Sé què vas fer l’últim Sónar

Sé què vas fer l'últim Sónar. Encara que l'afirmació resulti inquietant, no hi ha perill. Es tracta d'un experiment col·lectiu dut a terme pel Supercomputing Center de Barcelona durant l'última edició del festival Sónar, amb l'objectiu d'estudiar els comportaments del públic durant els dies de l'esdeveniment barceloní. D'altra banda, els primers resultats de l'estudi també volen impulsar la reflexió sobre els mètodes, més o menys lícits, que fan servir les empreses per monitorejar els hàbits de vida de les persones i utilitzar les dades recaptades en àmbits comercials i publicitaris, entre d’altres.

“Recopilar dades no té només una finalitat mercantil, també pot ser útil, per exemple, en un festival per millorar la seguretat i optimitzar el gaudi”, explica el director de la investigació, Fernando Cucchietti, un físic especialitzat en computació quàntica aplicada a la indústria, que el 2012 va crear l'equip de visualització científica del Centre de Supercomputació que atresora l'ordinador més potent d'Espanya, el Mare Nostrum.

A l'espera de publicar els resultats en alguna publicació científica (el 2013, la prestigiosa revista Science li va atorgar el Premi al Millor Vídeo Científic del Món per un treball sobre el funcionament del cor), Cucchietti ha mostrat un grapat de gràfics i ha revelat algunes de les dades més curioses. Entre elles, per exemple, que els propietaris de telèfons mòbils amb el sistema operatiu Android arribaven al festival a primera hora i s’hi quedaven més temps que els que portaven un iPhone, que no acostumaven a aparèixer abans de les 17 hores.

Una de les primeres dades recaptades va ser que més del 40% dels assistents al Sónar portaven l'opció wi-fi activada, la qual cosa permetia als sensors estratègicament situats pels investigadors apropiar-se de les dades a través del seu telèfon. “El nostre estudi va garantir el complet anonimat dels participants, la qual cosa no passa en el cas de les càmeres dels supermercats, que segueixen els clients per estudiar els seus hàbits de compra i a més els identifica a través de la targeta de fidelització que conté les dades reals de l'usuari”, explica Cucchietti, que indica que molts fabricants de telèfons estan introduint recursos tecnològics per protegir l'usuari d'aquesta invasió de la intimitat.

“Al Sónar hem identificat tres grans grups: els que busquen les propostes més experimentals, els que no es perden cap concert i els que assisteixen només als dels noms cèlebres, un conjunt consistent tenint en compte el preu de l'entrada”, afegeix l'investigador, que porta imprès a la samarreta un gràfic que indica el recorregut que va fer els tres dies del Sónar. Com ell, qui va participar al festival pot reproduir gràficament els seus passos introduint el MAC address (un identificador virtual) del seu telèfon al web del projecte.

Entre altres informacions, s'està analitzant el rànquing d'audiència dels músics, tant per nombre d'assistents (va guanyar Felix Dickinson) com per fidelitat (Squarepusher i els catalans Cabo San Roque). “Per a l'estudi hem creat un algorisme que analitza els comportaments similars. L'experiment del proper festival serà sobre els algorismes que regeixen les nostres vides, que utilitzem per exemple per comparar preus, apostar o triar un determinat producte”, anticipa.

Cucchietti ha estat el primer convidat de A taste of Sónar, uns esdeveniments previs protagonitzats per estrelles de la propera edició de Sónar +D, la secció més experimental del festival. Juntament amb Cucchietti es va presentar el projecte del canadenc Martin Messier, que converteix les radiofreqüències imperceptibles per a la vista i l'oïda en un espectacle audiovisual en forma de tempesta amb llampecs inclosos. Les properes actuacions seran les de les baldufes futuristes que es mouen al compàs d'algorismes sonors de Myriam Bleau (9 abril) i els guants tecnològics de mi.mu gloves (19 maig), que permeten dibuixar sons amb el moviment de les mans.