Les lleis de ruptura es faran sense difondre els esborranys

El Parlament tramitarà les tres lleis de ruptura per “desconnectar” d'Espanya amb un sigil inusual en una cambra legislativa. L'objectiu és demorar al màxim la publicació dels respectius projectes de llei per evitar que puguin ser impugnats pel Govern i suspesos pel Tribunal Constitucional. Com que aquest tràmit resulta inevitable, Junts pel Sí i la CUP apuraran els terminis i forçaran el reglament de la Cambra per fer coincidir la publicació dels esborranys de les normes amb el final de la legislatura.

La declaració sobiranista del 9 de novembre que va anul·lar el Tribunal Constitucional anuncia que “en el termini màxim de 30 dies” s'iniciarà la tramitació de les tres lleis de ruptura que allà es denominen de procés constituent, seguretat social i hisenda pública. Han passat ja més de quatre mesos de l'acord, que les forces independentistes consideren vigent malgrat la sentència del Constitucional, i el tràmit legislatiu de la “desconnexió” amb prou feines ha començat a caminar. El pacte no escrit entre totes dues formacions és que la legislatura duri 18 mesos, a comptar des de l'elecció de Carles Puigdemont com a president, el passat 10 de gener.

La Mesa del Parlament va acordar el passat dia 1 la creació de tres ponències conjuntes per redactar les tres lleis, que ara es diuen de protecció social, règim jurídic i administració tributària. Els serveis jurídics de la Cambra van advertir que aquest procediment no encaixa en el reglament de la Cambra i, a més, podria ser inconstitucional, perquè només dos dels sis grups parlamentaris acudiran a les sessions.

Malgrat això, Junts pel Sí i la CUP han decidit tirar cap endavant. Argumenten que els informes dels juristes no són vinculants i tramitaran les lleis a l'empara de l'article 126 del reglament, reservat per redactar proposicions de llei que suposin el desenvolupament de competències de l’Estatut d’Autonomia, cosa que no succeeix en aquest cas, ja que es tracta de lleis de ruptura, com recorden els juristes de la Cambra.

A partir de la seva constitució, les tres ponències es reuniran en el marc de les comissions parlamentàries a les quals han estat adscrites (treball, governació i economia) i no es farà públic cap document, segons reconeixen les formacions independentistes. El termini que preveu el reglament per elaborar les proposicions de llei és de tres mesos. Superat aquest temps la ponència decau, “excepte una pròrroga atorgada expressament”, diu el reglament. Es dóna per fet que la pròrroga es concedirà pel temps que faci falta, perquè Junts pel Sí té majoria a la Mesa de la Cambra. D'aquesta manera, es podrà estirar el termini de redacció, segons convingui a l'estratègia independentista.

Amb tot, arribarà un moment en què les respectives proposicions de llei hauran de ser publicades en el Butlletí Oficial del Parlament per prosseguir la seva tramitació i obrir així el període d'esmenes. Aquest serà el punt sense retorn en el qual amb tota probabilitat ja podrà intervenir el Govern per recórrer davant el Tribunal Constitucional i frenar les lleis de ruptura, ja que hi haurà un document oficial i un acord explícit de la Mesa. Junts pel Sí i la CUP situen aquest moment, com a mínim, a la primavera del 2017, per fer-lo coincidir amb el final de la legislatura. La possible suspensió de les lleis de desconnexió sense que ni tan sols hagin estat votades a la Cambra es convertiria així en un argument de campanya electoral de l'independentisme.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, considera que les lleis ja estan redactades, o que, almenys, existeix un esborrany molt avançat i la tramitació anunciada en tres ponències conjuntes és “un paperot”. Per al líder dels socialistes catalans, el que s'amaga darrere de l'anunci de Junts pel Sí i la CUP és el desig de "blanquejar" uns textos “fent veure que els redacten”.

Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya sí que es Pot, va més enllà. “No volen dir a la ciutadania que el seu programa de desconnexió unilateral no és viable”, assegura. En la seva opinió, Junts pel Sí i la CUP “pretenen mantenir la ficció i per això prometen lleis de desconnexió que són incapaços de presentar en forma de projectes de llei. Mentrestant, l'emergència social continua sense resposta”. Ciutadans i PP també s'oposen a les lleis de ruptura.