_
_
_
_

Com assolir la reforma horària?

Bona sintonia entre el Govern català i el central per impulsar un canvi en els horaris laborals

Cristian Segura
Fabián Mohedano.
Fabián Mohedano.

Cinc polítics de diferents colors han presentat aquest dilluns a Barcelona 100 motius per a la reforma horària, un llibre del diputat de Junts Pel Sí (JxSí) Fabián Mohedano que explica les raons per modificar els horaris laborals i de lleure. Mohedano ha presentat el llibre envoltat dels diputats de les forces presents a la comissió parlamentària per a la llei de la reforma horària –només ha fallat la CUP–. Mohedano ha estat elogiat pels seus companys com el cervell del projecte. Sobretot ha destacat la bona sintonia entre Mohedano i Fernando Sánchez, diputat del PP. Les paraules de Mariano Rajoy dissabte passat, a favor d'una racionalització dels horaris, han suscitat l'interès de Mohedano per reunir-se amb la direcció del PP espanyol.

El president del Govern espanyol va proposar avançar els horaris de sortida de la feina a les sis de la tarda i un canvi del fus horari, avançant una hora els rellotges. Mohedano confirma que ha sol·licitat una reunió amb Javier Maroto, vicesecretari del PP. Maroto és la persona que ha convençut Rajoy per plantejar aquest canvi, segons Mohedano. El diputat de JxSí insisteix que ha sol·licitat l'entrevista en qualitat de president del col·lectiu Inciativa per la Reforma Horària i no com a representant del seu grup polític. Mohedano té intenció d'explicar a Maroto el procés de reforma horària en marxa a Catalunya; també vol insistir-li que no només s'han de canviar els horaris laborals, sinó també els dels comerços i les escoles i, sobretot, l'hora dels àpats. Fernando Sánchez considera que la iniciativa de racionalització horària està més avançada a Catalunya i creu que podria ser un exemple per a la resta d'Espanya. Sánchez destaca, com va fer Rajoy dissabte, que la reforma horària seria un dels punts centrals del PP en un hipotètic avançament electoral.

Diada del 2017?

Más información
La llei que canviarà la vida de tothom
La Generalitat vol avançar la jornada laboral i reduir el temps per dinar
La Generalitat crea un consell assessor per modificar els horaris de treball

La presentació del llibre de Mohedano ha servit per confirmar que hi ha unanimitat en l'objectiu –eliminar les pauses de dues hores de dinar i guanyar-les com a temps de lleure al vespre–, però hi ha diferències en la manera d'aconseguir-ho. Mohedano, Gemma Lienas (CSQP) i Eva Martínez (PSC) són partidaris que el canvi arribi en forma de “moment zero”, similar a la introducció de l'euro o de la prohibició de fumar en espais públics tancats. Sánchez, en canvi, creu que és més factible fer-ho “en forma de cascada”, sumant-t'hi sectors econòmics. Jordi Ojeda, enginyer i company de Mohedano al col·lectiu Iniciativa per a la Reforma Horària, ha suggerit que la idea és introduir la reforma el primer dia laborable després d'un 11 de setembre, quan comencen les escoles. La Diada en qüestió, segons el calendari de treball de Mohedano, seria la del 2017. Aquesta data màgica no tindria lògica si s'acceptés la proposta del PSC de reduir les setmanes de vacances escolars.

Oposició sindical

Martínez ha apuntat que el principal inconvenient serà l'oposició dels sindicats. Ojeda ha advertit que la reforma horària estaria destinada a un 70% dels funcionaris, els que tenen horaris rígids o no vinculats a emergències. Mohedano planteja que els empleats de l'Administració pública que actualment treballen de 8 del matí a 3 de la tarda, passin a fer-ho de 8 del matí a les 3:30 de la tarda perquè puguin tenir mitja hora per dinar. La clau d'aquest canvi, i de la posició de JxSí, és modificar els hàbits alimentaris de la població: que la ciutadania mengi tres cops al dia i una o dues hores abans del que ho fem ara. “Tothom té clar que el colesterol és dolent. Doncs el factor de risc és el mateix si no dormim les hores que cal i no mengem quan cal”.

Mohedano calcula que d'aquí a vuit o deu mesos sabran quines són les barreres de la llei, aquelles posicions infranquejables per part de sindicats i patronals. El diputat també ha anunciat que enguany hi haurà una campanya promocional en mitjans de comunicació per part de la Generalitat i que la Conselleria de Relacions Exteriors i Institucionals vol provar la reforma horària en la seva estructura.

Horaris comercials

Un dels cavalls de batalla cabdals, i on poden haver-hi plantejaments més contraposats, és amb els horaris comercials. Mentre Martínez ha tornat a suggerir que s'hauria de canviar la llei d'horaris comercials per avançar l'horari de tancament –l'hora ideal serien les 7 del vespre–, Sánchez i Laura Vílchez (Ciutadans) són contraris a fer-ho per imposició legal. Gemma Lienas ha advertit que el perill d'aquesta llei és que no s'arribi a implementar perquè la societat li giri l'esquena. Maria Assumpció Vilà, síndica de Greuges de Barcelona, ha participat per opinar que l'enfrontament pels horaris comercials serà el principal obstacle de la llei. Mohedano ha confirmat que esperen l'oposició d'importants grups de pressió, i n'ha citat el televisiu, perquè el diputat de JxSí proposa avançar una hora els informatius i, per tant, el prime time de la televisió. Mohedano també ha insistit que caldrà reformar els horaris escolars.

Mohedano ha estat especialment crític amb els horaris escolars intensius –en què els alumnes acaben la jornada a les 14:30– potenciats per l'exconsellera Irene Rigau perquè són contraproduents per a una bona alimentació. Martínez va explicar a EL PAÍS que el PSC també s'oposa a aquest horari compactat perquè agreuja les diferències entre famílies segons el poder adquisitiu.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_