_
_
_
_

Els abusos sexuals augmenten gairebé un 30% a les comarques gironines

Els investigadors atribueixen la pujada al fet que es denuncia més que abans

Escenificació d'una menor que pateix abusos.
Escenificació d'una menor que pateix abusos.Extra Roos Koole

Els delictes d’índole sexual han augmentat a les comarques gironines durant el 2015. Tot i que els fets delictius contra les persones han baixat en general un 6,75%, els abusos sexuals han crescut un 29,82% i les agressions sexuals, un 12,70%. Els investigadors ho atribueixen, entre altres coses, al fet que es denuncia més perquè hi ha una conscienciació més gran i més atenció a les víctimes. La tendència general és a la baixa, amb un descens del total de delictes respecte del 2014 del 4,64%. Amb tot, trenquen aquesta tònica positiva l’augment d’estafes i els robatoris amb violència o força en establiments o empreses.

Segons el balanç de la regió policial de Girona que han fet públic aquest dilluns els Mossos d’Esquadra, l’any passat es van registrar un total de 44.776 fets penals a les comarques de Girona. D’aquests, 74 van ser denúncies per abusos sexuals, davant dels 57 del 2014. Les agressions sexuals també han anat a l’alça, ja que han passat de 63 casos el 2014 a 71 el 2015. Els responsables policials atribueixen aquest augment de denúncies al fet que hi ha més conscienciació i sensibilització i a les facilitats per denunciar aquests fets.

Consideren que hi ha una “xifra negra” que ara s’està començant a denunciar i que fins ara no es feia. Segons el director general dels Mossos, Albert Batlle, “aquestes xifres negres que tradicionalment no afloraven, sobretot les que es produïen en l’àmbit familiar, estan aflorant i aquesta podria ser una explicació”. En aquest sentit el comissari Josep Milán, cap de la regió policial de Girona, ha apuntat que aquestes xifres normalment queden ocultes “sigui perquè la víctima està amenaçada per l’agressor, o el seu entorn, o per un sentiment d’autoculpa, sigui per oblidar l’experiència i poder viure-la en silenci”.

Quant a la tipologia de víctimes, segons Milà, l’agressor depèn bàsicament de la franja d’edat. Quan es tracta de menors d’entre 0 i 10 anys la tipologia d’agressor són principalment familiars, veïns, monitors o professors. Entre els 11 i els 15 anys, a banda de pares i amics, apareixen les noves tecnologies i un incipient oci nocturn, comencen a sortir de festa i són més vulnerables a la via pública. En aquestes edats moltes vegades aquests abusos i agressions queden silenciats dins de la mateixa casa. “Aquests delictes preocupen molt, i per això destinem recursos per intentar que aquesta xifra negra surti a la llum”, ha indicat el comissari.

Más información
El Síndic denuncia una cadena d’errors en el ‘cas Maristes’
El que se sap de l’escàndol de les agressions sexuals de Colònia
Detingut el ‘violador del cúter’, que acusen de nou agressions sexuals

Els agressors de persones entre els 16 i 20 anys solen ser coneguts propers adults i comencen a agafar força els agressors relacionats amb l’oci nocturn i el consum d’alcohol, i entra en joc el fet d’anar-se’n amb cotxe o a casa d’algú que s’acaba de conèixer. Entre els 21 i els 25 anys l’oci nocturn és la principal font d’agressors i també comença a poder ser la parella. A partir dels 30 anys l’oci nocturn disminueix i els agressors acaben sent bàsicament les parelles.

D’altra banda, el 2015 hi va haver menys robatoris amb violència i intimidació en domicilis, que van descendir un 13,64%, igual com als espais públics. Tanmateix, aquest tipus de robatoris en establiments van augmentar de 116 a 149, gairebé un 30%. Segons la policia, només quatre d’aquests van ser explícitament violents.

Els robatoris amb força van descendir també en línies generals en domicilis, locals i interiors de vehicle, però les empreses són les que en van sortir més malparades, amb un augment del 10,34%.

El comissari també ha alertat sobre l’augment de les estafes en un 12,79%, que ha passat de 2.831 el 2014 a 3.193 l’any següent, sobretot en un moment en què “es compra molt per Internet i es fan servir targetes de crèdit, la crisi ha afavorit que la gent busqui ofertes de feina per Internet, lloguer de pisos, compres de vehicles. Aquest tipus de transaccions són les que acaben fent que la gent se’n refiï i se’ls acabi estafant”. Els estafats, segons els investigadors, no són només gent gran.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_