Què es farà amb les Tres Xemeneies del Besòs?

Passada la marató d'eleccions (municipals el maig de 2015, autonòmiques a la tardor i generals al desembre), els ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Badalona han reprès aquesta setmana el procés participatiu que ha de concloure amb el disseny de les 30 hectàrees on es situen les Tres Xemeneies. Les propostes del procés participatiu seran enviades a l'equip que redactarà l'avançament de planejament del que serà un barri metropolità privilegiat, a primera línia de mar.

La casualitat ha volgut a més que les jornades del Consell Ciutadà del Front Litoral arrenquin la mateixa setmana que la Diputació de Barcelona ha lliurat l'informe que avala la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les xemeneies de l'antiga tèrmica. El consell l’integren un centenar de persones representatives de la vida associativa, econòmica i social de les dues ciutats.

La comunicació del sector és limitada: està entre les vies
del tren i el mar

No tenen una tasca fàcil. "Si carreguem molt la carta als Reis, no serà possible", resumeix el regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó. El de les Tres Xemeneies és un espai icònic i no exempt de magnetisme però amb una paradoxa de sortida: el sòl, qualificat d'industrial, és propietat d’Endesa i el Banc Santander; però el planejament és potestat dels dos ajuntaments. Dos consistoris que fa temps que treballen junts, però que amb l'ingrés de Badalona al Consorci del Besòs formalitzen l'aliança. "Hem aconseguit treballar junts des de l'administració, caldrà arribar a un acord amb els propietaris", diu l'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau.

A més, volen la complicitat de la Generalitat i que la modificació del PGM es tramiti amb un Pla Director Urbanístic (PDU) del Govern català. "L'escala del sector sobrepassa els municipis, té un potencial metropolità i fins i tot nacional", diu Lladó.

Els dos ajuntaments tenen clar que el futur del sector ha de passar per una estratègia mixta d'habitatge, equipaments, zona verda (començant per la platja) i activitat econòmica. També volen evitar un barri-bolet-aïllat, com ha passat amb la reforma de La Catalana. I les comunicacions són limitades: el sector es troba entre les vies del tren i el mar.

Los ajuntaments voldrien que albergués un gran centre cultural

En aquestes circumstàncies, les xemeneies són una arma de doble tall: l’atractiu és molt gran però és molt complex que no siguin una càrrega per fer viable qualsevol projecte. També hi ha dues càrregues més. Una, el col·lector que porta aigües a la depuradora, una infraestructura bàsica de sanejament que travessa el sector i amb el qual caldrà fer alguna cosa. Desviar-lo té un cost enorme. La segona, la subestació elèctrica que encara es troba en funcionament.

Abans de les municipals del passat mes de maig les sessions informatives de l'equip de preplanejament van deixar diverses qüestions sobre la taula. Que els terrenys tenen un cost de 125 milions d'euros. Que, posats a demanar, als ajuntaments els agradaria que l'antiga central elèctrica albergués un equipament cultural "de primera divisió". Per la sala de turbines, sovint la referència és la Tate Modern de Londres. Que treure la subestació costaria 30 milions més. Que salvar les xemeneies és molt car, perquè qualsevol cosa que s’hi faci haurà de ser enorme. Però que derrocar-les tampoc seria barat. Que es tracta d'un projecte de transformació, no d'inversió: els promotors pagarien les obres però els costos de manteniment seran també molt grans.