Silenciar la demoscòpia

El passat 18 de març va aparèixer un nou baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, el primer del 2016. En aquesta ocasió pocs mitjans de comunicació van difondre les dades obtingudes, probablement perquè no seguien les seves línies editorials ni servien per argumentar les habituals diatribes contra el boc expiatori de torn.

Els denominats mitjans unionistes, incapaços de veure més enllà de l'article 2 de la Constitució espanyola, van ignorar les xifres sobre la fermesa del sentiment independentista i la fulgurant pujada de la formació Catalunya Sí que es Pot (o En Comú Podem). Aquests bons auguris per a l'esquerra partidària d'un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya també van ser silenciats pels mitjans considerats independentistes i fidels aliats del Govern de Junts pel Sí, que tampoc suporten constatar la bona salut de la CUP, blanc de dures i pesades crítiques de les seves editorials. Els uns i els altres també van obviar uns pèssims resultats que reflecteixen una greu i profunda crisi de la política i una escassa credibilitat sobre el funcionament de la nostra democràcia.

Es van ignorar les xifres sobre la fermesa del sentiment independentista i la fulgurant pujada de la formació Catalunya Sí que es Pot

La premsa centralista recalcitrant s'incomoda en observar que per a la gran majoria dels catalans (gairebé el 70%) el nivell d'autonomia de Catalunya segueix sent insuficient (un dels registres més elevats dels deu anys de CEO), i que així ho afirma la pràctica totalitat dels votants de Junts pel Sí i de la CUP, la meitat dels votants socialistes i fins i tot una quarta part dels que van votar PP i Ciutadans el 27-S. Els defensors acèrrims de la unitat d'Espanya digereixen malament que quan l'enquesta del CEO pregunta si Catalunya hauria de ser una regió d'Espanya, una comunitat autònoma, un Estat d'una Espanya federal o un Estat independent, la independència sigui una vegada més (des de fa quatre anys) la resposta principal (gairebé el 40%).

Tampoc agrada que davant la pregunta explícita de si es desitja que Catalunya sigui un Estat independent, s'hagi passat d'un lleuger avantatge del “no” al baròmetre d'octubre del 2015 a un empat entre partidaris del “no” i del “sí”, en què es troba una cinquena part dels que ara votarien una Catalunya Sí que es Pot a l'alça, i que molts van ficar sencera dins del sac de l'unionisme.

Els mitjans de comunicació més proconvergents, que van retreure a la CUP que apartés Artur Mas, estaven convençuts que aquest primer baròmetre del 2016 passaria factura als anticapitalistes, però s'han endut un bon desencís demoscòpic. El CEO augura una intenció directa de vot i una estimació d'escons per a la CUP similar a l'actual, mentre que Junts pel Sí va a la baixa i perdria entre quatre i sis diputats.

Quant a la valoració dels líders, la CUP es va atrevir a demanar al CEO que s'avalués Benet Salellas (són les formacions parlamentàries les que trien un màxim de dos líders per ser valorats), qui va dir amb vehemència que havien “enviat Mas a la paperera de la història”. El cupaire gironí, malgrat no ser excessivament conegut pels catalans, va ser un dels pocs polítics que va aconseguir una valoració mitjana superior a cinc (en una escala de 0 a 10) i, per posar encara més el dit a la nafra convergent, va obtenir un meritori aprovat entre els electors de Junts pel Sí.

Polítics, partits i mitjans de comunicació semblen fugir d'aquells indicadors que alerten sobre la crisi de la nostra democràcia i sobre l'escassa confiança que mereixen els actuals actors polítics. El recentment i silenciat baròmetre del CEO incideix de manera alarmant sobre aquests aspectes i amb xifres de rècord. La segona resposta espontània dels catalans sobre els principals problemes que actualment té Catalunya (per sota de l'atur i la precarietat laboral) és la insatisfacció amb la política i els polítics, que en aquesta ocasió ha aconseguit el tercer registre més elevat de la història del CEO (més del 40%).

La mitjana sobre el grau de confiança que mereixen els polítics catalans (puntuació de 0 a 10) és només d'un 3,7 (la tercera més baixa de la història) i a més s'ha aconseguit un percentatge rècord de zeros (una cinquena part dels enquestats). I una altra dada més: el 80% dels catalans es mostra poc o gens satisfet amb el funcionament de la nostra democràcia. Per què silenciar-ho?

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB.