Les malalties de transmissió sexual ens van fer monògams

L'origen de la monogàmia imposada segueix sent un misteri. En algun moment de la història de la humanitat, quan l'aparició de l'agricultura i la ramaderia van començar a transformar les societats, va començar a canviar la idea del que era acceptable en les relacions entre homes i dones. La major part de les societats, al llarg de la història, han permès la poligínia. L'estudi de caçadors recol·lectors actuals suggereix que entre les societats humanes prehistòriques seria freqüent que un grup relativament reduït d'homes monopolitzés les dones de la tribu per incrementar la seva descendència. No obstant això, alguna cosa va passar perquè molts dels grups que, en definitiva, van ser més reeixits adoptessin un sistema d'organització del sexe tan allunyat de les inclinacions humanes com la monogàmia. Com es pot llegir en diversos passatges de la Bíblia, la recomanació per gestionar les discrepàncies solia consistir en l'anihilació a pedregades dels adúlters.

La sífilis o la gonorrea perjudicaven la fertilitat en una societat sense antibiòtics ni condons

Un grup d'investigadors de la Universitat de Waterloo (Canadà) i l'Institut Max Planck de Antropologia Evolutiva (Alemanya), que avui publiquen un article sobre aquest tema a Nature Communications, creuen que les malalties de transmissió sexual van exercir un paper fonamental. En la seva hipòtesi, que han posat a prova amb models informàtics, plantegen que quan l'agricultura va permetre l'aparició de poblacions en les quals vivien més de 300 persones juntes, la nostra relació amb bacteris com la gonorrea o la sífilis va canviar. En els petits grups del Plistocè, els brots causats per aquests microbis s'extingirien ràpid i tindrien un impacte reduït en la població. No obstant això, quan el nombre d'individus de la societat és més gran, els brots es tornen endèmics i l'impacte sobre aquells que practiquen la poligínia és més gran. En una societat sense condons de làtex o antibiòtics, les infeccions bacterianes tenen un gran impacte sobre la fertilitat.

Aquesta circumstància biològica hauria donat avantatge a les persones que s'aparellaven de manera monògama i, a més a més, hauria fet més acceptables càstigs com els recollits a la Bíblia per als individus que se saltessin la norma. A la llarga, en les creixents societats agràries de les albors de la història, la interacció entre la monogàmia i la imposició de normes per apuntalar-la acabarien donant un avantatge en forma d'una fertilitat més gran a les societats que les practiquessin.

Els autors del treball consideren que aquests enfocaments, que posen a prova hipòtesis en les que es prova d'entendre la interacció entre les dinàmiques socials i les naturals, poden ajudar a entendre, no només l'aparició de la monogàmia imposada socialment, sinó també altres normes socials relacionades amb el contacte físic entre humans.

“Les nostres normes socials no es van desenvolupar aïllades del que estava succeint en el nostre entorn natural”, explica en un comunicat de la seva institució Chris Bauch, professor de matemàtica aplicada en la Universitat de Waterloo i un dels autors de l'estudi. “Al contrari, no podem comprendre les normes socials sense entendre el seu origen en el nostre entorn natural”, afegeix. “Les normes van ser modelades pel nostre entorn natural i, al seu torn, l'entorn les va modelar”, conclou.