El viatge lèsbic

Era difícil, als anys cinquanta als Estats Units, publicar una novel·la com Carol; el motiu literari era gairebé herètic. Per això Patricia Highsmith (Fort Worth, Texas, 1921 - Locarno, Suïssa, 1995) va treure-la amb pseudònim (Claire Morgan) i amb el títol d’El preu de la sal). L’èxit va ser esclatant. L’autora no va voler reeditar-la amb el seu nom fins al 1990. El llibre va ser sempre una nosa per a Highsmith. Ara tot just se n’ha fet una pel·lícula, dirigida per Todd Haynes, amb Cate Blanchett i Rooney Mara en els dos grans papers.

L’escriptora va extreure l’escena inicial de la seva pròpia vida. Therese, la protagonista, és una jove mig òrfena de dinou anys que, en la campanya de Nadal, treballa en uns grans magatzems de Manhattan. Un dia entra una pròspera i sofisticada dona de prop de 40 anys per comprar una nina. Therese i Carol viuran una relació amorosa, en què un dels problemes (entre múltiples dissonàncies subreptícies en aquest amor) serà la custòdia de la filla de Carol, a la qual ella renunciarà en favor de la jove Therese. Totes dues dones emprendran en cotxe un viatge gairebé de noces, simulant que són mare i filla. Algú les seguirà d’amagat en aquest viatge.

No deixa de ser aquesta una novel·la atípica en la trajectòria de Highsmith. Hi ha molt poques novel·les seves en què no s’esdevingui un crim, i una és aquesta (la contemplativa El diari d’Edith en seria una altra). La biògrafa Joan Schenkar (és molt recomanable la seva biografia exhaustiva sobre Highsmith, editada a Circe, un veritable passeig pel costat insòlit de la naturalesa humana) deia que, si bé en un nivell aparent és una novel·la convencional d’amor, al fons s’hi troba l’amor com a lloc inhòspit característic de les seves novel·les. I també la suplantació (l’òrfena Therese busca una mare), la falsificació (els ardits de Therese per trobar-se amb Carol) i un vaivé, entre una dona i l’altra, cap a la dominació i la submissió.

Aquesta novel·la apunta a la part més onírica i enfebrada dels contes de fades dels germans Grimm, tot i que una primera atmosfera es crea a partir de la novel·la policíaca psicològica: traïció, persecució, violència latent. La prosa fluida mai no té cap gest estrident (un tret ben particular de Highsmith), i en els millors moments engega sinuoses incursions en el cap de les protagonistes o en la seva interrelació.

Si bé a Therese la treuen de la feina adotzenada dels magatzems i la porten com una princesa a un castell dels afores de la ciutat (on Carol li dóna una mena de beuratge fet amb llet que a Therese li sembla “una poció de sang i ossos”), Therese farà en poques setmanes un viatge cap a la vida adulta, i podrà viure a la benestant avinguda Madison i fer de decoradora d’obres teatrals: el primer encàrrec serà, curiosament, una escenografia infantil, irreal.

No s’ha tingut mai gaire en compte que aquesta novel·la es va publicar tres anys abans que la també polèmica Lolita, de Vladimir Nabokov, on també hi ha un viatge en cotxe i un detectiu a la cerca, a més de l’edat desigual entre la parella de protagonistes. Els paral·lelismes, en tot cas, arriben fins aquí.

Carol, com dèiem, va ser un turment per a Highsmith durant força dècades. Era inadmissible que la recreació d’una relació entre dones no acabés amb un càstig. Els valors de la literatura psicològica de l’autora quedaven encara en segon terme. L’amor com a impossibilitat, com a fatalitat, arriba en aquesta novel·la pel rebuig social, però també es desenvolupa en el món íntim i exclusiu dels personatges. És aquest segon aspecte el que hi reconeixeran els lectors àvids de Highsmith, i el que posteriorment convertirà en peculiars les novel·les de l’autora.

CAROL

Patricia Highsmith

Traducció de Montserrat Morera

L’Avenç

331 pàgines. 20 euros