Morts que es converteixen en arbre

El cementiri de la Seu d'Urgell (Lleida) ampliarà les properes setmanes el ventall d'opcions per als seus futurs difunts. Fa dècades que ningú descansa eternament en tombes i les úniques alternatives són llogar un nínxol on reposar durant el temps que decideixin les butxaques dels familiars o el columbari on descansar en format cendres. El municipi és a punt de donar una tercera opció mortuòria als seus veïns. Les properes setmanes es modificarà l'ordenança municipal i s’oferirà la possibilitat de passar a l'eternitat convertit en arbre.

El 1985, milers d'espanyols menors d'edat quedaven traumatitzats amb l'emissió de l'últim capítol de la sèrie infantil, David, el Gnomo. Després de desenes d'aventures, el personatge fantàstic moria convertint-se en un arbre. L'exemple, bell i aterridor a parts iguals, és similar a la proposta del cementiri de la ciutat pirinenca.

El gnom es transformava en vegetal en dècimes de segon. A la Seu el procés serà més lent. Els cadàvers dels difunts s'incineraran i amb les seves cendres es plantarà un arbre. “El concepte que la mort pugui ser l'origen d'una nova vida és bonic, potser revolucionari, volem donar aquesta opció als nostres veïns”, així de rotund es manifesta l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla.

La idea sorgeix d'uns empresaris del municipi que han aconseguit especialitzar el seu negoci en el disseny i construcció d'urnes fúnebres “diferents”. El 1997 el dissenyador Gerard Moliné va crear l’Urna Bios. “Un objecte de paper biodegradable en el qual es dipositen les cendres del difunt, barrejades amb fibra de coco, terra i la llavor d'un arbre”, descriu el dissenyador fundador de l’Estudi Moliné. L'urna es “dissol” i les cendres barrejades amb la terra serveixen d'abonament perquè brolli el vegetal. L’Estudi Moliné va començar a comercialitzar l’Urna Bios fa tres anys. La idea va apassionar els internautes fins al punt que l'empresa de la Seu d'Urgell exporta el 70% de la seva producció a 14 països, principalment als Estats Units, el Canadà, Rússia, Bèlgica…

Una aplicació del mòbil enviarà les necessitats de la plantació mortuòria tant als familiars com als tècnics municipals.

La ràpida comercialització del revolucionari element fúnebre va arribar acompanyada de diversos problemes. “Alguns clients viuen en grans ciutats on no tenen accés al bosc”, introdueix Moliné. Es van trobar amb tot tipus de situacions, des de clients que pretenien plantar arbres incompatibles amb el clima on es trobaven —“és com si volguessis plantar una palmera al Pirineu”— o persones que o no regaven prou les restes dels seus sers estimats o, per contra, els inundaven. Va ser llavors quan l'empresa va dissenyar una peça mortuòria complementària: La incubadora. Un test fúnebre on es diposita l'urna biodegadable. “És un objecte intel·ligent dotat d'una carcassa amb un dipòsit d'aigua, també té una espècie d'ordinador, un sensor que mesura la temperatura, i tecnologia wi-fi que permet controlar des del telèfon mòbil la quantitat de fertilitzant, el nivell d'aigua i altres paràmetres”, informa Moliné.

Gràcies a una aplicació al mòbil, la incubadora ens informa si és viable la llavor que hem plantat amb les condicions climàtiques del lloc. Al principi només vendran dos centenars d'incubadores amb les seves urnes i les seves aplicacions mòbils a un preu d'oferta de llançament de 350 dòlars. Després superarà els 500 dòlars.

El cementiri de la Seu d'Urgell serà pioner en la implantació d'aquestes incubadores dins del recinte. “Les situarem en una zona enjardinada, estaran totes juntes i tindran protecció antivàndals”, informa l'alcalde Albert Batalla. Aquestes incubadores estaran connectades al servei d'aigua corrent del cementiri i l'aplicació del mòbil enviarà les necessitats de la plantació mortuòria tant als familiars com als tècnics municipals. Les incubadores estaran al camp sant entre tres i cinc anys. Transcorregut aquest termini “la família podrà endur-se l'arbre, cedir-lo a l'Ajuntament que el replantarà en un altre lloc de la ciutat o una tercera opció que és plantar l'arbre amb una placa que identifiqui el difunt”, informa Batalla.

L'alcalde aspira a destinar una zona verda de la ciutat a la plantació d'aquests arbres. Un lloc similar a les Muntanyes del més enllà, el lloc on David el gnom i la seva dona Lisa van passar a l'eternitat convertits en dos cirerers.