasament pressupostari es reduiria al 2,8%, per sota de la línia màgica del 3% marcada per les autoritats comunitàries. No obstant això, tal com avança aquest dimarts EL PAÍS, el titular d'Economia ja ha pactat amb Brussel·les almenys un any addicional per rebaixar la xifra de dèficit públic. La Comissió Europea fins i tot li ha obert la porta a un segon any de marge, que dependrà de les properes previsions de primavera.

El nou marge coincideix amb la desviació pressupostària del conjunt de les administracions públiques sobre l'objectiu de dèficit per al 2015. Havien de reduir els números vermells a una quantitat equivalent al 4,2% del PIB, però la bretxa pressupostària es va quedar en el 5%.

Canvi per evitar “un ajust molt intens”

El ministre d'Economia ha explicat durant la seva compareixença al Congrés el motiu pel qual ha canviat el dèficit per a aquest any, del 2,8% al 3,6% del PIB: "Complir aquest objectiu (2,8%) requeriria un ajust pressupostari molt intens. Partim d'un dèficit públic del 5% del PIB i, per tant, l'ajust requerit per aconseguir aquest objectiu seria d'aproximadament 2 punts del PIB, si excloem les despeses no recurrents imprevistes. Un esforç com aquest tindria un impacte molt negatiu sobre el nostre creixement".

No obstant això, Espanya necessitarà un any addicional per l'incompliment de l'objectiu de l'any passat, quan va tancar amb una bretxa pressupostària del 5% en lloc del 4,2% del PIB. El Govern central va decidir l'any passat, amb un atapeït calendari electoral, abaixar els impostos i apujar les despeses amb la devolució de la paga extra del 2012, les comunitats autònomes també van elevar les seves inversions i van augmentar les seves plantilles el 2015, quan es van celebrar eleccions autonòmiques.

"El Programa d'Estabilitat inclou una nova via pressupostària, en la qual s'ajorna un any la reducció del dèficit per sota del llindar del 3% del PIB, fins al 2017", ha anunciat Guindos. El ministre ha enumerat les mesures per reduir el forat pressupostari en el nou marc fixat per les autoritats comunitàries. "Hi haurà una retallada de la despesa de 2.000 milions de l'Administració General de l'Estat i el paquet de mesures per complir la recomanació autònoma".

Repartiment entre les comunitats

Guindos ha avançat durant la seva compareixença al Parlament que les vuit dècimes addicionals de dèficit, el nou marge, també es distribuirà entre les comunitats autònomes. "Aquestes vuit dècimes addicionals de dèficit per aquest any respecte a l'objectiu inicial es distribuiran entre l'Administració central i les comunitats autònomes", ha explicat el ministre d'Economia al Congrés. Les administracions regionals tenen marcat un límit de dèficit per a aquest any del 0,3%, mentre que l'any passat van registrar números vermells de l'1,66%. L'ajust, si no es flexibilitza el ritme, exigiria fer uns grans sacrificis. S'espera que el Govern espanyol elevi el sostre de dèficit per a les comunitats a l'entorn del 0,7% del PIB. Però aquesta és una decisió política que haurà d'adoptar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, segons precisen fonts governamentals.

Alentiment de l’economia

En les seves noves perspectives econòmiques, el Govern espanyol no només varia a l'alça el dèficit. Projecta més ombres sobre l'economia. Guindos ja va avançar que el PIB creixeria menys: el 2,7% aquest any i el 2,4% l'any vinent. Però, a més, l'Executiu en funcions presidit per Mariano Rajoy també eleva avui la previsió de la taxa d'atur per a aquest any, que puja dues dècimes, i se situa en el 19,9% de la població activa, mentre que per al 2017 puja tres dècimes, fins al 17,9%. I el deute públic, que el Govern central creu que acabarà l'exercici en curs en el 99,1% del PIB, nou dècimes més del previst fins ara i que baixarà el 2017 al 99%, respecte al 96,1% calculat fins a aquest nou quadre de previsions macroeconòmiques.

El ministre va alertar sobre un alentiment de l'economia en l'àmbit global. "Les dades conegudes fins avui apunten a un lleu alentiment respecte al fort ritme d'expansió del trimestre anterior. Principalment a causa d'un menor ritme d'avanç d'algunes partides de la demanda interna i al pitjor comportament dels mercats externs".

El ministre ha enumerat els cinc factors que hi ha al darrere de la desacceleració de l'economia mundial. "Alentiment de l'economia de la Xina, la caiguda del preu de les matèries primeres, la intensificació de la volatilitat dels mercats financers internacionals —les turbulències agudes a l'inici de l'any s'han mitigat però continuen sent un risc—. Un context de tipus d'interès ultrareduïts en l'àmbit global, que es podria mantenir durant un cert temps. I finalment, l'elevat nivell de deute global, fins a situar-se en els nivells més alts des de de la Segona Guerra Mundial".